Quan una votació esdevé il·legal és perquè aquesta pot canviar un sistema. El referèndum de l’1 d’octubre, per exemple, es va frenar a cops de porra perquè era la primera vegada que una urna podia trencar un règim corrupte, endogàmic i oligàrquic.

Arran de la fuga del rei emèrit algunes veus de l’Estat han començat a defensar, tímidament, la idea de fer un referèndum sobre la monarquia. Ara que la monarquia no pot dissimular les muntanyes de porqueria que hi ha sota la catifa sembla que és un bon moment per qüestionar-se si la figura hereva del generalísimo és l’adequada en un sistema democràtic. La resposta és no, avui i fa més de quaranta anys.

Les estructures de l’Estat no acceptaran mai un referèndum sobre la monarquia si no tenen garantit que, surti el resultat que surti, el seu poder es mantindrà inalterable. Ni tan sols si, en cas d’una victòria republicana a Catalunya, el resultat fos escandalosament majoritari.

Si hi ha un referèndum, cosa que em resulta una quimera, l’independentisme català ha de bolcar-se perquè sigui el plebiscit per a esdevenir un Estat independent. En cas de victòria republicana, la Generalitat ha de tenir la legitimitat suficient perquè, de portes endins i fora la frontera catalana, el ‘Sí’ sigui sinònim de legitimar una declaració d’independència. Ara que la monarquia és dèbil és quan la Conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència més hauria de treballar, ho fa? Perquè si algú creu que amb una República espanyola la situació serà diferent que doni un cop d’ull als llibres d’història: El govern de Lluís Companys fou condemnat a trenta anys de presó pels fets d’octubre. Octubre, un altre cop.