Poliamor al Botànic i política Tinder

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’estructura de les parelles ha canviat molt al segle XXI i els diferents rols dins d’elles també. Els governs no són aliens a aquestes transformacions en el model de relació i en el cas del Botànic valencià en tenim un bon exemple. Amb ben pocs antecedents més enllà del famós tripartit a Catalunya (menys encara amb el mestissatge que van acordar al 2015) van marcar una influència important a la relació entre Pedro i Pablo a Madrid. 

Hi ha parelles que duren un estiu, parelles que s’estimen tota la vida i d’altres que estan juntes tot i que amb la flama de l’amor sense foc. La més gran deia allò de “se nos rompió el amor de tanto usarlo”. Ara una pregunta flota per l’aire: s’ha trencat l’amor al Govern del Botànic?

Deia la mateixa cançó que les coses tan boniques duren poc, que mai una flor durava dues primaveres. No és el cas ací perquè ja són 5 les primaveres des que es va signar el primer acord matrimonial al Jardí del Botànic de València. L’exlíder de Podem Antonio Montiel va declarar que aquell era un lloc preciós perquè és ón naix la vida.

Fa 5 primaveres esclatava l’alegria posant fi a dècades de corrupció, desgovern i prepotència. A la societat valenciana es va imposar la política de l’acord al servei de les persones. Tota una avantguarda democràtica amb un govern de coalició format per moltes sensibilitats polítiques. L’aparent amor dels seus integrants sembla que va ser fonamental perquè hi haguera pau durant 4 primaveres: “a prova de bombes”, com va dir Mónica Oltra. Per descomptat que no va ser un camí ple de roses o sense infidelitats.

La relació al Govern Valencià sempre ha sigut oberta. Compromís i PSPV es van jurar amor etern i a voltes convidaven a altres per passar la nit. Tenien un rotllo amb un partit jove que mai no sabia si quedar-se a dormir amb ells o cremar el llit. Amb Podem les relacions sempre van ser amb protecció. No volien sorpreses poc desitjades. S’estimaven més una relació informal. Algunes nits de bogeria, la parella de PSOE i Compromís també es va prendre alguna coseta amb uns xics que s’havien declarat en rebel·lia. La música a toda pastilla els va “agermanar”. I el temps va passar, arrossegant amb ell la desfeta dels dies que s’han empassat la vitalitat d’eixe primer amor.

Després d’una infidelitat amb la data per posar les urnes autonòmiques, sexe casual amb un ex de Podem que viu a Madrid a casa de la seua iaia i un matrimoni consumat a La Moncloa, res és igual.

Al Govern del Poliamor ni tot és blanc ni tot és negre, com va dir Naiara Davó, síndica de Podem. Abans eren dos i el llit era ample, tenien espai. Ara en són tres i han d’enderrocar els mandats tradicionals, construint amb valors que atenguen les necessitats que tots tres representen. Ara bé: deixar de banda la monogàmia als governs no significa que desapareguen d’ells les conductes nocives. La toxicitat roman constant si un no està disposat a canviar algunes dinàmiques de poder. Un govern poliamorós necessita de reciprocitat i lleialtat per tirar avant.

- Publicitat -

Durant els últims dies s’ha vist com un dels integrants del trio està cada vegada més gelós. Fins i tot ha dit que no per primera vegada. No vol més mentides i promeses incomplides, vol respecte. Veu atent com dia rere d’un altre els seus amants passen menys temps amb ell. Ja no li fan ni cas. Quan van a Madrid passen d’ell i es queda a soles. Els altres se’n van de festa i no li diuen res, com si no dormiren totes les nits al mateix llit a València. Fan com si no el conegueren de res, prefereixen divertir-se amb nous amics encara que abans eixos els tiraven pedres. Què ha passat?

Ser fidel als pactes és essencial en una relació poliamorosa. El concepte de fidelitat ha de basar-se en els acords i pactes a què es va arribar al començament de la relació. Al Govern del Poliamor ha d’haver polifidelitat entre els seus membres. A més a més, cal recordar que aquesta fidelitat no entén de territoris. S’ha de practicar la polifidelitat sense barreres geogràfiques, també a Madrid. Baldoví bé podría calfar la gola per cantar a Pedro Sánchez i a la resta del GovernMésProgresistaDeLaHistòria eixa cançó de Rocío Jurado que diu “como yo te amo, convéncete, nadie te amará”. S’han de fer a la idea que no trobaran cap amant tan fidel com Compromís. Pel bé dels valencians i valencianes, el govern-matrimoni a Madrid ha de deixar el Tinder. La Moncloa ha de fer match amb els interessos del Poble valencià.

Las tres gracias, Manolo Valdés – “No hi havia a València tres amants com els del Botànic”.
- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca