Guerra de sexes: nova narrativa de les crisis financeres

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Fa temps que es reflexiona sobre com dones i homes pateixen de manera diferenciada els efectes socials i culturals d’un ordre de gènere patriarcal. La performativitat del gènere ha provocat que la socialització primària de tota persona estigui condicionada a uns valors, interessos i costums que discriminen a la dona. La conseqüència immediata és la construcció de poder dins les relacions humanes: dominació – subordinació, on la masculinitat cis-hetero resulta ser la columna principal. 

Tenint en compte el mite de la dona imposat per Simone de Beauvoir en El segon sexe (1949), la dona és educada per a ser dòcil, passiva i submisa, de manera que la mateixa assumeix que el seu rol fonamental es troba en el treball domèstic i de cures no remunerat. Un desequilibri que, inevitablement, s’agreuja en temps de crisi. 

En primer lloc, el treball remunerat masculí es recupera abans que el femení després d’un període de recessió en tant que l’Estat destina més diners públics a sectors altament masculinitzats, columna central del sistema (són bons exemples la construcció o el sector de l’automòbil). Una realitat que sorprèn si es posa atenció en la següent data, referent a la crisi mundial de 2008: a escala mundial, entre 2007 – 2011, l’atur masculí va augmentar en 15,9M, superant l’increment de 10,7M de l’atur femení (OIT 2012). Amb altres paraules, el 80% dels llocs de treball destruïts eren d’homes. 

L’interès de l’Estat en tornar a posar en marxa l’economia masculina no només va incrementar la bretxa de gènere en les taxes d’atur, sinó que va donar lloc al creixement de l’ocupació informal de les dones en el sector de serveis: hostaleria, empreses familiars, etc. És a dir, treballs que són continuació del seu rol fonamental.

Novament, es reforça la idea que el salari de la dona és complementari al salari del marit. La qual cosa augmenta la dependència de les fèmines respecte dels seus marits i la venda del cos com a mètode de subsistència: prostitució, serveis domèstics eròtics, donació d’òvuls, maternitat subrogada, etc. 

Modificació de la composició de gènere

La directora del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va fer unes declaracions històriques per The Independent el 7 de febrer de 2011: “El col·lapse financer de 2008 va ser, almenys en part, impulsat per l’agressiu i cobdiciós comportament, alimentat per la testosterona, dels entorns financers dominats per homes. Els mascles tenen la tendència a mostrar que tenen més pèl al pit que l’home assegut al seu costat. Sincerament, crec que mai hi hauria d’haver tanta testosterona en una mateixa sala”. 

El 15 de setembre de 2008, l’empresa financera Lehman Brothers va presentar la declaració formal de fallida després de l’èxode de la major part dels seus clients i les pèrdues dràstiques en el mercat de valors. Els mitjans de comunicació no tardaren a fer-se eco d’un pensament conflictiu entre l’opinió pública: s’hauria pogut evitar la crisi financera si Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters? 

- Publicitat -

La politòloga Elisabeth Prügl és una de les principals acadèmiques que ha estudiat aquest tema. En un dels seus articles, Prügl fa un recull dels principals comentaris publicats per mitjans de comunicació. El Washington Post, com a exemple il·lustratiu, es referia als empresaris com a vikings que tracten l’economia del país com els nens petits tracten les seves joguines (Sullivan i Jordan, 2009). 

Segles i segles considerant que la dona no podia ser part del sector econòmic perquè no disposava d’aptituds com l’oratòria, la presa de decisions, el lideratge… I de sobte, en plena crisi econòmica resulta que l’aversió al risc no és un problema i la docilitat o la prudència haguessin evitat aquest desastre. 

La modificació de la composició de gènere presentada al paràgraf anterior mostra com el gènere és resultat d’una construcció social patriarcal on el rol de la dona varia segons les circumstàncies. Els homes, a càrrec de les finances, estaven predestinats al fracàs per la seva naturalesa. Les fèmines, les altres, haurien d’haver desenvolupat de manera flexible el seu paper en benefici comú. Una construcció de les dones com a salvadores que suposa una doble càrrega per a elles:  responsabilitat de transformar les institucions per se i estereotipació de les fèmines com a éssers humans. Explicat des d’un altre angle, l’home s’equivoca i es busca un culpable, la masculinitat innata; la dona, agent passiu del sistema, és escollida popularment per a solucionar un problema que no li pertoca. 

Poso punt final a aquest article amb la idea que ja he remarcat inicialment: el temperament, els rols i l’estatus de cada subjecte no haurien de dependre d’un establishment cultural resultat d’un consens social.

I ara què s’aproxima una nova crisi, què passarà?

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca