Dimarts 16 de juny. Dia en què es celebra de la sessió del Ple de les Corts Valencianes on es debat sobre la creació d’una comissió d’estudi sobre el sector cítric al País Valencià i sobre el comerç de proximitat. Allà espera el diputat per València de la coalició Unides Podem Ferran Martínez. Seu a un dels sofàs que es troben fora de Les Corts Valencianes, seu de la sobirania dels valencians. Xarrem sobre la seua experiència com a senador i diputat, així com la situació que es viu a Podem i els seus plans de futur.

Primer que tot, hui entra en vigor la llei del joc. Ens agradaria que explicares un poc quines han sigut les novetats respecte a la llei anterior de l’any 1988.

És la primera gran llei que aprovem en aquesta legislatura deixant de banda els pressupostos de la Generalitat. Aquesta llei va començar en el seu moment a tramitar-se al 2018. L’any 2019 va decaure perquè va haver-hi convocatòria avançada d’eleccions autonòmiques, i va tornar a començar el procés de tramitació durant la tardor del 2019. A A la fi, l’hem aprovada.

La tramitació d’aquesta llei no ha sigut massa fàcil perquè hi ha hagut una pressió enorme per part de lobbies que tenen les grans patronals del sector, que han tractat tot el temps de modificar el caràcter de les esmenes que es presentaven per a, d’una bona manera,  regular el sector i, en última instància, de fer descarrilar el projecte.

Les esmenes que vam pactar i les que s’han incorporat al projecte de llei finalment contenen bàsicament quatre vessants: establir distàncies mínimes dels locals respecte dels centres escolars i d’altres locals (850 metres dels centres i 500 amb altres locals de joc), fer més controls d’accés al local (activació i desactivació de màquines escurabutxaques i eliminació de màquines d’apostes als negocis d’hostaleria), restriccions a la publicitat (física, a les tanques publicitàries, exteriors dels locals i els ganchos que empren amb, moltes vegades, tècniques enganyoses) i establint una estratègia valenciana de prevenció del joc que previnga aquesta malaltia que és la ludopatia, sobretot entre els més joves.

“La tramitació de la Llei del Joc no ha sigut massa fàcil perquè hi ha hagut una pressió enorme per part de lobbies que tenen les grans patronals del sector”

Els nostres lectors no sabran, possiblement, l’anècdota: només aprovar-se la llei, el president Morera va dir que, a la fi, hi havia una llei del lloc on es regulaven les travesses de la pilota. Sempre ha sigut una mena d’obstacle que s’ha de regular mitjançant un impost al joc.

Açò és molt important, doncs no hi ha un únic tribut al joc sinó que hi ha molts. Per exemple, el tribut sobre les apostes. Nosaltres ja el vam pujar la legislatura passada d’un 10% a un 20%. És més, som la comunitat autònoma on és més elevat l’impost sobre les apostes i en general són més elevats en els tributs del joc. Però, a més a més, al País Valencià tenim la particularitat que tenim un esport propi, la pilota valenciana, i, en aquest cas, vam pensar que era necessària una regulació específica per a aquest esport per tractar de promocionar-lo i donar-li vida.

A hores d’ara eres diputat autonòmic, però anteriorment vas ser senador. Què prefereixes: a la vida parlamentària autonòmica o nacional al Senat?

Jo crec que les dues institucions tenen el seu interès. L’avantatge que té el Senat és, d’una banda, el fet que saps de tots els debats principals que es donen en la política espanyola passen per la cambra. Tot passa per allà: totes les lleis passen per allà, els projectes de pressupostos passen per allà. A la legislatura passada, determinades qüestions com l’aprovació del 155 amb què es va sotmetre a Catalunya s’havia d’aprovar al Senat, el sostre de despesa requereix de l’aprovació del Senat.

A més, tot i que et trobes al centre de l’escena política, ho fas també d’alguna manera amb més calma i amb menys pressió que la que hi ha ara al Congrés dels Diputats, on l’actualitat fixa molt els continguts, del que es parla i de la manera de fer política, sobretot també per presència dels mitjans de comunicació, que és molt més forta al Congrés que al Senat. Per tant, tens aquestes dues vessants: tindre tots els temes de política estatal però poder analitzar-los i estudiar-los des d’una perspectiva més reposada que al Congrés, on la dictadura del quotidià només és més forta.

Parlant sobre el Senat…no hauria de tenir la funció de representar els teritoris com ocorre a Alemanya?

Sempre he dit que, per tindre el Senat que tenim, millor el dissolem. Preferisc no tindre cap Senat. Ara bé, allò més recomanable a un Estat Federal és tenir una cambra de representació territorial, on estiguen representades totes les comunitats autònomes i es poden dirimir els conflictes i problemes territorials que sempre hi haurà, com el repartiment de fons estatals, un dels temes estrella aquestos dies.

“Allò més recomanable a un Estat Federal és tenir una cambra de representació territorial”

Com has sigut valencià al Senat, volia fer-te la pregunta que sempre els valencians ací hem escoltat. És veritat que tots els senadors valencians es reuniu al menjador del Senat a la famosa “taula dels valencians”?

No, però la taula existeix. És la taula dels senadors del Partit Popular. És veritat que, al menjador del Senat, pots anar a agafar el dinar amb un menú sobre la safata com fan els treballadors del Senat, que és el que nosaltres fèiem, o pots seure’t a una taula amb mantell i coberteria on eres servit. Els senadors del Partit Popular feien això i es juntaven tots els senadors valencians al voltant d’una taula d’aquesta mena i al centre sempre tenen una bandereta de València.

Ara estàs més prop de casa…Quina és la teua experiència a les Corts Valencianes?

La veritat és que, si haguera d’escollir, preferiria ser a Les Corts. A Les Corts podem aprovar lleis com la Llei del Joc que tenen una incidència molt palpable en la vida quotidiana. També és veritat que ací són Govern i, a més a més, tenim majoria.

Al Senat, quan jo vaig estar la legislatura passada, teníem una majoria aclaparadora del Partit Popular. Era, per tant, impossible treure res endavant. En canvi, tenim un govern que fa política en favor de la gent que està millorant la vida de les persones i que permet treure endavant legislacions en eixe sentit. Si haguera d’escollir entre la legislatura passada al Senat i la present, em quede a les Corts!

“Si haguera d’escollir entre la legislatura passada al Senat i la present, em quede a les Corts”

Quina opinió tens amb respecte del finançament? Veus actualment algun tipus de reforma possible? Perquè a Madrid la majoria del Congrés està molt fragmentada: els 155 diputats del govern de coalició haurien de negociar durament amb la resta de partits.

Jo crec que el Govern d’Espanya té la responsabilitat de reformar el sistema de finançament autonòmic amb independència de si ix endavant o no, però tens la responsabilitat de plantejar quina és la teua la teva posició política al respecte. I ací jo crec que els informes de les comissions d’experts, no només de la valenciana sinó de l’estatal, deixen molt clar que les comunitats autònomes més perjudicades per l’actual sistema de finançament autonòmic són el País Valencià, Andalusia, Múrcia, Catalunya i Balears, és a dir, tota la façana mediterrània.

“Els experts deixen molt clar que les CC.AA. més perjudicades per l’actual sistema de finançament són el País Valencià, Andalusia, Múrcia, Catalunya i Balears”

Som totes aquelles comunitats autònomes que ens veiem afectats per la continuïtat d’un statu quo heretat ja de l’època del franquisme i que és absolutament injust perquè nosaltres lluitarem infraestructures sanitàries i educatives molt més endarrerides que en altres punts d’Espanya. 

D’altra banda que el criteri de població s’ha de tindre en compte i, si hem d’ajustar-nos a criteris de població, no només hem de tindre en compte la dispersió, l’envelliment de la població i factors socials com la pobresa o les taxes d’atur. 

No té sentit que els valencians contribuïm a finançar comunitats autònomes molt més riques que la nostra. Això no té sentit, i un nou sistema de finançament autonòmic hauria de canviar aquest fet i hauria d’aconseguir que el Govern d’Espanya assumisca una posició clara en quant a la conformació de majories. 

Jo crec que existeix la possibilitat de conformar majories perquè es pot comptar amb el suport del Partit Socialista i d’Unides Podem sinó també de forces polítiques amb una força territorial a Catalunya o al País Valencià i també fins i tot amb els nacionalistes bascos, que en aquest cas no tenen res en joc.

Actualment, hi ha un procés de primàries a Podem al País Valencià per elegir el Consell Ciutadà Valencià i tu formes part de la llista de la Síndica Naiara Davó. Si resultes escollit membre del Consell Ciutadà Valencià i eres el pròxim secretari d’Economia o d’Organització de Podem al País Valencià, quines mesures econòmiques proposaries perquè foren aprovades a les Corts?

Jo em presente al Consell Ciutadà Valencià i he sigut escollit en les 2 anteriors. Em presente també amb un ànim de tindre una responsabilitat no tan gran com el que ha assumit fins ara, on era el secretari d’Anàlisi Política. Crec que tenim un programa tant a nivell estatal com a nivell del País Valencià molt ben elaborat i molt ben estructurat que planteja, per exemple, la solució per a acabar amb l’infrafinançament i el deute històric. 

Així també, proposem una transformació del model productiu assumint dues vessants que són la transició ecològica i l’economia de les cures, és a dir, la pota verda i la pota morada i que també planteja una reforma a fons de la fiscalitat per a poder finançar d’aquestes aquestes polítiques. Proposem reduir els índexs de precarietat, molt elevada i que són adequats per a un país membre de la Unió Europea. Jo crec que aquestes són les vessants principals que un programa econòmic ha de bastir: modernitzar el nostre model productiu i millorar les condicions de vida dels treballadors i dels autònoms.

Podem sempre diu que ve de les places i del 15-M. D’on ve políticament Ferran Martínez?

L’evolució que vaig seguir va ser la participació en política. Primer vaig participar a l’Assemblea de Joves de València i també, més tard, al SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Païssos Catalans). Aleshores, vaig començar a participar amb aquests col·lectius, i també en les assembles d’estudiants que es van crear al caliu de les lluites anti-Bolonya per fer front a les reformes de les lleis educatives, les pujades de taxes i les retallades en educació pública. Tot aquest context va estar afavorit per un més ampli de crisi econòmica i falta de certeses per als joves: anaven a ser la primera generació que estava condemnada a viure pitjor que els seus pares. Em va motivar en bona part el tipus de militància que vaig fer: primer en moviments socials i després a Podem.

La meua visió de les coses també va canviar arran de l’experiència del 15-M. Fins aquell moment, jo havia participat en espais fortament ideologitzats i, a partir del 15-M, es torna d’alguna manera un canvi en el qual veiem que hi ha una majoria social que es pot articular a través d’idees que són molt transversals, que comparteix moltíssima gent i que no s’aconseguiria articular a través de un discurs ideològic tan fort com el que havíem assumit i havien practicat fins aleshores.

I això, doncs, em porta d’alguna manera també participar en la creació de col·lectius com el col·lectiu d’Economia Crítica, Economia 21, que va ser una experiència molt bonica i que plantejava anar més enllà dels paradigmes de l’economia neoclàssica, que és l’únic que s’ensenya en la Facultat d’Economia de la Universitat de València. O siga, jo vaig eixir de la Facultat sense haver vist a Kalegi, Polanyi, Robinson i altres economistes marxistes i post-keynesians.

A partir de l’any 2014, comence amb Podem, un tipus de organització que a molts ens atrau. Plantejar qüestions com una renda bàsica universal, una reforma fiscal que realment propicia un sistema fiscal més progressiu i més just i tirar enrere les reformes laborals, que de fet sumen una majoria social que s’està comprovant ara. Això qui ho encarnava era, en aquell moment, Podem, que reflectia tot allò el que havia sigut el moviment del 15-M: gent que estava farta de la política, que venia de militar en moviments socials però que no tenia una estructura de partit tan forta i deteriorada com en altres partits clàssics. I això va ser una cosa que em va atraure i em va animar a participar des del primer moment en Podem.

“He sigut militant des dels 17 anys i ho seré tota la meua vida”.

Per últim, quins són els teus plans de futur? En el cas que es fera una reestructuració del Consell, podries postular-te com a Conseller o Secretari autonòmic?

Jo crec que no, doncs a mi mai m’ha agradat especular en aquestes qüestions. A mi sempre m’ha agradat tindre el meu horitzó, que és ser diputat durant aquesta legislatura que espere que dure 4 anys. Respecte al que puga passar després, preferisc no especular i centrar-me en la meua tasca actual, que ja és bastant dura i requereix bastant de mi mateix.

En qualsevol cas, el que sí que tinc clar és que el pas per la política per la política institucional és temporal i té un principi i fi que acabarà tard o d’hora i que, per tant, el meu projecte de vida no està lligat a la política institucional sinó estarà dedicat a altres qüestions sense descuidar del meu compromís polític com a militant de base. He sigut militant des dels 17 anys i ho seré tota la meua vida.