La Generalitat ha rebut més de 3.000 queixes de treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) provocats per la crisi del coronavirus que no han cobrat la prestació de l’atur a la qual tenen dret o bé han rebut una inferior a la qual els correspon.

En una entrevista d’Europa Press, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha explicat que han rebut queixes “de tot tipus” a la bústia que van crear fa dues setmanes per els qui tenen problemes amb la seva prestació de l’atur, tramitades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

“Des de la queixa clàssica que no s’ha cobrat la prestació des de fa molt temps fins a situacions que han cobrat quanties que no corresponen i que de vegades sorprenen, com pagar la nòmina de l’atur amb una quantitat que no supera els 10 euros”, ha exposat.

L’allau d’expedients temporals va començar a mitjans de març amb l’estat d’alarma pel coronavirus i el confinament, i ha crescut exponencialment fins a superar els 718.800 treballadors afectats a Catalunya, amb més de 97.500 empreses que han recorregut a aquest mecanisme, la majoria de serveis, un dels més castigats per la nova crisi.

Després de rebre més de 3.000 correus en ‘queixes.atur.tsf@gentcat.cat’, El Homrani veu evident que no es tracta d'”un element puntual” d’empleats que poden no estar cobrant res des de fa més de dos mesos, uns 80.000 segons l’últim càlcul de la Generalitat, i preveu traslladar una reclamació col·lectiva amb totes aquestes queixes al Ministeri.

“Tots som conscients que la gestió per part del SEPE i el Ministeri de Treball no ha estat del tot acurada, àgil i ràpida com havia de ser, perquè ens trobem amb situacions de treballadors que a data d’avui encara no estan cobrant la prestació a la qual tenen dret”, ha defensat.

El departament seguirà recollint testimonis fins a tenir un univers “suficientment gran” per comunicar-ho al Govern central, i estudia les vies que pot utilitzar a partir del que els expliquen els afectats per ERTO.

Més transparència

El Homrani ha dit que el SEPE no ha sapigut donar resposta als dubtes i inquietuds dels empleats a qui sel’s havia suspès temporalment el seu contracte amb un ERTO i passaven a cobrar l’atur, davant un sistema que “no estava preparat” per tramitar tantes prestacions.

“La ciutadania el que demana és una resposta, i tots som conscients de la situació d’excepcionalitat que tenim, però el que no pot ser és que ens trobem molts ciutadans i treballadors que ens diuen que és impossible contactar amb el SEPE”, ha sostingut.

El conseller ha dit que la falta de resposta del SEPE ha portat al fet que els afectats per ERTO truquessin al seu homòleg català, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que ha rebut 320.600 trucades des de finals de març, de les quals un 83% són per dubtes sobre ocupació i prestacions.

Possible recurs

La Conselleria de Treball analitza jurídicament la viabilitat de presentar un recurs contra el Govern central per la retallada de més de 215 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació, un 55% del total de recursos destinats a Catalunya per a aquesta fi.

La Generalitat qüestiona la legalitat d’aquesta decisió presa pel Ministeri perquè són fons finalistes que no es poden dedicar a altres qüestions i han de gestionar les autonomies.

El Homrani ha recalcat que les polítiques actives d’ocupació són “absolutament necessàries”, més amb la crisi del Covid-19, i confia que la reducció d’aquests recursos per a Catalunya sigui temporal, com sosté que ha dit la ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Derogar la reforma laboral

Sobre la polèmica de la derogació de la reforma laboral, El Homrani ha emfatitzat que existeix un acord de les forces progressistes en el conjunt d’Espanya per “fer un canvi” en el marc normatiu actual.

Ha afegit que la reforma laboral no va aconseguir els objectius que perseguia i ha generat un mercat de treball “més precari i parcial”, per la qual cosa es requereix una modificació.

Per a ell, un dels aspectes claus a recuperar és la recuperació de l’autorització administrativa dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) i els ERTO per causes productives, organitzatives o econòmiques: “La nostra decisió no és vinculant” en aquests casos com a autoritat laboral –ha lamentat–, a diferència de en els de força major.