El TC estudiarà si el Suprem va vulnerar els drets de Puigdemont

Rebutja suspendre-la perquè s'ha substituït per l'euroordre que s'ha reactivat després de la sentència del procés

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat admetre a tràmit el recurs d’empara que ha presentat l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la decisió del Tribunal Suprem de mantenir les ordres de detenció que pesaven contra ells amb anterioritat que fossin elegits diputats al Parlament Europeu.

Publicitat

El tribunal de garanties considera que en el recurs concorre “una especial transcendència constitucional perquè planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina en aquest tribunal”.

Així mateix, els magistrats del TC consideren que l’afer també planteja “una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social o econòmica”, segons diu una providència amb data d’aquest dimarts.

La sala penal del Tribunal Suprem va dictar una interlocutòria el passat 13 de novembre en la qual confirmava la decisió que el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, va adoptar el 15 de juny del 2019 de no aixecar l’ordre de detenció nacional que pesava contra l’expresident català i qui va ser el seu conseller des d’abans que es presentessin en les eleccions a l’Eurocambra el maig d’aquest any i malgrat que havien resultat electes.

Arguments del Suprem

El Suprem va destacar que els raonaments del jutge Llarena van ser clars i no arbitraris perquè fundava el manteniment de les ordres de detenció i presó en la “inqüestionable persistència de la situació de rebel·lia dels acusats i en el seu processament per delictes greus”.

Van afegir que per aplicar el privilegi de la immunitat que al·legaven Puigdemont i Comín no n’hi ha prou amb tenir condició d’europarlamentari electe sinó que és obligatori haver adquirit la condició d’eurodiputat, cosa que en aquell moment encara no havia passat.

El Tribunal Constitucional, que ha designat el magistrat Cándido Conde-Pumpido per emetre la sentència, requereix al Suprem que remeti la certificació o fotocòpia averada de la interlocutòria del 5 de novembre del 2019, que resol l’apel·lació contra les actuacions del 15 de juny i 13 de setembre del 2019 que va dictar el magistrat instructor.

Així mateix, rebutja suspendre aquestes resolucions perquè s’han substituït per l’euroordre que s’ha reactivat després de la sentència del procés.

El 14 d’octubre del 2019, dia en el qual es va dictar la sentència del Suprem pel procés independentista, el jutge Llarena va reactivar les ordres europees i internacionals de detenció i entrega contra l’expresident i l’exconseller, que s’havien retirat el març del 2018 després de la decisió d’un tribunal alemany d’entregar Puigdemont només pel delicte de malversació i no pas per rebel·lió. El magistrat instructor va confirmar la decisió el passat 10 de gener mitjançant una interlocutòria.

No obstant això, el tribunal de garanties acorda formar una peça separada i concedir un termini de tres dies al fiscal i als sol·licitants d’empara perquè efectuïn les al·legacions que considerin convenients.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes