Tenia moltes ganes d’escriure una peça sobre la situació del camp, doncs provinc de família de llauradors i d’una comarca agrícola, La Ribera Alta, i és un assumpte que visc tots els dies amb la família. No hi ha dia en què no parlen dels baixos preus que reben de la liquidació feta per la Cooperativa del Camp. La meua família va rebre sols 400 € per la liquidació d’un camp d’unes 8 fanecades, uns 15 cèntims per quilo de taronja aproximadament, una misèria per a poder viure de l’horta.
Com tots sabem, el camp valencià és el mitjà de vida de molta gent i també forma part de la nostra identitat com a poble, pel fet que molts cultius i el regadiu van ser duts pels musulmans durant l’Edat Mitjana. El nostre producte estrela, la taronja, és reconegut arreu del món com la millor de la seua classe i Carcaixent i la comarca de La Ribera són conegudes per ser el bressol de la taronja. També el kaki de Carlet, en la varietat pèrsimon, és una delicatessen amb una Denominació d’Origen Protegida (D.O.P). No ens podem oblidar tampoc d’altres fruits i àrees, com la nespra i la cirera de les comarques del nord d’Alacant, la carxofa de Benicarló i la llima del Baix Segura.
Durant els últims anys, els llauradors valencians del nord al sud del país, han vist com dedicar-se a la agricultura a temps complet no és rendible. No és possible sobreviure a una conjuntura marcada per món globalitzat i on la competència en política agrària la té la Unió Europea (UE) mitjançant la Política Agrària Comú (PAC), més focalitzada en protegir els cultius continentals del centre de la UE.
Els llauradors valencians no poden competir amb països tercers amb els quals la UE té tractats de lliure comerç, com el Marroc o Sud-àfrica, doncs el cost més important de la producció agrícola (el laboral), és fins a deu vegades menor al Marroc que al País Valencià.
Els llauradors s’han cansat que les seues reivindicacions no siguen escoltades per les institucions i van eixir a manifestar-se durant l’hivern del 2019 a la província de Castelló, sent l’epicentre de les marxes la localitat de Nules (La Plana Baixa), bressol de la varietat Clemenules, molt apreciada als Estats Units i al Canadà.
Els llauradors de La Plana van manifestar-se per la pujada d’aranzels dels Estats Units i pels baixos preus que els feia impossible poder continuar amb la producció. Un fet que, a la majoria dels casos, va acompanyat de l’arrancada dels arbres que provoca un augment del risc de desertificació i d’incendis.
Tanmateix, els agricultors de La Ribera van queixar-se dels baixos preus de les taronges i del kaki, producte que no podien col·locar al mercat per diversos motius. Aquestes reivindicacions anaven també acompanyades d’arrancada de kakiers i de tarongers, que en molts casos també suposa l’abandonament de la professió d’agricultor.
Les dues associacions agràries més importants al País Valencià, l’Associació d’Agricultors Valencians (AVA-Asaja) i la Unió de Llauradors i Ramaders, van organitzar una manifestació a València el divendres 14 de febrer del 2020. Aquesta va ser una fita històrica on es reivindicaren preus justos que permeteren cobrir costos de producció i l’aplicació de la clàusula de salvaguarda comunitària europea a causa de les collites nefastes dels últims anys.
El camp envaí la gran ciutat, el Cap i Casal dels valencians, amb grans cues i retencions provocades per uns tractors que arribaren triomfals al carrer de Sant Vicent Màrtir i la Plaça d’Espanya. Les cooperatives del camp, la forma societària predominant al camp valencià (amb més de 500 cooperatives a tot el territori valencià, segons dades de la Conselleria d’Economia Sostenible), organitzaren autobusos per als seus socis perquè anaren a la manifestació i la nostra radiotelevisió pública va donar-ne una gran visibilitat amb un programa especial de Terra Viva i informatius especials a les seues plataformes.
Açò ja va de bo per a la manifestació de hui. Els tractors ixen d’Alginet cap a Benifaió. Hui totes i tots a #València. Hem d’omplir el cap i casal de gent per a dir que estem farts de que ens enganyen#LaUnióSomFutur #LlauradorsAlLímit #RamadersAlLímit pic.twitter.com/21rimlqU5i
— LA UNIÓ (@UnioLlauradors) February 14, 2020
Els dirigents de les principals associacions del camp valencià Cristóbal Aguado (AVA-Asaja) i Carles Peris (la Unió de Llauradors) van coincidir en què la nova PAC (que actualment està negociant-se a Brussel·les) ha de tindre una orientació més local, on predominen els productes de proximitat, i més verda per fer front al canvi climàtic. A més a més, van advertir que la firma de tractats de lliure comerç amb països on no es respecten les normes fitosanitàries i laborals europees pot comportar la ruïna de la mil·lenària agricultura valenciana.
Amb el confinament produït per la COVID-19 i l’estat d’alarma que hem viscut durant els últims tres mesos, hem pogut observar com d’important i necessari és tindre una agricultura de proximitat. Aquesta ens permet fomentar l’economia circular i que la riquesa es quede dins del nostre territori. Els llauradors, juntament amb els sanitaris, han sigut els herois de la pandèmia, han garantit que a les nostres llars tenírem producte fresc i han higienitzat els pobles de manera altruista.
🚜 Los agricultores valencianos ultiman las labores de desinfección contra el #Covid19 por la #desescalada https://t.co/jefEiNjHg2 pic.twitter.com/4gT67SlSwd
— Associació Valenciana d’Agricultors (@ava_asaja) May 18, 2020
Aquest esforç increïble no ha sigut reconegut amb un augment del preu que reben els llauradors, sinó amb altra baixada generalitzada dels preus, que ha afavorit un nou debat al si del sector primari valencià. Els llauradors valencians veuen com sols reben, de mitjana, una setena part del preu que el consumidor paga a un gran establiment per un quilo del seu producte.
El passat divendres 10 de juliol, AVA-Asaja i la Unió de Llauradors van convocar els camperols davant de la Delegació del Govern d’Espanya amb la intenció d’obtindre preus justos i reivindicar canvis en la PAC futura. Així també, van denunciar que moltes de les plagues que el camp valencià ha patit en els últims temps, com la Xylella a Les Marines o el Cotonet, estan relacionades de manera directa amb les importacions desmesurades d’altres països.
És hora d’un gran canvi al camp valencià, que els llauradors tinguen un preu digne pels seus productes i puguen cobrir i guanyar per sobre dels seus costos de producció. S’han d’implementar reformes que garantisquen el relleu generacional i donen motius als joves per quedar-se als pobles que els han vist nàixer i crèixer.
És el moment de realitzar canvis al sistema productiu del camp valencià, d’estimar-lo de caminar cap a una agricultura més ecològica i intergeneracional. Els joves estimem el camp i estem disposats a posar al seu servei tots els coneixements que hem aprés a la universitat, però cal voluntat política. És el moment de tornar als nostres majors tot el talent i la saviesa que ens han transmés durant tants anys.
En els pròxims mesos i anys ens juguem el futur d’un sector clau per a l’economia del nostre territori. Un sector que pot esdevindre fonamental (com vam veure durant el primer brot de la COVID-19) perquè hi haja una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i perquè més joves vegen atractiu dedicar-se al camp, com han fet els seus pares i els seus avis. El problema del camp valencià és el problema de la societat valenciana i nosaltres, com a poble, hem d’escoltar al nostre pobre camp perquè necessita la nostra protecció.