Els manifestants que protesten contra el Govern de Hong Kong han fet una crida a reprendre les mobilitzacions per commemorar el primer aniversari del moviment que va sorgir arran de la polèmica llei que permetia entregar sospitosos de delictes al Govern de Pequín.
Les xarxes socials i els canals privats s’han omplert aquest dimarts de crides a un “ressorgiment” de les protestes, alhora que ha demanat als manifestants que extremin les precaucions per evitar arrests durant la commemoració del “despertar nacional”.
El 9 de juny del 2019, gairebé un milió de persones es va manifestar pels carrers de Hong Kong per protestar contra la llei d’extradició que va impulsar el govern regional i que hauria permès entregar sospitosos a les autoritats de la Xina continental.
La líder del Govern de Hong Kong, Carrie Lam, va suspendre la llei unes setmanes després però les autoritats regionals s’han negat a acceptar altres demandes dels manifestants, com engegar una investigació sobre la violència policial.
Així, alguns manifestants han tornat al carrer aquestes darreres setmanes en resposta a la decisió del Govern de Pequín d’imposar una llei de seguretat nacional a Hong Kong, una norma que ha estat àmpliament interpretada com una amenaça a l’autonomia de l’antiga colònia britànica.
Lam aprovarà aquest paquet de mesures, redactat exclusivament a la Xina continental, al juliol. Aquest dimarts, una coalició de més de 20 sindicats i un grup d’estudiants han anunciat que es planegen celebrar un referèndum per decidir si convoquen una vaga.
La líder del Govern de Hong Kong ha promès que defensarà la norma de Pequín i ha afirmat que tots els hongkonguesos, inclòs el seu govern, han d'”aprendre la lliçó” dels fets que van tenirlloc el 2019. “Hong Kong no es pot permetre tornar a ser caòtic”, ha assenyalat.
Les mesures de distanciament físic, que han contribuït a atenuar l’impacte del moviment de protesta, deixaran d’estar en vigor el 18 de juny. El Front Civil de Drets Humans ha fet una crida a “tots els hongkonesos a preservar la memòria, resistir davant les lleis malignes i lluitar per Hong Kong”.
L’analista polític Jean-Pierre Cabestan ha explicat a DPA que no creu que la policia autoritzi cap manifestació política abans que es ratifiqui la llei de seguretat nacional, fins i tot encara que es retirin les mesures de distanciament per la pandèmia.
“El risc per descomptat és que la marxa se celebri a qualsevol lloc i acabi sent violenta i les coses es descontrolin”, ha assenyalat. Les autoritats de Hong Kong han practicat uns 9.000 arrests entre el juny del 2019 i aquest mes de maig, segons l’organització no governamental Hong Kong Watch.