Federico García Lorca deia que “el teatro es poesía que sale del libro para hacerse humana”. La poesia i el teatre acompanyen les persones des de l’Antiga Grècia; quan els versos es recitaven al compàs de la lira i el teatre era un lloc de reunió. Però el pas dels segles ha anat modificant aquests actes comunicatius: actualment la poesia és percebuda com una acció íntima, és ensenyada per ser llegida -i a vegades piulada- i el teatre continua sent punt de trobada, però lluny queden les comunitats que es reunien en els corrals de comèdia del Segle d’Or.
L’inici del Festival Grec de Barcelona ha revifat els ànims i potser ara ens adonarem de com hem trobat a faltar aquell espectador que pocs segons abans de l’inici de l’espectacle obria el caramel i com ara, a part de maleir aquell qui tus, el mirarem amb recel. La pandèmia del coronavirus ha fet que ens enfrontem amb les nostres pitjors pors i hàgim d’aprendre a conviure amb nosaltres mateixos, però també ha fet prendre volada a projectes innovadors. Alguns estan pensats, sorprenentment, per ser gaudits de manera individual, com Poeta de Guàrdia, on diferents actors i actrius, entre el 6 i el 17 de juliol, truquen el públic per telèfon i els reciten poemes.
La idea va sorgir durant el confinament, quan els poetes Andreu Gomila, Martí Sales i Josep Pedrals van crear el compte de Twitter @poetadeguardia. “Havia de ser una cosa curta, que poguessis mirar en un moment”, explica Pedrals. I afegeix, “al principi havien de ser només per quinze dies”, però el cert és que més d’una seixantena d’autors -un per cada dia- van pujar vídeos recitant poemes especialment creats per l’ocasió, com Anna Gual, Marçal Font o Roc Casagran, entre d’altres.
Inspirats en el parisenc Théâtre de la Ville, van decidir continuar el projecte en el post-confinament, muntant un sistema telefònic de trucades. Andreu Gomila va ser un dels espectadors de la proposta francesa i es va adonar que el fet de poder parlar amb algú ajudava més que els seus vídeos. Així doncs, van decidir fer una segona tongada de Poeta de Guàrdia, aquest cop amb el suport del Festival Grec.
En aquesta ocasió, però, l’espectador ha d’omplir un formulari on ha d’indicar el dia i l’hora que vol que li truquin i sobre què vol parlar; “hi ha propostes de tota mena”, explica Pedrals. Els poetes són els encarregats de revisar les propostes i escollir els poemes, i els actors i les actrius (Lluís Soler, Sílvia Bel, Anna Alarcón, Iván Morales i Alba Pujol) són les persones que trucaran al públic.
Recitar versos a cau d’orella, però per telèfon, es fa des dels anys 60–70, explica Pedrals. El projecte més estès al nostre país és Poesia d’Emergència, que ve de la mà d’Edu Bernal i Fede Nieto. La proposta, que neix el Sant Jordi del 2018 tenia com a objectiu “atreure més espectadors als recitals de poesia que organitzàvem; no va anar-hi més públic, però sí que van començar a haver-hi trucades al 659 861 032”, explica Bernal.
El 2019, el Ministeri Cultura els va atorgar el premi al projecte que millor fomenta la lectura i, a partir d’aquest moment, van passar de vint a setanta trucades setmanals i, durant el confinament, han arribat a tres-centes.
Actualment, hi ha quatre telèfons a tot l’estat espanyol: un a Andalusia, un a Madrid, un al País Basc i un altre a Catalunya. A més a més, Edu Bernal explica que s’està engegant el mateix format de Poesia d’Emergència a Àustria, Bèlgica, Mèxic i Costa de Marfil.
Quan algú truca, tots els mòbils sonen simultàniament i el primer voluntari que l’agafa ha de recitar el poema que ells decideixin i després s’acomiaden i pengen. No hi ha cap mena d’interacció amb l’oient, no és un telèfon de l’esperança, però sí que serveix per fer una pausa a la nostra vida, respirar, i escoltar els versos que algú desconegut ens recita a cau d’orella.