Els Mossos d’Esquadra han tornat a regalar una de les seves escenes més conegudes repartint pals a tort i a dret. Ahir varen carregar contra els concentrats a Poblet que volien protestar contra la presència de Felip VI a Catalunya.

La finalitat d’una policia és la de protegir i servir, i en un estat democràtic on la llibertat d’expressió és un dret fonamental també s’hi afegeix quelcom tan bàsic com el de garantir i protegir el dret a manifestar-se. Una policia que en cada concentració pega a qui protesta és de tot menys democràtica.

És molt fàcil posar l’inici d’aquesta tendència en els actes de repressió policial de l’1 d’octubre del 2017, però només cal donar un cop d’ull a l’hemeroteca per recuperar escenes anteriors que poc, i res, tenien a veure amb el procés independentista. Ester Quintana va perdre un ull en la vaga general de 14 de novembre de 2012 i, no fa gaire, Jordi Arasa, fou condemnat a 2 anys i 4 mesos de presó per pegar manifestants el 15-M del 2011. La repressió sempre hi ha estat, i potser ara és més visible gràcies a la tecnologia, però sempre hi és: també quan es desnonen famílies que amb fills que acabaran al carrer.

Potser tinc un concepte naïf de quin ha de ser el rol de la policia en un estat democràtic, però tinc clar que aquest actual s’allunya de la defensa del dret a manifestar-se. Fa massa temps que els Mossos són de porra fàcil, és imperativa una neteja interna. No hi ha excuses.