L’advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha responsabilitzat aquest dimecres al coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, del “fracàs” de l’operatiu per impedir el referèndum. Segons Tubau, De los Cobos havia de coordinar els tres cossos policials, però no va queixar-se prèviament del dispositiu previst pels Mossos i tampoc va demanar tenir el comandament únic. També ha recordat que qui anava a les reunions de coordinació en nom de Trapero, el comissari Ferran López, va ser designat cap del cos durant l’aplicació de l’article 155. A més, ha recordat que tothom a Catalunya sabia que els Mossos no volien que el referèndum es fes.
En el seu segon dia d’informe final en el judici a l’Audiència Nacional, Tubau s’ha centrat en intentar desacreditar el testimoni de De los Cobos, que va mantenir un enfrontament públic i obert amb Trapero i ha testificat contra ell diversos cops. Així, com ja va dir aquest dimarts, considera que el dispositiu policial per frenar la votació de més de 2 milions de persones va ser un “fracàs” i que el màxim responsable d’aquest dispositiu era De los Cobos.
La lletrada ha explicat que quan Trapero va mostrar discrepàncies amb De los Cobos la cúpula dels Mossos va decidir que a les següents reunions hi assistís el seu número 2, Ferran López, que no va rebre cap queixa i que ja era conegut pels altres responsables policials i de fiscalia. “Es pot sostenir que López va enganyar i trair i va ser nomenat com a responsable dels Mossos?”, s’ha preguntat.
També ha recordat que quan la Conselleria d’Interior va denunciar públicament que els Mossos havien quedat intervinguts pel govern espanyol amb el nomenament de De los Cobos, la prefectura del cos va fer una nota pública inèdita on es desmarcava d’aquestes afirmacions, assegurant que la policia catalana mantenia les seves competències, tot i mostrar el desacord amb el nomenament del coordinador. Això va suposar que la immensa majoria dels mitjans de comunicació, fossin de la ideologia que fossin, evidenciessin les discrepàncies entre el cos i la cúpula política d’Interior. Per això, considera que ningú mínimament ben informat podia afirmar que els Mossos estaven al costat del Govern per permetre el referèndum.
De la reunió dels tres caps policials al despatx de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, Tubau ha recordat que Trapero va demanar un matís en la interlocutòria del 27 de setembre i Armas li va fer cas per tal d’aclarir les funcions de cada cos.
En aquest sentit, ha dit que la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar els cossos policials a intentar mantenir tancats els més de 2.000 col·legis electorals. Segons Tubau, tenia sentit que els primers en intentar-ho fossin patrulles de seguretat ciutadana dels Mossos, que estan més a prop del territori i que podien generar menys reticències que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Aquest pla, explicat pels Mossos a De los Cobos, no va ser rebatut per cap dels altres cossos policials, ha recordat.
Per això, Tubau ha dit que si De los Cobos no coneixia els plans concrets dels Mossos, aleshores no podia coordinar els tres cossos. De fet, també ha recordat que el comissari Ferran López va oferir a De los Cobos i als altres comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estar presents al Cecor central dels Mossos durant la jornada de l’1-O, cosa que els comandaments estatals van rebutjar.
A més, durant el mateix 1-O, De los Cobos, tot i el suposat “engany” de Trapero amb el dispositiu dels Mossos, no va demanar tenir el comandament únic dels tres cossos, inclosa la policia catalana. Això, per a Tubau, demostra que els plans dels Mossos no eren fraudulents.
Sobre el 20-S, l’advocada ha recordat que el jutge d’instrucció 13 de Barcelona va demanar a la Guàrdia Civil que li portés davant seu qualsevol mosso que obstaculitzés l’escorcoll de la seu d’Economia, i l’institut armat no ho va fer.