Es pot comprar un pare per internet?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Actualment es poden comprar moltes coses per internet: llibres, roba, dispositius electrònics, semen… Sí, efectivament és possible comprar esperma per internet. A causa de la innovació amb relació a les tècniques de reproducció assistida i el model de comerç internacional del ciberespai, ha sorgit un mercat per a la compra-venda de material genètic destinat a la reproducció humana.

Per entendre l’aparició d’aquest mercat cal observar qui en forma part. D’una banda, els homes que decideixen vendre el seu semen per internet, ho fan amb ànim lucratiu. De l’altre, la demanda en aquest mercat la conformen principalment, dones solteres, parelles o matrimonis de dones lesbianes i matrimonis o parelles heterosexuals en els quals, per alguna raó l’home no pot reproduir-se. Després, hem d’entendre que a Espanya existeixen centres especialitzats a fer inseminacions artificials, fecundacions in vitro… però els serveis que proporcionen aquests centres no són accessibles, des d’un punt de vista socioeconòmic, a una part important de la població. Davant d’aquesta situació la compra de semen per internet per a inseminacions artificials casolanes és una opció econòmica, ràpida i menys burocràtica. No obstant això, presenta bastants problemes, el principal essent que quan algú compra semen d’un donant no anònim per internet, no està comprant només això, també està comprant un pare.

En l’ordenament jurídic espanyol, un donant d’esperma no anònim no és un donant: és un pare. Això suposa un problema per al donant que probablement només volia uns diners a canvi de donar esperma, però suposa un problema encara més complicat per als compradors. En l’ordenament jurídic espanyol (i en la majoria d’ordenaments jurídics occidentals), un fill, com a màxim pot tenir dos progenitors. Per tant, en aquells casos de mares lesbianes o parelles heterosexuals que compren esperma d’un donant no anònim, no només estan comprant un pare, sinó que també estan impedint que el membre de la parella que no ha donat llum a la criatura en puguin ser legalment reconeguts com a pare o mare.

Tot i que existeix una regulació sobre les tècniques de reproducció assistida, el mercat està evolucionant de tal manera que el Dret sempre arriba tard. A Espanya no es permet la venda ni d’òvuls ni d’espermatozoides per a les tècniques de reproducció humana assistida, però per internet tot és possible. La maternitat subrogada tampoc està permesa a l’estat espanyol. Tanmateix, centenars d’espanyols van a països on si està permesa per poder trobar a una dona que pugui tenir el seu fill a canvi d’una quantitat de diners, fet que aquí seria delictiu. Amb aquest article no tinc cap intenció de fer una valoració moral de les tècniques de reproducció assistida, més aviat, m’agradaria posar en relleu com una cosa tan fonamental per la societat com és la reproducció humana està tan desregulada, i com aquestes llacunes legals provoquen escenaris tan surrealistes on un home que ven la seva esperma per internet acaba sent el pare d’una criatura a l’altra punta del món, on haurà de fer front a obligacions legals com haver de pagar pensions alimentàries o tenir conseqüències relatives a herències,…

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca