El cost mitjà de llogar en solitari per als joves catalans se situa en més de 1.100 euros, xifra que representa haver de destinar-hi el 110% del seu sou, segons l’Observatori d’Emancipació del Consell de Joventut d’Espanya (CJE).

Els elevats preus del lloguer a Barcelona disparen aquest cost mitjà per als catalans de 16 a 29 anys, encara que són els qui més s’emancipen a nivell estatal, a causa d’una major participació al mercat laboral i oferta d’habitatges disponibles, segons exposa el president del CJE, Manuel Ramos, en declaracions a Europa Press.

A Catalunya, el 22,6% dels joves s’han independitzat, bàsicament compartint pis: és la taxa més alta en comparació amb la resta de comunitats, i també superior a la mitjana estatal, d’un 18,7%, la pitjor dada des de 2002.

Encara que la taxa catalana sigui la més alta, Ramos remarca que la taxa d’emancipació continua sent “baixíssima”, perquè poc més de 2 de cada 10 joves catalans pot emancipar-se, i avisa que cada vegada és menor, en passar del 24% de fa un any a l’última dada del 22,6%.

La crisi de la Covid-19

L’Observatori d’Emancipació recull la situació en què els joves del conjunt d’Espanya es trobaven a la fi de l’any passat, i amb què hauran d’ “afrontar” la crisi econòmica i social provocada pel coronavirus.

“Com més precàries són les condicions de partida d’una llar jove o d’una persona jove emancipada, més dificultats tindrà en afrontar un minvament parcial dels seus ingressos –com passa amb els ERTO– o fins i tot la seva desaparició total, en el cas de pèrdua d’ocupació”, adverteix.

En aquest sentit, emfatitza que “l’escassa capacitat” d’estalvi que la població jove ha mantingut els últims anys implica que pagar el que comporta un habitatge –lloguer, hipoteca i subministraments bàsics– queda supeditat a la continuïtat dels seus ingressos.

Menys atur a Catalunya

La major proporció de joves de 30 anys a Catalunya que aconsegueixen independitzar-se s’explica amb què tenen més opcions de treballar, amb una taxa de l’atur per a aquest col·lectiu del 20,4%, enfront del 25,1% en el conjunt d’Espanya.

No obstant això, Ramos indica que la precarietat els afecta especialment, amb una taxa de parcialitat del 30% (5 punts per sobre de la mitjana estatal) i una taxa de temporalitat de gairebé el 50%, en línia amb la mitjana espanyola.

Això es deu a l’arrossegament que provoquen grans ciutats al conjunt del mercat laboral de les seves autonomies, amb menys atur però amb més incidència dels contractes temporals i parcials, situació que també s’observa a Madrid, segons el president del CJE.

Emancipació dels joves

La taxa d’emancipació de les noies menors de 30 anys a Catalunya és més alta que la d’ells, amb un 26,5% enfront d’un 18,9%, tendència que es repeteix en la resta de comunitats i per tota Espanya.

Malgrat que pugui semblar una dada positiva sobre la dona, Ramos sosté que han detectat que moltes dones joves van a viure amb la parella, que en general és més gran, la qual cosa les fa dependre’n econòmicament: elles tenen sous més baixos i ells cobreixen el gruix de les despeses.