El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha anunciat aquest divendres que quan acabi el seu mandat al capdavant de l’entitat no s’hi tornarà a presentar, però ha assegurat que continuarà sent militant de base: “Considero que jo, la meva família, els meus nens… Crec que ja ens hi hem deixat prou la pell. Ja he fet molt més del que hauria imaginat”.
Ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio després de sortir de la presó de Lledoners (Barcelona) per primera vegada en règim de semillibertat, i ha dit que ara vol “tornar a la fàbrica” on treballa.
Cuixart ha destacat que és un mèrit que avui pugui exercir de president de l’entitat: “L’objectiu de l’Estat era que jo deixés d’exercir de president d’Òmnium. Després de mil dies de presó, soc aquí, exercint. És una lluita compartida i un èxit col·lectiu”.
Cuixart ha defensat el que va fer en el seu moment perquè creu que sense mobilització es vulneren els drets de les generacions futures, i ha assegurat que ningú no ha renunciat a continuar lluitant perquè Catalunya pugui decidir sobre el seu futur, per la qual cosa ha demanat parlar menys d’unitat “i més treballar per a la unitat”.
“Quan seiem els set presos no hi ha discussió, som germans de trinxera”, ha declarat sobre la relació amb la resta de líders de l’1-O, tot i que ha reconegut que el bloc sobiranista no és homogeni i ha dit que Òmnium aposta per generar espais i oportunitats per arribar al consens.
Ha afirmat que les bases de l’Estat no són democràtiques i en aquest sentit s’ha referit a la presumpta corrupció que afecta la monarquia: “La Guàrdia Civil entra a la seu d’Òmnium i no entra a La Zarzuela. A què espera la Fiscalia? Jo dormo cada dia a la presó i no m’he embutxacat mai ni un euro”.
“Els poders de l’Estat voldrien que haguéssim desaparegut i renunciat a tot. Aquest resistir és vèncer. Després d’aquests anys de repressió, no han pogut acabar amb una societat determinada a votar i a continuar exercint els seus drets fonamentals”, ha afegit el líder d’Òmnium.
Sobre el diàleg entre la Generalitat i La Moncloa ha dit que té tot el sentit del món si no hi ha vetos ni límits: “Si l’Estat espanyol parla de diàleg però posa el límit de no parlar d’autodeterminació, no ho podem anomenar diàleg”.