La desmemòria independentista amb Pedro Sánchez

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Dilluns sabíem, arran d’un document desclassificat de la CIA de l’any 1984, que el govern espanyol del PSOE de Felipe Gonnzález va aprovar la creació “d’un grup de mercenaris” per combatre l’organització terrorista ETA al “marge de la llei”. Els GAL, vaja.

El terrorisme d’estat no és cap faula, com tampoc ho són la corrupció de la monarquia espanyola, les clavegueres de l’Estat i tot un llarg llistat de nepotisme, centralisme i tardofranquisme que estira els seus tentacles per tot el regne.

Potser ens hauríem de plantejar, amb molta més seriositat amb la qual ho hem fet fins ara, quina mena de paper estan interpretant els partits que han de trencar amb el règim del 78. Perquè el problema d’aquesta revelació no és que s’estigui exhibint sense filtres que l’Estat viu sobre una capa de secrets de domini públic, ni que de nou és un organisme internacional qui els destapa, és que encara avui dia els representants que han de fer un pas endavant per deixar enrere aquest sistema s’entesten a creure’s les paraules dels seus hereus.

La constant que impregna el debat polític a Catalunya és, reiteradament, reduccionista i de parvulari. Duta a la seva màxima expressió amb l’elecció entre el PSOE o l’extrema dreta. És a dir, entre els qui es fan passar per republicans i voten ‘No’ a una comissió d’investigació al rei Juan Carlos I i els qui defensen la monarquia sense miraments. Entre els col·laboradors necessaris de la repressió judicial i policial contra l’independentisme i els autors d’aquesta.

Que la reacció d’ERC i JxCat arran del document de la CIA sigui una forta indignació que no va acompanyada d’un replantejament sobre quins acords tenen arreu del territori amb el PSOE és parole, parole.

Saber avui que el PSOE de González és el PSOE dels GAL és motiu més que suficient per obrir els ulls i veure quina mena de PSOE és el de Pedro Sánchez; és el que ha col·laborat amb el 155 i la repressió judicial i policial que ha derivat en detencions arbitràries contra gent innocent dels CDR i actuacions que han buidat ulls. No crec que facin falta uns documents desclassificats de la CIA ni que hagin de passar 30 anys per saber qui s’asseu davant de la taula de diàleg i amb qui s’assoleixen acords.

I no és una qüestió de dogmatismes, és de memòria. Caldria tenir més perspectiva i menys impuls pactista i autonomista quan es parla de què es votarà i per quin motiu. És una vergonya que encara avui es digui que la política a Madrid es resumeix a posar-se al costat de Vox o del PSOE quan els socialistes són els qui han empresonat i forçat a l’exili als líders dels partits independentistes amb representació al Congreso.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca