És -quasi- impossible tenir 30 anys i viure en una situació estable. Sé que hi ha companys i companyes que mira, els hi ha anat bé i ja tenen fins i tot fills. Però no és el meu cas, ni de bon tros el de la majoria de companys que compartim generació.

Fa temps vaig veure un meme on sortia una noia amb un cartell que deia que ni estava casada, ni tenia hipoteca ni molt menys un treball estable. S’utilitzava als Estats Units amb un to de rebel·lia. Si això és ser rebel crec que gran part dels joves d’aquest país som uns antisistema de pedra picada.

La crisi del 2008 ens va cascar l’entrada al món laboral, la crisi econòmica de la pandèmia del 2020 ens ha aturat en sec l’estabilitat que hem estat cuidant. Seran més sacrificis i una gran certesa, viure pitjor que els nostres pares és una possibilitat cada vegada més plausible.