Sense laments
Per què assenyalem a l’administració? Doncs perquè té la responsabilitat de fer front a aquesta mena de circumstàncies. De quina manera? Xavier Fina ho explica molt bé, en un raonament que no cal esperar a aplicar demà: “Les polítiques culturals de l’endemà s’han de fonamentar en els drets culturals. Per Joan Vila i Boix
El maig del 37 dels Comuns
Quan era adolescent, allà per la dècada dels vuitanta, alguns avis dels meus amics o la meva pròpia tieta m’explicava que durant la Revolució del 36, els salaris s’havien igualat, els lloguers s’havien baixat a la meitat i les empreses funcionaven sense amos, o els amos passaven a ésser un assalariat més. Aquelles històries em semblaven una batalleta de gent gran o una llegenda urbana. Per Xavier Diez
QUIET’S? | La Mamarrachx
El seu projecte artístic té un estil que es caracteritza pels traços emocionals que sense filtres ens sinceritzar i ens fa somriure o plorar de ràbia, però sempre acceptar-nos per aprendre a conviure amb nosaltres mateixes. Per Silvana H. Vázquez