Asfíxia per un racisme assassí
Sorprèn que cap mitjà s’atreveixi a dir les coses pel seu nom. Cap mitjà utilitza la paraula assassí ni assassinat. Ni ‘murder’ ni ‘murderer’. Trec foc pels ulls. Si fos a la inversa, tots els titulars utilitzarien les paraules adequades. Però no, per segons quins mitjans els blancs no maten. Per Alaaddine Azzouzi Rahmouni
“No vull ser adultx”
Però què tenen en comú els infants, joves i gent gran? Seran dues cares de la mateixa moneda, similar a la dualitat de Benjamin Button? Partint del concepte “creixement” en termes biològics, hauran agrupat a totes aquelles persones que són dependents durant el seu creixement? El factor comú és la perspectiva des de la qual se les ubica socialment: l’adultisme i l’adultocentrisme. Per Silvana H. Vázquez
L’esquerra (i l’independentisme) es juguen la credibilitat
Tanmateix, i ara per ara, l’única amenaça digna d’esmentar davant aquest estat de coses és l’independentisme. I el principal error que aquest comet és el de comportar-se civilitzadament. Cal desafiar, especialment des de la combinació entre l’independentisme institucional i l’autoorganitzat. Per Xavier Diez