Valencians: lleialtat no és submissió

Recordava pel nostre estimat Twitter l’altre dia el meu amic Amadeu Mezquida que tot Poble necessita mites en torn als quals construir-se. El nostre Poble porta molts segles patint un menyspreu sistemàtic per parts dels agents que l’envolten, i qui crega que això és “relat” i no “història” pot lllegir al bo de Vicent Baydal, qui, a hores d’ara és també cronista de la ciutat de València.

Maruja, la meua iaia, sempre em deia una frase quan li contava els meus problemes de xiquet: “Jordi, no hay más desprecio que no hacer aprecio“. I eixe, precisament, ha sigut el problema, que Espanya s’ha construït des de Madrid i per a Madrid. I no, Espanya no ens roba. Un dia, parlant amb Josep Nadal ell va fer al·lusió a un concepte que em va impactar i que no havia escoltat abans: “el Palco del Bernabéu”. Així, el problema no és la gent amable i treballadora de Madrid, sinó unes elits que sempre han lluitat per un país amb espanyols de primera i espanyols de segona.

Amb el simbòlic discurs de hui Joan Baldoví ha posat, a la fi, al mapa el Poble valencià com a subjecte polític. L’altre dia mon pare tractava de recordar quants diputats pel País Valencià coneixia…i no recordava més de 3 noms! Hui, a la fi, els 5 milions de valencians i valencianes hem sentit que dels 32 diputats que enviem al Congreso hi ha (almenys) 1 que, exactament com nosaltres, està cansat de ser menyspreat i oblidat. Un diputat que somia amb un Estat amb drets socials i justícia fiscal, però també amb un Estat que lluite contra les discriminacions als territoris.

Perquè, exactament com va dir el President Puig, lleialtat no és sumbissió. I, tal com ha dit també Errejón, qui ha de fer un pensament després d’anar perdent socis pel camí és Pedro Sánchez i no aquells als qui la Ministra Montero i mig Partit Popular van faltar el respecte, és a dir, a tots els valencians, votaren el que votaren a les últimes eleccions. El gest de hui és el mite que els valencians necessitàvem, per sentir-nos vius com a Poble i perquè mai més ningú ens faça baixar el cap. Perquè, com deia Lluís Bertomeu l’altre dia, “el principio de equidad es cercenado por el síndrome centralista… ese que no equipara, sólo condena”.

Ara que Compromís ha mogut fitxa i ha consolidat la seua posició de centaure polític (que analitza Francesc Miralles a El Temps) li toca al PSPV i a Podem demostrar-li al Poble valencià que estan amb ell, malgrat la resta de lleialtats que hagen adquirit amb les direccions a Madrid. A més a més, en el cas de Podem és hora que els seus processos electorals al País Valencià els servisquen per ser més autònoms i no més lleials encara a allò que es diu des de Madrid com ha ocorregut fins ara. Mentre, els nostres serveis públics no es paguen sols, i sense un finançament digne mai podrem transformar la nostra terra en la terra que el Poble valencià mereix. 

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca