Quan deixes de tenir por, els qui manen perden el poder. Quan l’Estat va encetar la repressió judicial ho feia per dos motius, el principal era per castigar els autors polítics que van sacsejar els fonaments del règim del 78, actualment en descomposició. El segon, és per instal·lar una sensació de por que reforci el seu domini.

Ahir dilluns el Parlament de Catalunya va publicar parcialment les resolucions aprovades divendres passat on JxCat, ERC i la CUP declaraven que “Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap Rei”. Ho titulava molt encertadament el diari Nació Digital, ‘El Parlament mutila els punts més polèmics de la resolució’ amb un subtítol molt clarificador: “El secretari general, amenaçat pel TC, es nega a publicar al butlletí oficial una part de les propostes aprovades”.

La por, en temps de repressió, és motiu de dimissió. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, no pot seguir ni un minut més ocupant aquest càrrec si el preu per mantenir la seva posició és tenir la cambra catalana segrestada.

Cal aturar en sec aquesta deriva on la voluntat popular representada és només simbòlica. Si el Parlament és una cambra democràtica, té el deure de publicar totes les votacions que surtin d’ella. Sobretot quan aquestes, en cap cas, atempten contra cap dret universal.