Si Santi Nolla és director del diari Mundo Deportivo des de l’any 1991 és perquè sap adaptar-se perfectament a tots els canvis de poder. Canvia, modula i ajusta els titulars i els editorials per no molestar. El diari esportiu del Grup Godó, com La Vanguardia, interpreta perfectament el seu rol de diari institucional.

Aquesta manera de viure el periodisme, que vaig tenir l’ocasió que m’expliqués el periodista José Antich quan l’entrevistava per la publicació del meu primer llibre ‘Entrevistes amb el Quart Poder’ és, precisament, la representació més oposada del que significa.

No tinc cap mena de dubte que fer la gara-gara al poderós de torn et permet tenir menys problemes, però això no és periodisme. Si alguna cosa representa aquest ofici és l’honestedat, i l’honestedat no és cap altra cosa que ser lleial a un la línia editorial que intentes defensar.

Si tenim un micromón periodístic català on els mitjans són, la gran majoria, concertats, és perquè a Catalunya allò que acompanya el poder gaudeix d’una estabilitat que, si depengués dels anunciants i els subscriptors, seria impossible de sostenir.

Per això en els moments més trascendentals, polítics i/o esportius, hi ha girs difícils d’explicar. I passa perquè allò que a vegades sembla contemporani, com rebre missatges i trucades que t’avisen de les conseqüències, no ha canviat mai. Sigui en format de subvenció, de publicitat o de paelles del Barça per vendre més diaris.