Una taula i el fiscal del triler

Quantes vegades ERC ha donat un ultimàtum al PSOE perquè posi data a la segona reunió de la taula de diàleg? El timing és molt clar: El 3 de juny Sánchez assegurava que “si podia ser al juliol, millor”. El 15 de juny Pere Aragonès posava el primer termini, reclamava que s’activés “abans d’un més” i es mostrava convençut que la data es fixaria “en els pròxims dies”. El 13 de juliol, dos dies abans del límit, la portaveu del partit, Marta Vilalta, avisava que “queden 15 dies per posar data”.

Sabem, amb aquest joc de dates, que la taula no és, en cap cas, una prioritat per a Pedro Sánchez. Els terminis es posen i es treuen amb la mateixa rapidesa que ha empitjorat el joc del Barça. Som a les portes d’agost, el Parlament se’n va de vacances -com la majoria dels polítics- i ja podem tenir coll avall que fins setembre la cosa anirà de retrets.

Sigui com sigui, mentre la taula de l’IKEA segueix a la capsa, la fiscalia de Sánchez -ell mateix es va vantar de ser-ne qui la dirigeix-, ha mogut terra, mar i aire per recórrer el tercer grau dels presos i preses polítics. El joc de la piloteta; aquí tens la taula, aquí tinc la repressió i quan busques la pilota ja he tornat a vulnerar els teus drets com a presos. La ingenuïtat d’alguns és tan manifesta que em reservo per un altre article.

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.