Renkafem: “Els vincles estan capitalitzats, consumim cossos i afecte amb l’objectiu d’emplenar el nostre ego sense cap mena de responsabilitat afectiva”

Arribo al Parc de l’Espanya Industrial buscant l’escultura del drac de ferro on hem quedat, ella m’espera asseguda amb la mascareta i unes ulleres de sol. Busquem una ombra i l’artista es treu les ulleres que la feien semblar misteriosa però, quan ho fa, ens diu que no vol ser reconeguda, les fotos d’esquena o mitja cara, que les xarxes socials són perilloses i prefereix l’anonimat, ser Renkafem i prou.

Renkafem va néixer un 22 de març del 2018 amb les paraules “¿És nen o nena? No ho sé, encara no parla”. L’origen rau després d’un procés de reflexió sobre la poca visibilitat de les identitats dissidents a les xarxes socials. El que volia ser un projecte d’auto expressió va convertir-se en un mirall per a moltes persones. La força de les seves il·lustracions és tan potent que algunes d’elles acaben tatuades a les pells dels activistes.

Les relacions alternatives a la monogàmia, el transfeminisme, les identitats menstruals i el col·lectiu LGTB són els pilars que fonamenten les creacions de la il·lustradora. Tracta temes tan importants com necessaris que, de vegades, explica, fereixen la sensibilitat masculina, com ara el consentiment, però a ella això no la frena, i diu, “sempre vaig contra tot!”.

Renkafem és un projecte “obertament transfeminista i un espai segur per a les dones trans”. Un col·lectiu que, a diferència d’influencers que “normativitzen la transfòbia dins del moviment feminista”, com Devermut, Eres una Caca o Feminista il·lustrada, ella considera que són “dones que han d’estar incloses a la lluita feminista”.

L’activista aprofita les seves obres per reflexionar sobre temes tan importants com la perillositat del desig i la normativitat: “hem de ser conscients del que desitgem i de per què ens resulta desitjable, hem de pensar fins a quin punt és control nostre o si realment ho desitgem perquè es troba dins d’una normativitat amb la qual hem socialitzat des que naixem”.

Va créixer envoltada d’una normativitat en què se sentia una forana, on no podia entendre per què no encaixava, per això intenta “que et sentis reflectida en allò que dibuixo, que vegis que hi ha altres espais i que aquests estan lluny de la normativitat i també del sistema”. En conseqüència, un dels motors del seu activisme des del començament és el lesbianisme, perquè per a ella descobrir que no era heterosexual va ser un camí pedregós, no tenia referents i no era lliure, ja que tot allò no normatiu el sistema ho amaga. Per això transforma el lema “allò personal és polític” de Carol Hanish popularitzat pel feminisme dels setanta pel “ser bollera és polític”, perquè les lesbianes també “trenquem amb els motlles del sistema”.

Per a l’artista, els vincles afectius són un tema recurrent, i és que “els vincles estan capitalitzats, el que fem és consumir cossos i afecte amb l’objectiu d’emplenar el nostre ego sense cap mena de responsabilitat afectiva”. Bàsicament, pensa que les relacions afectives de l’actualitat poden comparar-se amb un producte del mercat; “consumim com si fos una producció constant de relacions”, on no es tenen en compte ni les cures ni la carrera contra la normativitat.

Un dels lemes de Renkafem podria ser “fuig de la monogàmia!”, ja que per a ella el poliamor t’obre les portes a la llibertat. “El poliamor trenca amb la normativitat imposada, per tant, no reprimeixes desitjos, pots viure els vincles afectius de forma lliure, tot i que és important respectar sempre els acords i no transformar una relació poliamorosa en un conjunt de relacions monògames”.

Com a feminista, no es declara ni abolicionista, ni pro treball sexual però, sap que el problema és que no s’escolta a les prostitutes. “D’una banda, les abolicionistes les victimitzen, les infantilitzen, però tenen arguments que em semblen coherents, encara que, quan penso a posicionar-me m’adono que no és la meva realitat i no sé allò que necessiten, només les prostitutes ho saben així que no puc posicionar-me”. De la pornografia, diu “està feta pel consum masculí, fins i tot el porno lèsbic és per homes i clar, penso, existeix un porno feminista! Però quan el miro veig que és molt light, és com si a les feministes no ens agradés que ens encastin! És com de princesa, crec que no s’adapta a la realitat”.

El tabú de la menstruació, va semblar-li prou important per a engegar col·laboracions amb les seves seguidores: “Identitats Menstruals”. Va descobrir la síndrome dels ovaris poliquístics, l’alegria de tornar a connectar amb el teu cos quan recuperes la regla després de patir un trastorn alimentari i ha volgut ensenyar que sí, que també hi ha homes amb la regla.

Renkafem, l’ha fet aprendre i adonar-se, mentre dibuixa, dels sentiments tan importants com que la nostra casa som nosaltres mateixes, i no totes aquelles persones a les quals estimem al llarg de la nostra vida que, quan marxen, “es porten un tros de nosaltres amb elles” perquè sí, moltes de les il·lustracions que publica s’han fet en moments difícils, la tristesa l’inspira, diu que l’art li dóna valor a la pena.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

“Tothom pateix per qui tindrà més vots, més cadires i més pastís”

L'eurodiputada de 'Junts', Clara Ponsatí, no veu "cap urgència" per celebrar eleccions i aposta per esgotar la legislatura si el Tribunal Suprem inhabilita el...

“Els prostíbuls són autèntics camps de concentració”

"Els prostíbuls són autèntics camps de concentració exclusius per a dones empobrides que dormen es espais asfixiants on, durant hores, la repetició de la...

La PIMEC demana eleccions

El president de PIMEC, Josep González, creu que si el president Quim Torra és inhabilitat calen eleccions a Catalunya perquè "hi ha un panorama...

“Molt a punt” l”aforament del 66%-70% dels espais escènics

El Govern podria satisfer "probablement" dilluns vinent la petició del món escènic perquè se suavitzi la limitació dels aforaments, ara del 50%, fins a...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca