Isabel Steva i Hernández, coneguda artísticament amb el pseudònim de Colita, és la dona que fou capaç d’endinsar-se en les profunditats del règim franquista a través d’una inquietant provocació per tractar de desestabilitzar la dictadura i l’Església. Amb una Pentax de segona mà sota el braç, s’endinsà en la Moguda Catalana a través de la fotografia.
La catalana començà a fer fotografies de forma professional quan va descobrir, junt amb el seu amic Paco Revés, els gitanos de Barcelona a principis dels anys seixanta. L’amistat de Colita amb Carmen Amaya, a qui fotografià, fou tan sols una de les primeres amistats que va construir amb celebritats del moment com Oriol Maspons, Julio Ubiña, Xavier Miserachs o Leopldo Pomés, entre d’altres. En aquella època, Colita s’introduí dintre del món del reporterisme i la premsa.
Allò que realment ha fet de Colita una dona memorable, valenta i transgressora és la forma mitjançant la qual qüestionava la moral franquista: fotografies sexys, símbol d’una provocació crua i directa amb la finalitat d’incomodar el règim franquista. Ara bé, si ens parem a observar algunes de les seues obres més famoses de la fotògrafa veiem King Kong passant un cap de setmana amb dues germanes o a una monja masturbant-se amb un cilici. Podria ser objecte de debat si l’extrema sexualització femenina amb què compten les obres seues obres presenta coherència amb la concepció de feminisme actual.
Tenint en compte que Colita també fou capaç de dirigir el departament de fotografia de Vindicació Feminista, la primera revista feminista espanyola; enfrontar-se al món de la fotografia als anys setanta, dins d’un món on predominava la masculinitat hegemònica; passar per comissaria més d’una volta degut a la inquietud que provocaven al règim franquista les fotografies de l’artista; o inclús colar-se a l’enterrament de Franco amb una gavardina, la bandera d’Espanya i fent la salutació feixista per tal de fotografiar els detalls d’aquell dia, hi ha motius més que suficients per enaltir el compromís social d’aquesta dona.
Sense passar per alt l’atmosfera fosca i socialment endarrerida present durant l’esplendor professional de la fotògrafa, la seua història és la d’una dona empoderada que cercà la victòria política i cultural enmig d’un entorn poc esperançador on tan sols hi havia una minoria bohèmia que lluitava activament per la modernització del sistema.
En definitiva, malgrat que avui dia la rotunda sexualització femenina podria semblar ofensiva des d’un punt de vista feminista, l’objectiu únic de les obres de l‘artista era incomodar a l’Església i a la dictadura. I no qualsevol s’atrevia a fer-ho, però Colita, com a feminista fins a la medul·la, fou capaç de retratar el franquisme i la transició amb una mirada crítica i la provocació per bandera.
