Què està passant amb el Ministeri d’Igualtat?

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

La setmana passada, un home ruixava amb sosa càustica l’exparella i la filla de la dona, menor d’edat, a Sant Feliu de Guíxols. Segons informació facilitada pel TSJC, la supervivent d’aquest atac masclista havia denunciat fins a nou vegades al seu agressor. L’última denúncia va ser el 30 de maig, moment en què el jutjat d’instrucció número 2 va desestimar l’ordre de protecció perquè no es donaven les exigències per adoptar-la. La web Feminicidio.net ha enregistrat 44 assassinats per violència masclista des d’inicis de 2020 i 1.129 feminicidis des de 2010, any en què es va iniciar el recompte des de la web. Durant el temps de confinament, a causa de la crisi de la COVID-19, les trucades al 016 s’incrementaren en un 60% segons les dades oficials del Ministeri d’Igualtat. A més, 4000 homes a Espanya van ser detinguts per terrorisme patriarcal al llarg de les sis primeres setmanes. Una sèrie de situacions crítiques que, en lloc d’encendre les alarmes, van servir perquè la ministra d’Igualtat es col·loqués una medalla molt qüestionada per part del feminisme radical: “Les dones que estan exposades a aquest risc estan trucant més i confiant en els mecanismes institucionals i això no és una mala notícia”, va dir Irene Montero en una entrevista a Sálvame Diario

Ja fa uns mesos que el govern de coalició es va fer efectiu i les esquerres iniciaren el seu mandat al Parlament espanyol. La proclamació de Montero com a ministra d’Igualtat va suposar una victòria feminista contra partits conservadors, classistes i abanderats del masclisme més ensordidor. Amb el temps, però, van aparèixer dones que començaren a qüestionar-se el feminisme de Montero. I és que, moltes es pregunten, què avenços ha presentat el Ministeri d’Igualtat fins al moment? Quant de temps haurem d’esperar per tal que, al recompte de víctimes per violència masclista, siguin comptabilitzades aquelles dones assassinades per un home diferent del seu marit o de la seva exparella? Pensem en Diana Quer o en Laura Luelmo. També en Marta Calvo. Mai han estat comptabilitzades, els seus casos no se sumen a un recompte que valora l’agressió en funció de qui és l’home que la perpetua. 

El cos de les dones a debat 

El punt àlgid de les crítiques va arribar en el moment en què Unidas Podemos es va pronunciar respecte a la regulació de la prostitució, tot contradient el que Montero havia dit mesos enrere, quan va declarar-se abolicionista.

A finals de maig es va celebrar la tercera assemblea ciutadana estatal de Podemos, on Pablo Iglesias va revalidar la seva candidatura amb un 92% dels vots, tot i la baixa participació. Va ser en aquesta assemblea que es va fer públic un document respecte a la posició de la formació morada en el marc de la prostitució: “Estem en contra de les diferents ordenances municipals que criminalitzen tant a les dones com als homes que consumeixen prostitució. […] Per a nosaltres, sí que és important diferenciar la trata amb fins d’explotació sexual de la prostitució”. Dues declaracions que no van ser ben rebudes per part del feminisme radical, moviment que considera la prostitució com a pràctica legitimadora de la trata i l’abolició com a eina per condemnar tant al consumidor com al proxeneta.

Font: Document de Feminismes. Unidas Podemos. 

Podemos considera aquest un tema “de gran complexitat” pel qual és millor no pronunciar-se, ja que una posició ferma suposaria “la divisió del feminisme”. Mentrestant, Espanya s’ha convertit en el país europeu on més sexe de pagament es consumeix. De fet, el 39% dels homes reconeix haver pagat per sexe, segons dades de l’associació de Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (APRAMP). 

Un fals empoderament sexual

I la polèmica encara continua. Fa unes setmanes, el Ministeri d’Igualtat va iniciar una campanya institucional per conscienciar contra la violència agafant, com a referència positiva pels adolescents, el Saló Eròtic de Barcelona. A través de Twitter, conegudes feministes abolicionistes com Rosa Cobo, autora de La prostitució en el cor del capitalisme (2017), van denunciar el que consideraven una pràctica cosificadora de la dona. El fet que la campanya anés enfocada a persones d’entre 7 i 22 anys tampoc va ajudar pas: “Amb 7 anys no són adolescents, són nenes. No poden fer campanyes veritablement enfocades a la seva edat?”, deien diverses usuàries a través de les xarxes. La web oficial de Feminicidio.net també va voler pronunciar-se dient que el principal culpable era l’Estat espanyol i que tots els partits polítics actuals devien respondre davant la vergonyosa situació. 

En els últims paràgrafs del document oficial s’introduïa l’espot promocional del Saló Eròtic de Barcelona de l’any 2018. En aquest vídeo s’emfatitzava la importància de donar una educació sexual òptima als més petits per part de mares, pares i professorat. Ara bé, pretenia aquest espot denunciar la pornografia com a institució patriarcal? Va criticar el Saló Eròtic la violència física, sexual i psicològica que suposa aquesta pràctica? Res més lluny de la realitat. De fet, feia la impressió que el que es volia era establir la pornografia com a pràctica alliberadora i instrument feminista. 

Irene Montero encara no s’ha pronunciat sobre aquest tema. La ministra, però, sí que ha volgut deixar clara la seva intenció de donar suport a les “treballadores sexuals”, terminologia contradictòria amb els orígens feministes de la dècada dels 60. En la mateixa línia, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau va ser objecte de crítiques quan, el passat 28 de juny, va donar veu al col·lectiu OTRAS al pregó de l’Ajuntament en el dia de l’Orgull. Aquest sindicat de treballadores sexuals és considerat, per part del feminisme radical, un lobby proxeneta que promou la venda del cos femení com a pràctica lliure. L’íntima relació que Colau manté amb entitats defensores de la regulació molesta a qui creu que l’interès de l’alcaldessa en aquestes associacions és purament econòmic, raó per la qual l’Ajuntament dona subvencions a entitats no – abolicionistes com OTRAS o APROSEX. 

La sopa lèsbica

I si encara no heu tingut prou, us invito a consultar la guia de la Direcció de Diversitat Sexual creada per aquest Ministeri d’Igualtat. Un document destinat a les comunitats educatives de tot el territori espanyol per ajudar a prevenir l’assetjament escolar per LGTBIfòbia. Una caixa d’eines per fer abordatge a temes relacionats amb la diversitat sexual, familiar, corporal, l’expressió de gènere i la lliure identitat. El manual ha estat elaborat amb el suport de la Universitat Complutense de Madrid.

Les crítiques feministes apareixen en el moment en què es modifica la definició de l’expressió de gènere per parlar d’aquest com un terme fluid i intercanviable; en lloc de fer referència al mateix com una opressió patriarcal. Per posar un exemple, el manual inclou una “sopa lèsbica” en la qual s’han de trobar mots com “machorra”, “bollera” o “marimacho”. El problema no rau a donar visibilitat a termes despectius que insulten a un col·lectiu concret, sinó en vincular l’orientació sexual amb els estereotips de gènere. Volem ensenyar els més petits que una dona lesbiana vestirà de forma masculina? O volem crear un món on es deixi d’encasellar l’estil físic i la identitat personal en funció dels nostres gustos sexuals? Totes les lesbianes són víctimes d’aquests insults? Una dona heterosexual no té dret a vestir al marge dels mandats femenins i, per tant, ser víctima d’aquests comentaris? 

Font: Somos Diversidad 

Feminisme liberal, no és feminisme

És imprescindible començar a entendre per quina raó les actituds d’Irene Montero estan sent tan criticades per part d’un vessant concreta del moviment feminista. El feminisme radical, conegut com a radfem, considera l’abolició com a eina efectiva per enderrocar el patriarcat: abolició del gènere, de la prostitució, dels ventres de lloguer… Aquest radicalisme molesta a les defensores de la teoria queer, interessades en la multiplicitat dels gèneres com a concepte fluid. També molesta a qui treu un benefici econòmic de la prostitució, parlem de proxenetes, rufians, consumidors o scorts. 

El radfem és revolucionari. Tot el contrari al feminisme liberal o libfem, que és reformista. Aquest últim no vol la destrucció del sistema patriarcal, sinó més aviat la reforma de la societat actual per tal de donar més espai a les dones. Ara bé, em pregunto jo, com assolir la reforma igualitària d’un sistema que, intrínsecament, és desigual? Com arribar a un món lliure d’opressions dins dels mateixos límits d’aquest sistema? El libfem cerca la igualtat home – dona, mentre que el radfem pensa en l’alliberació femenina com a expressió d’igualtat. D’altra banda, les feministes liberals obliden criticar el patriarcat del consentiment, concepte referent a una sèrie de pràctiques que, tot i ser funcionals al patriarcat, han estat venudes com a empoderants: pornografia feminista, prostitució, ventres de lloguer, etc. Tal com diu Cèlia Amorós, filòsofa i escriptora, “el feminisme i, per tant, les feministes, no qüestionen les decisions individuals d’una dona, sinó les raons que les obliguen a prendre-les”. 

Si conceptualitzem malament, polititzem malament. 

P.D. El feminisme radical està decebut. Hi ha esperança: als carrers, a les manifestacions, al nostre dia a dia. Ara toca un estiu de descans. Desconnexió total. No només de l’actualitat governamental, sinó també de tota aquella gent que es creu amb la legitimitat suficient per opinar, a través de les xarxes socials, sense haver-ne llegit res al respecte. Companyes, hem d’estar atentes a no malgastar forces amb qui reutilitza arguments aliens perquè no està suficientment informat sobre un tema. Ens veiem al setembre. 

- Publicitat -

Breus

La jutgessa de violència de gènere eleva al Suprem el cas del magistrat del TC detingut

La titular del jutjat d'instrucció 7 de Majadahonda (Madrid), especialitzat en violència sobre la dona, veu indicis d'un presumpte delicte de maltractament en l'àmbit...

Crit d’alerta de nou societats científiques per l'”alta probabilitat” d’un “nou col·lapse de la sanitat

Nou societats mèdiques han alertat aquest dijous que hi ha una "alta probabilitat" d'haver de tornar a afrontar "situacions assistencials tant greus com les...

Lletrats de parlaments de tot l’Estat defensen la feina dels de la cambra catalana

L'Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments (AELPA) ha mostrat el seu suport a la feina dels de la cambra catalana "en defensa de la...

L’Advocacia de l’Estat ja estudia portar al TC les resolucions del Parlament sobre la monarquia

L'Advocacia de l'Estat ja està estudiant si impugna davant del Tribunal Constitucional les resolucions del Parlament sobre la monarquia. Segons ha avançat 'El Confidencial'...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca