El present i el futur que ens furtaren

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

No sols ens furtaren el futur: també ens han furtat el present. Som els joves periodistes. Els precaris. Els qui vam sobreviure a l’incendi del 2008. Els qui tenim al damunt una nova crisi econòmica de dimensions gegants. Som els qui ens hem de barallar entre nosaltres i competir per les molles dins d’una redacció o d’un despatx. Som els qui encadenem projectes i pràctiques quasi mai remunerades. Som els qui veiem l’abisme quan acabem els nostres estudis. En definitiva, som els qui, per més beques, estades a l’estranger, projectes, followers o reconeixements mai viurem com els nostres pares.

Es fa dur haver de contar aquestes coses. Es fa dur, tanmateix, dir als pares que vols estudiar Periodisme: “estudia-la junt amb altra carrera, com Polítiques o Dret, que la cosa està molt mal”, et diuen. Això els qui tenim la sort de tindre el seu vist-i-plau. Es fa dur que projectes com aquest, del qual estic enormement orgullós, que tracten de donar veu als joves siguen, en moltes ocasions, menyspreats sistemàticament per la gent més gran. I és que, “que sabrem els joves”. És cert, la veritat és que tenen raó. Del que serà el nostre futur, en sabem ben poc. Preparats estem, per adaptar-nos al format àudio, vídeo i escrit. De diners, ben pocs.

Escrivia hui Eugenio Viñas sobre el teletreball, els becaris i el futur dels joves periodistes. Confesse que m’ha emocionat veure que hi ha companys als qui els preocupem, de veritat. Ara bé, crec que el debat va molt més enllà. Mai un slogan representarà amb tanta claredat el que sentim com aquell amb què va nàixer aquesta capçalera: “nova cultura contra la precarietat”. Amb el panorama mediàtic que tenim, companys, o ajudem a que projectes com aquest o el d’El Temps i iniciatives cooperatives com La Directa o La Marea funcionen o podem oblidar-nos de tindre un futur digne.

El nostre horizó hauria de ser aconseguir un sistema mediàtic plural, amb mitjans independents i honestos (també els públics) i sense oligopolis de la comunicació. Pecaria d’ingenuïtat si diguera que és viable sense el recolzament dels governants progressistes, als qui, almenys de paraula, els preocupen la nostra dignitat i el nostre futur. És de vital importància que estiguem units per aconseguir lleis i regulacions que faciliten la creació de nous mitjans i de llocs de treball estables i de qualitat. Tanmateix, esdevé fonamental que posem el vertader focus al debat: si quatre grans corporacions es reparteixen el pastís, els ciutadans i ciutadanes sabrem allò que eixes quatre grans corporacions volen. Que no us enganye l’extrema dreta: el vertader debat no està en les fake news ni en la imparcialitat de la premsa!

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca