Passa en tots els esports d’equip on les estrelles tenen la capacitat de marcar la diferència, si tens l’oportunitat de construir un projecte al voltant de qui et pot fer guanyar una competició, fes-ho.

L’actiu més valuós que conserva avui l’espai postconvergent té nom i cognom, Carles Puigdemont. Les cites electorals no menteixen, allà on ell s’ha presentat com a cap de cartell Junts per Catalunya ha guanyat. Ho va fer per la mínima -10.000 vots- a les eleccions del 21-D del 2017 i amb un marge de més de 220.000 vots a les europees del 2019. El seu lideratge marca la diferència, i ha de ser el punt de partida d’aquest nou partit que trenca, definitivament, amb les cendres que encara queden de l’antiga CDC.

Amb el 17 de setembre marcat al calendari, data on el Tribunal Suprem preveu celebrar la vista per resoldre el recurs del president Torra contra la seva inhabilitació, el compte enrere per concretar l’aposta política del president legítim exigeix rapidesa i una doble visió: muntar un equip al voltant de Puigdemont que ofereixi un missatge clar i nítid i un full de ruta que no es limiti a fiar-ho tot a la seva figura. Perquè, com passa també en tots els equips que viuen de la inèrcia de guanyar, no es pot fiar tot a l’expressió culer de “Messi i deu jugadors més”, sinó que s’ha d’enfortir aquest lideratge amb diferents actors que ofereixin respostes concretes a les preguntes més ambigües. Tot i tenir la figura que més tem el règim del 78, aquestes eleccions catalanes les guanyarà -des de l’espai independentista- qui presenti el projecte que inspiri més seguretat i confiança per assolir la independència.