L’assassinat de George Floyd a mans —més ben dit a genolls— de la policia a Minneapolis ha remogut consciències arreu del món. “No puc respirar, no em mati si us plau” repetia Floyd mentre moria asfixiat per la pressió del genoll de l’agent Derek Chauvin sobre el seu coll. El van assassinar. Com també van matar Ahmaud Arbery a finals de febrer a Georgia, quan va sortir a fer esport, i Breonna Taylor mentre dormia. Tot això ha passat en menys de tres mesos.

Fa pocs dies el The New York Times publicava una de les seves portades més emblemàtiques. En ella es podia llegir una llista de 1.000 persones mortes pel coronavirus als Estats Units. Una llista molt llarga. Tan llarga, potser, com la dels assassinats racistes que s’han perpetrat al país. Enrecordeu-vos dels noms: George Floyd, Ahmaud Arbery, Breona Taylor, Eric Garner, Michael Garner, Walter Scott, Freddy Gray, Sandra Bland, Philando Castille, Michael Brown…

Em pregunto si sortir a fer esport és un crim. Si dormir és un crim. Si respirar ho és. Però els van matar per les seves accions? No, perquè els blancs fan esport, dormen i respiren sense problemes. Els van matar per ser negres. El racisme sí que és un crim.

El batlle de Minneapolis, ciutat en què es va cometre l’homicidi de George Floyd, afirmava que “ser negre als Estats Units no hauria de ser una sentència de mort”. Hi estic d’acord, però com volem aconseguir-ho de braços plegats? La comunitat afrodescendent ha aguantat tres segles d’esclavització, linxaments, segregació i supremacisme. Ja n’hi ha prou. És que algú creu que els privilegiats deixaran escapar els seus privilegis per plaer? Malcolm X, activista pels drets humans als Estats Units, deia: “Mai seràs lliure si has de suplicar a algú altre que t’alliberi. La llibertat és una cosa que has de fer per tu mateix.”

L’antiracisme en erupció

La comunitat negra dels Estats Units s’ha alçat envers els assassinats racistes protagonitzant forts disturbis contra la policia, amb crema d’edificis i fins i tot saquejos. I penso: no tenen dret de cremar un país que s’ha construït gràcies a l’esclavitud dels seus avantpassats? No tenen dret a ser escoltats? “Els disturbis són el llenguatge dels ignorats” deia Martin Luther King. A ell també el va matar un supremacista blanc.

Les persones afroamericanes estan fartes de plorar morts. Per això han sorgit els disturbis. Per deixar ben clar que si no hi ha justícia, tampoc hi haurà pau. La millor pau és una societat justa. Angela Davis, ex dirigent del Partit Comunista, ex membre dels Panteres Negres deia: “no hi ha prou amb no ser racista, s’ha de ser antiracista”. Qui tolera el racisme és racista. No existeix el somni americà per a les persones negres. És un malson. Només volen viure. És tan difícil?

El llenguatge delata, i qui no amaga la seva intenció de criminalitzar la lluita és Donald Trump. El president dels Estats Units, amb una llarga trajectòria racista, ha catalogat de “matons” (thugs) als manifestants antiracistes. Mentre que fa unes setmanes, quan diversos estatunidencs blancs trencaven el confinament per demanar talls de cabell els va qualificar de “bona gent” (very good people).

Tot i que hi ha qui pensa que la lluita s’ha de fer pacíficament sense enfrontar-se a la policia, aquests han estat rebuts pels agents amb gasos lacrimògens i projectils. Àdhuc, la diputada electa Diana Richardson, ha penjat un vídeo a Twitter amb els ulls plorosos explicant com l’han reprimit tot i manifestar-se pacíficament.

La repressió policial ha perdut tant els estreps que fins i tot han arrestat al periodista Omar Jiménez de la CNN mentre estava en una connexió en directe cobrint les protestes. S’ha evidenciat el privilegi blanc, perquè l’altre reporter de la CNN (que és blanc) no ha sigut detingut.

Imatge i llenguatge racista

Sorprèn que cap mitjà s’atreveixi a dir les coses pel seu nom. Cap mitjà utilitza la paraula assassí ni assassinat. Ni ‘murder’ ni ‘murderer’. Trec foc pels ulls. Si fos a la inversa, tots els titulars utilitzarien les paraules adequades. Però no, per segons quins mitjans els blancs no maten.

El que és d’opereta és el titular del diari el País:

“Detenido Derek Chauvin, el policía blanco que presionó con la rodilla el cuello del afroamericano George Floyd, quien perdió la consciencia y murió minutos después, ha sido detenido cuatro días después, y en plenas protestas”.

Un escaqueig de tres línies per no dir que el van matar. Si l’assassí fos àrab, seria un terrorista. I si fos negre o llatinoamericà, parlarien d’una baralla de bandes.

El que tampoc entenc és d’on surt la necessitat imperiosa de compartir el vídeo del crim. No existeix cap empatia ni ètica. Perquè aquesta deshumanització del seu cos, perquè aquesta falta de respecte per a la família Floyd? Es pot visibilitzar la injustícia sense publicar el vídeo. No ho normalitzem.

Imagineu que us arriba un vídeo d’algú mort per coronavirus. Ho compartiríeu? El diari El Mundo ho va fer, va posar en portada un home d’origen pakistanès. La protecció de la dignitat humana segueix determinada per l’ètnia.

Per molta gent, vídeos com el de l’assassinat de George Floyd ens són impossibles de veure. Ens deixen malestar físic i mental. Se’ns omplen les xarxes socials d’aquests tipus de material i no podem fer front. No fa cap bé aquesta ‘pornografia’ de la mort de les persones negres.

Antiracisme de proximitat

Arran dels fets de Minneapolis, l’antiracisme i el moviment Black Lives Matter està sensibilitzant a molta gent arreu del món. Però el racisme no s’ha inventat als Estats Units. Hi ha racisme a Catalunya, a Espanya, a França, al Marroc, a tots els llocs malauradament.

Si volem solidaritzar-nos amb els nostres germans estatunidencs, hem de començar per acabar amb els mecanismes racistes que ens envolten. Segons l’informe The List, han mort més de 30.000 persones al Mar Mediterrani durant els darrers 15 anys. Fa unes setmanes van assassinar a un home gitano a Rociana a trets. Mame M’baye, manter de Madrid, va morir després d’una persecució policial. Mor Sylla va perdre la vida a Salou després d’una operació policial contra el top manta. Les vides de les persones negres importen i han d’importar, lluitem per enderrocar el racisme arreu del món i comencem pel barri, pel poble, pel dia a dia i la quotidianitat.