“Hem d’acabar amb la confusió que hem generat”

"Ja és irreversible. La gent ja ha votat en cinc ocasions JxCat, però ara ha de funcionar més organitzadament, hem d'acabar amb la confusió"

Publicitat

El president legítim de la Generalitat Carles Puigdemont ha confiat que la nova JxCat que es constitueix aquest dissabte aclareixi aquest espai polític: “Hem d’acabar amb la confusió que reconec que nosaltres mateixos hem generat”.

En una entrevista del diari ‘Ara ha explicat que el procés ha estat difícil perquè l’objectiu era que “cap espai se sentís exclòs, i això demana temps perquè hi ha moltes sensibilitats”.

“Ja és irreversible. La gent ja ha votat en cinc ocasions JxCat, però ara ha de funcionar més organitzadament, hem d’acabar amb la confusió”, segons ell.

També ha parlat sobre si trencaran amb el PDeCAT: “Hi ha molta gent que s’ha incorporat a JxCat, començant per mi mateix. La nostra voluntat és de màxima integració de tota la gent que vulgui”.

Publicitat

Però ha afegit: “L’espai que representava CDC ha estat un espai essencial en la construcció de Catalunya i té una tradició reconeguda. Ara bé, la federació no està sobre la taula”.

Quant a que des del PDeCAT es diu que ell ha girat a l’esquerra, s’ha definit socialdemòcrata i ha afirmat: “Dir ara que farem un partit que només serà d’esquerres és poc rigorós, com dir també que aquest és un espai convergent, si és una idea de menyspreu”.

Ha defensat que el nou espai va del liberalisme a la socialdemocracia i part de l’esquerra catalana, i que seran benvinguts tots: “Inclosa la gent que ha decidit ara amb tots els meus respectes fundar el PNC. M’alegra saber que el seu objectiu és la república catalana i, per tant, som aliats tots des del PNC a la CUP”.

“No em sobra ningú en aquest costat de la trinxera. Al contrari, ens falta més gent que estigui per buscar un vot més centrat per la dreta i amb una altra estratègia perfectament legítima”, ha dit.

I ha reiterat el que va dir Jordi Sànchez sobre que JxCat no usarà els drets electorals de CDC: “Volem començar de zero, fins i tot assumint aquest risc. Espero que no ens jugui al contraatac i que s’entengui que si és un actor tan potent que té representació política en moltes institucions, el fet de no tenir drets electorals no sigui un hàndicap”.

Eleccions

Quant a si l’independentisme pot superar el 50% en les eleccions catalanes, creu que és l’opció majoritària però ha matisat: “També ens hem de preguntar si amb el 50% canvia alguna cosa. L’Estat dirà que val la pena que ens seiem a la taula i negociem? I la UE?”.

Respecte a que Oriol Junqueras (ERC) asseguri que no pactarà amb el PSC, ha contestat que “és bo que l’independentisme no s’obri a fer governs no independentistes”.

Sobre la taula de diàleg, ha dit que, després de la primera taula, Catalunya “té menys competències i recursos”, encara que no perd l’esperança en la seva utilitat, però no creu que ara mateix la taula serà la solució perquè ara com ara està molt lluny de ser-ho, segons ell.

Bèlgica “no és una fuga”

Ha explicat que la seva marxa a Bèlgica no va ser una fuga, no va ser deixar a l’estacada la gent, sinó que va tenir un sentit polític; i sobre els qui no se’n van anar i ara són a la presó, ha dit: “La presó és una eina de combat com l’exili”.

Sobre el moment en què es va anar a Bèlgica, ha explicat: “No teníem preparada una estratègia de violència per respondre la violència de l’Estat. Teníem preparada una estratègia de transició democràtica i un procés de negociació”.

Tornar com un “home lliure”

“És clar que m’agradaria tornar, i, si pogués, fer-ho com un home lliure per anar a prendre contacte amb la meva gent. Però aplicant el principi de realisme això ara mateix no pot entrar en cap pla ni a curt ni a mig termini”, ha afegit.

En preguntar-se-li si ha de demanar perdó per quelcom i en concret per la seva frase ‘Si guanyo, tornaré’, ha dit: “Vaig dir que tornaria com a president si el Parlament m’investia. Ho teníem tot a punt per si era el 30 de gener. Sabíem com anar al Palau una vegada el Parlament m’hagués investit telemàticament i prendre possessió i plantejar la lluita que hauria considerat oportuna des de la presidència. Va ser un dia molt trist”.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes