No hi ha cap altre govern al món més interessat a espiar els polítics catalans que l’espanyol. Ho dic perquè en situacions com la que avui comentarem l’expressió “blanc i en botella… Llet” s’hi escau força.

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, així com l’exiliada Anna Gabriel i l’exmembre de l’ANC, Jordi Domingo foren espiats, segons una investigació feta pel The Guardian i El País, mitjançant el sistema informatiu ‘Pegasus’. Una eina que només poden comprar els governs.

No cal ser Steve Jobs per lligar fils. I per molt que els periodistes estiguem obligats a utilitzar el terme “presumpte” a l’hora d’explicar aquests fets, hom no pot obviar que tots els camins porten a la Moncloa. I no a la Moncloa de Rajoy, els fets es remunten a l’abril i el maig del 2019. Sinó a la de Pedro Sánchez.

Entenc que una part de l’independentisme polític s’hagi instal·lat en la política del lliri a la mà i es negui a veure el vincle que hi ha entre el PSOE i les clavegueres de l’Estat. Sempre és més còmode parlar del deep state com una organització que protegeix els interessos de la dreta espanyola que obrir els ulls i veure que l’informe de la CIA que acreditava que el govern espanyol va acordar la creació dels GAL implicava un líder del PSOE i no pas del PP o de Vox. Però vaja, tot són dèries per rebentar la legislatura progressista.

No aconseguiran rebentar la investidura!

— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) January 3, 2020

El cas és que la llista d’atacs del govern de Sánchez contra l’independentisme, social i polític, s’allarga al mateix ritme que les diòptries d’alguns augmenten. El 155, el muntatge policial contra els CDR detinguts, espionatge, repressió policial als carrers de Barcelona, una fiscalia que no cessa en la seva persecució. Anem sumant. És tan pervers que fa llàstima.