“Ara, després de la pandèmia i la por que hem passat, com a premi ens regalen les oposicions?”

Els interins avisen l'administració que la factura de les indemnitzacions per abús de temporalitat pot ser milionària

“Ara, després de la pandèmia i la por que hem passat, com a premi ens regalen les oposicions?”. La pregunta se la fa la Neus, que té 58 anys i és educadora social interina d’un centre d’acollida de menors a Girona. Ha decidit presentar una reclamació a la Generalitat per contractació fraudulenta: fa 28 anys que és interina sense opció a consolidar la plaça, una situació “impensable” en l’empresa privada. La seva és una de les 400 reclamacions presentades a través de la Plataforma d’Interins de Catalunya (PIC) després que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obrís la porta a sancionar les administracions que abusin de la temporalitat. La factura en indemnitzacions podria superar els 5.000 MEUR, segons l’organització.

Publicitat

La Neus ha estudiat tres vegades per unes proves que al final no es van convocar i ara creu que no té “cap possibilitat” d’aprovar-les. “No em compensa perdre tot el meu temps lliure estudiant, havent d’anar a la feina amb 60 anys i després de 28 treballant”, diu. La seva, afirma, és una feina “dura”, ja que està en contacte amb nens de fins a 6 anys desemparats. En el seu cas, un cop decretat l’estat d’alarma els representants de l’administració van “desaparèixer en tres hores” per fer teletreball i els 40 educadors es van quedar “sols” amb un paper de recomanacions sobre com prevenir el contagi i paraules d’ànims.

“És molt difícil mantenir les distàncies amb nens petits. És impensable la vida al centre sense contacte”, explica, abans de recordar que fa tres mesos que no pot tocar la seva néta, de sis mesos. “Si convoquen les oposicions aquest any, després de tot, em semblarà inhumà”, afirma.

En una situació semblant es troba la Ruth, de 52 anys i que en fa 13 que és interina. És treballadora social en una residència d’avis de Mataró i no s’ha pogut presentar a les proves oficials per ser funcionària perquè, de fet, les últimes per treball social van ser el 1999. També ha estudiat tres vegades per les oposicions, cada vegada amb temari diferent. Segons explica, aquesta circumstància ha marcat la seva vida perquè ha “aparcat” altres projectes mentre preparava els exàmens. Per aquest motiu, assegura que una indemnització “no compensarà” els anys perduts.

“La normativa és molt clara i no poden posar en dubte que estic en frau de llei perquè la meva plaça no és interina després de 13 anys. Vaig accedir a una plaça que estava en reserva durant dos anys i després s’havia de treure a concurs perquè hi accedís un funcionari. Això és claríssim. Però han passat 11 anys, i res. És evident que és una plaça que està en frau”, explica. “No estic demanant ser funcionària, el que vull és treballar i tenir feina fixa”, afegeix. Com la Neus, diu que veuria “cruel” i “indecent” haver d’enfrontar-se a una prova per consolidar la plaça el mateix any de la pandèmia.

Un cas similar al d’aquestes treballadores és el de les tècniques especialistes en educació infantil (TEEI), un cos amb 1.000 persones i que no ha passat cap procés selectiu des del 2005.

Impacte de la sentència europea

Tant la Neus com la Ruth han posat una demanda administrativa com a pas previ a iniciar un procés judicial. Formen part dels centenars de reclamacions que s’han presentat a través de la Plataforma d’Interins de Catalunya (PIC). El 95% de les demandants són dones, que són majoria en el col·lectiu d’interins. L’organització va néixer aquest any arran del malestar que van generar entre el col·lectiu els processos PESCO, just abans que el 19 de març es fes pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sobre l’abús en els nomenaments i contractacions temporals a les administracions.

Institucions i treballadors han fet una interpretació diferent de la resolució de l’alt tribunal europeu, que reconeix l’abús de la temporalitat en la figura dels interins i obliga a establir una sanció per l’administració. El TJUE deixa en mans de la justícia espanyola decidir la via per castigar la contractació fraudulenta. Una primera sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 d’Alacant publicada aquest dijous decreta que s’ha de transformar en fixa una funcionària interina que fa 13 anys que treballa a l’Ajuntament de la localitat, interpretant la resolució del tribunal europeu. Això implica que l’afectada no obté la plaça de funcionària de carrera, sinó el reconeixement del dret de mantenir-se de manera estable i immòbil en el lloc de treball.

El mateix dia, el govern espanyol pactava amb les autonomies i els ajuntaments impulsar una reforma de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) per avançar en la reducció de la temporalitat i per donar compliment a la sentència. Segons un comunicat del ministeri de Política Territorial i Funció Pública, la resolució obliga les administracions a donar “noves respostes” i “endurir” les conseqüències de l’incompliment del control de la temporalitat.

Les PESCO segueixen endavant

El Govern considera que la sentència no tomba els processos selectius que havia endegat per consolidar, estabilitzar la plantilla i reduir la temporalitat del 30% al 8% dels empleats, les anomenades proves PESCO, pactades el 2017 entre el govern espanyol i els sindicats majoritaris, i que s’havien aturat fins que es publiqués la decisió de la justícia europea. De moment, no hi ha dates de celebració dels exàmens perquè s’estudia com dur-los a terme amb els estàndards de seguretat necessaris. Fonts sindicals apunten que no hi haurà oposicions d’estabilització a la Generalitat fins a principis de l’any 2021.

El Departament d’Administració Pública recorda que el tribunal europeu dictamina que s’ha de veure cas per cas si hi ha frau en la contractació. “Molts interins pensen que com que fa temps que treballen a l’administració això és un clar abús i potser en algun cas sí, però no sempre. Hi ha gent que porta molt de temps perquè s’ha presentat a diverses oposicions i no les ha aprovat, i aquí no hi ha abús”, detalla la directora general de Funció Pública, Pilar Sorribas, a l’ACN. “No tots els interins estan en frau de llei”, reitera.

L’executiu català no descarta que la via escollida per a sancionar les administracions siguin les indemnitzacions però no disposa d’una xifra de previsió del cost que hauria d’assumir. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha reconegut en una reunió amb la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, que la sentència pot comportar “l’abonament d’indemnitzacions quantioses”.

Indemnitzacions milionàries

Segons l’advocat de la Plataforma d’Interins, Pau Albert Martí, tots els treballadors que creguin que estan en frau de llei haurien de presentar una demanda i les administracions es poden veure obligades a indemnitzar, també, els que aprovin les oposicions. Segons les seves previsions, les compensacions econòmiques poden ser “milionàries”. Per només 40 treballadors que demostrin el frau la indemnització que hauria d’assumir la Generalitat pot ser d’entre 3,4 milions, si es paga el mínim, fins als 13 milions, si es considera un acomiadament improcedent.

L’organització ha calculat que la factura en indemnitzacions podria superar els 5.000 milions per als més de 90.000 interins que hi ha a les administracions públiques a Catalunya. Més de la meitat són treballadors de la Generalitat i del seu sector públic, on els treballadors amb contractes temporals han augmentat en 10 anys: el 2009 eren uns de 30.000. Per evitar aquest cost per les arques públiques, la PIC creu que la “millor solució per a tothom” passa per transformar en fixes les relacions temporals abusives.

“L’administració té poc marge: o transforma els vincles en indefinits o fa un procés selectiu que consolida de forma endreçada aquestes persones perquè l’alternativa, independentment d’aprovar o no, és la indemnització”, diu Martí, que veu “incongruent” que l’administració “obligui” els treballadors a recórrer a una “justícia col·lapsada” per solucionar una situació que ha generat ella mateixa.

El lletrat recorda que, encara que l’executiu català no ha pogut fer cap procés selectiu en 5 anys perquè els pressupostos no permetien augmentar despesa, ha continuat contractant temporals per cobrir places estructurals. “Estem parlant d’un incompliment flagrant”, apunta. “L’administració pública és l’empresa més precària de l’Estat”, afegeix, abans de recordar que aquestes situacions no es podrien donar en l’àmbit privat, que té uns terminis per convertir a indefinit el personal temporal. En el cas d’un interinatge per vacant, el màxim és de tres mesos. Segons Martí, entre el personal de la Generalitat hi ha persones que fa 20 anys que cobreixen una vacant.

Els sindicats preveuen una escabetxina

CCOO i UGT reclamen que es modifiquin les condicions de les oposicions i que s’estiri la normativa al màxim per validar els serveis prestats i donar “més facilitats” als interins. Cap dels dos sindicats defensen que es pugui transformar la relació interina en un vincle fix i indefinit mitjançant un concurs de mèrits, perquè creuen que hi ha risc que el procés es declari il·legal. La Plataforma d’Interins i IAC-CATAC sí que defensen el concurs de mèrits com a via per consolidar la plantilla. Tal com estan plantejades les proves, els tres sindicats preveuen una “escabetxina” pels treballadors interins, forçats a treballar i estudiar amb càrregues familiars i a competir amb les persones que acaben de sortir de la facultat. CCOO no descarta “demanar responsabilitats penals” als responsables polítics “que han permès que no hi hagi oposicions cada any”.

El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública defensa que els serveis prestats pels interins, en l’apartat de mèrits, s’han puntuat al màxim que permet la llei i ha recomanat als treballadors interins que estudiïn per treure’s la plaça. “El que han de fer és estudiar igual que una persona del carrer, ja que la part de l’oposició l’han de superar, però que estiguin tranquils. Compartim i entenem la preocupació que tenen”, afegeix Sorribas. Per rebaixar l’alt grau d’interinatge, la directora general de Funció Pública reclama al govern espanyol que elimini la taxa de reposició que impedeix treure totes les places a oferta pública. “Veiem difícil assumir l’objectiu del 8% de temporalitat amb la taxa de reposició”, remarca.

Canvi de model

El personal interí reclama que es canviïn les proves per fer-les “menys memorístiques” i que s’analitzi més la capacitat de fer la feina. La Mónica, una infermera de 46 anys, proposa contractar places estructurals mitjançant una borsa de treball, encara que impliqui perdre privilegis respecte als funcionaris. “Si poguessin desaparèixer les oposicions, millor. Es podrien fer llistes amb punts, anys d’experiència i cursos”, diu aquesta infermera de l’Hospital Matern i Infantil de la Vall d’Hebron, que és interina des de fa 4 anys.

“Hi ha gent que deixa la feina per estudiar, però jo no puc. A més, no tothom pot pagar 1.500 euros per anar a una acadèmia”, afirma la Mónica. I menys, diu, “després de tot l’estrès viscut durant la pandèmia”. “Amb tot el que ha passat, si algú ha tingut temps per estudiar és que és una màquina”, explica aquesta infermera, que combina la feina a la Vall d’Hebron amb la de l’Hospital General de Granollers.

De la mateixa manera pensa la Laia, una educadora social de 38 anys i amb dues filles i que està cobrint suplències des del 2003. “Les oposicions necessiten un temps per estudiar i amb la situació que estem vivint és molt difícil. Crec que l’administració el que vol és rejovenir la plantilla, però aquesta gent no tindrà la mateixa experiència. Ara mateix no em plantejo estudiar. No tinc molt temps per pensar, entre la feina i la casa”, diu aquesta treballadora d’un Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) a Badalona.

Una de les primeres proves de consolidació que s’havia de fer aquest 2020 era per a 173 places de treball social. L’examen es va posposar fins que se sabés el contingut de la sentència del TJUE. “Imaginem que el procés de treball social s’hagués executat i les 173 treballadores fossin al carrer i que la crisi sanitària l’hagués suportat gent de nou ingrés a l’administració. No sé què hagués passat amb els serveis socials”, es pregunta l’advocat de la Plataforma d’Interins.

- Publicitat-

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

ERC retira les esmenes sobre el TC i la Casa Reial per evitar que la dreta tombi els pressupostos de l’Estat

ERC ha retirat aquesta tarda de dimecres les esmenes a la totalitat que havia presentat a les seccions dels pressupostos generals de l'Estat (PGE)...

Aragonès admet que els governs de coalició “no són fàcils”

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha admès aquest dimecres que els governs de coalició, com el de la Generalitat, "no són fàcils" i...

Rufián exigeix l’amnistia per abans del 14-F

El portaveu parlamentari d'ERC, Gabriel Rufián, considera "una bona notícia" que el Govern central reformi el delicte de sedició però considera que és una...

Blueproject Foundation tanca les seves portes

Avui, dimecres 2 de desembre, Renatto de la Poeta ha anunciat el tancament de l'espai físic de la Blueproject Foundation al carrer Princesa el 20 de desembre. El director...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca