George Floyd i les flames del oprimits

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

George Floyd no va tornar a sa casa i tota la seua ciutat va decidir que ja n’hi havia prou. No anaven a tolerar més violència racial, més menyspreu, més morts de persones indefenses. El crit és unànime: prou de violència racial als carrers, prou de trepitjar amb els drets humans de milions de persones.

A Minneapolis no només han esclatat disturbis. També ha esclatat la dignitat d’un poble conscient de la seua història. Deia Martin Luther King que els disturbis són el llenguatge dels oblidats. Un poble valent ara fa sentir la seua ràbia i la seua fúria contra el poder que els oprimeix. El mateix poder que a tants altres ha condemnat a la mort pel seu color de pell.

Si la Terra parlara, no podria callar davant tantes injustícies comeses en nom de la llibertat. D’una falsa llibertat, clar. Si s’utiltza aquesta per mantindre els privilegis, no és llibertat, és egoisme. La llibertat està per defensar els dèbils dels poderosos. La llibertat també és clavar-li foc al silenci que calla als pobles oprimits.

Malauradament, l’odi racial té espai a les nostres societats. Televisions, periòdics i altres mitjans de comunicació regalen un altaveu a organitzacions polítiques que fomenten la divisió social i que donen ales a conductes que són delictes d’odi. Només desproveïts d’eixe sostenidor mediàtic podrem derrotar el virus del racisme que cada any mata a milers de persones arreu del món.

L’antifeixisme i l’antiracisme són la millor vacuna. A Grecia, com explica Hibai Arbide, l’ultradreta d’Alba Daurada ha sigut derrotada amb els esforços en comú dels demòcrates que no han fet cap passa enrere contra el feixisme. La desfeta dels neonazis grecs és una victòria que ens ha d’alegrar. Allà l’assassinat del raper antifeixista Pavlos Fyssas, conegut com Killah P, va suposar un punt d’inflexió. Va ser assassinat al costat de sa casa, al crit de “anem a matar-te, maricó”, tal i com la seua propia mare va declarar als mitjans de comunicació després de l’assassinat.

- Publicitat -

La societat és va organitzar, va eixir a manifestar-se massivament, exigint justícia. La sensació d’impunitat va acabar. Mesos abans d’aquest assassinat, els neonazis havien fet el mateix amb Shehzad Luqman, un xic migrant paquistaní que vivia a Atenes. Les informacions d’algunes ONGs van revelar que agents de la policia estaven vinculats de forma directa amb el partit neonazi. Les dades també deien que a les eleccions del 2012, vora un 50% dels agents de la policia van votar els neonazis. Ara el partit neonazi ja forma part del passat, la seua derrota és absoluta.

L’èxit a Grècia va ser possible amb mobilitzacions massives, moviments transversals amb molta gent que provenia de diferents sectors i lluites, acció de la justícia i confrontació al carrer. Esta legítima confrontació la podem vore ara als carrers dels Estats Units. Potser aquest serà un punt d’inflexió per posar fi a la discriminació racial i a l’apatia moral dels qui giren la cara per no posar els seus ulls damunt de la realitat.

Als EUA hi ha hagut una escalada de crims policials impunes i un retrocés dels drets civils dels afroamericans. Tot fomentat pel supremacisme de l’extrema dreta blanca i profundament xenòfoba arran la presidència d’un personatge que reflecteix eixe racisme estructural, la segregació social i laboral i la violència policial d’un Estat que actua contra els seus propis ciutadans, als que acusa sempre de criminals si són negres. Jutjats pel seu color de pell i assassinats per l’odi caníbal del seu propi país.

Que pegue foc la injustícia, també al nostre país ón els CIEs han de tancar definitivament les seus portes, pel seu plantejament racista i cruel. Aquest racisme mata, com diuen des d’Afrofeminas. Per primera vegada en 35 anys d’existència dels CIEs, estan tancats tots a Espanya arran la COVID-19. Ara cal fer que aquest tancament temporal siga definitiu. A la nova normalitat no hi ha lloc per a cap CIE ni per més morts fruit de l’odi que sembra cada dia l’ultradreta, que porta sempre les butxaques plenes i el cor buit. Que siga aquesta l’última vida arravatada pel racisme institucional.

Mural en record de George Lloyd a Minneapolis
- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca