Hedy Lamarr va ser una reconeguda actriu i inventora austríaca que protagonitzà el primer nu integral de la història del cinema. Lamarr fou, a més a més, la inventora que desenvolupà, entre altres coses, el wifi. De fet, en Àustria, celebren el Dia de l’Inventor el 9 de novembre en el seu honor.
Tot i que era una xiqueta superdotada i començà estudis d’enginyeria, va decidir aparcar la seua formació per tal de dedicar-se a l’art dramàtic. Després d’aconseguir que son pare la matriculara en la prestigiosa escola del director d’escena Max Reinhardt, desempenyorà els seus primers papers com a actriu.
La polèmica que la catapultà a l’estrellat
En 1932, Hedy Lamarr protagonitzà la pel·lícula Èxtasi del director txec Gustav Machatý, en la qual protagonitzà el primer nu integral de la història del cine i, a més, hagué de fingir un orgasme. El llargmetratge esdevingué un escàndol sexual i rebé nombroses condemnes i censures; incloses les del Vaticà i les més altes instàncies religioses.
El magnat de la indústria armamentista Fritz Mandl sol·licità al pare de Lamarr permís per poder cortejar-la, demanant-li la mà un temps després. Sense tenir en compte la voluntat de l’actriu, que desitjava seguir amb la seua carrera artística, els pares accediren a la boda creient que Fritz Mandl, major que Lamarr, podria reconduir-la pel “bon camí”.
Feixisme i fugida
Fritz Mandl va sofrir uns cels malaltissos. Va aconseguir fer-se amb totes les còpies d’Èxtasi i l’obligava a despullar-se i banyar-se sols quan ell estava present. Malgrat que vivia envoltada de luxe i riquesa, Hedy Lamarr odiava sentir-se com un trofeu i haver d’adherir-se a les voluntats del repugnant Mandl.
Lamarr reprengué la carrera d’enginyeria que havia apartat per a dedicar-se al cinema. Pel que fa a Mandl mantenia llaços socials i comercials amb Mussolini, al qual venia armes. L’actriu aprofità les reunions a les quals havia d’assistir per a recopilar tota mena d’informació sobre la tecnologia armamentista nazi.
Tant Mussolini com Hitler assistiren a les festes en qüestió que organitzava Mandl, qui, pesar de ser d’origen jueu, fou anomenat “ari honorari” per part de diferents governs feixistes. El continu i ferri control al qual es veia sotmesa la jove, la conduí a escapar-se a París fugint del matrimoni.
De Hollywood a l’exèrcit
Després de convertir-se en una estrella emergent dels anys trenta, Hedy Lamarr començà a oferir els seus serveis al Govern dels EE.UU. Havia esclatat la Segona Guerra Mundial. L’actriu, que es trobava ubicada en el departament de tecnologia militar, elaborà junt amb el seu amic George Antheil un sistema de detecció de tòrpids teledirigits.
No obstant això, els militars no s’adonaren de la utilitat de l’invent de Lamarr fins a la crisi dels míssils cubans, quan la tecnologia de l’artista s’utilitzà per a interceptar les comunicacions i el control dels tòrpids. Ara bé, allò que a hores d’ara part de la societat desconeix és que el mètode Lamarr s’empra per als sistemes de posicionament por satèl·lit, com el GPS, i, a més, fou el precursor de la wifi.
L’escepticisme que s’apoderà de Lamarr
A pesar de la seua lucidesa mental, no va ser fins a 1997 quan Hedy Lamarr va poder gaudir dels seus reconeixements com a inventora, però ja era massa tard. Quan se la va informar de la concessió del Premi Pioner l’escepticisme que l’apoderava la va conduir a pronunciar un irònic i concís “ja era hora”. Tristament, la intel·ligència d’una dona havia quedat, una volta més, eclipsada per la seua bellesa.
“L’esperança i la curiositat sobre el futur em semblaven millors que el fet segur del present. El desconegut sempre va ser tan atractiu per a mi …, i encara ho és” – Hedy Lamarr.