Divendres 29 Maig, 2020

La Comuna de París: quan el poble va prendre el poder

Més llegits

La CUP insta a nacionalitzar Nissan per salvar els llocs de treball

El diputat de la CUP al Parlament Vidal Aragonès ha reclamat al Govern que mantingui els llocs de treball...

La peripècia de Cs per relacionar el tancament de Nissan amb l’independentisme

La portaveu de Cs al Parlament, Lorena Roldán, ha lamentat el tancament de la planta de Nissan a Barcelona...

Rull i Turull asseguren que estan presos per informes manipulats

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat aquest dimecres que tota Espanya està construït sobre la base...

Desobeir per a rescatar les persones

Dubto, tot i que tampoc m'estranyaria, que encara quedi algú dins l'independentisme que s'hagi sorprès pel caràcter amb el...

El PP situa els fets d’octubre de ser un dels motius del tancament de Nissan

El president del PPC, Alejandro Fernández, ha culpat del tancament de la planta de Nissan a Barcelona al "discurs...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Sota Les Flames (Bromera, L’Eclèctica, 2020), del novel·lista Hervé Le Corre, ens conta els últims dies de la Comuna de París al maig del 1871. La derrota francesa contra els prussians era ja una realitat de la qual només quedava acordar detalls com ara l’entrada simbòlica a la capital de França. La ciutat era defensada del setge per la Guàrdia Nacional, la milícia ciutadana que es negava a la rendició i que comptava amb 200.000 integrants.

París era una metròpoli on bollien les idees socialistes ja sufocades a la revolta del 1848. Les eleccions a l’Assemblea Nacional de febrer del 1871 tenen com a resultat una composició parlamentària de caire monàrquic i conservador diametralment oposada al vot republicà i radical que han emés els ciutadans de la capital. Les primeres mesures del nou executiu nacional (retirar moratòria de lloguers i deutes i suprimir sous dels milicians de la Guàrdia Nacional) caldegen uns ànims que esclaten quan l’exèrcit regular intenta recuperar els canons que els parisencs havien comprat mitjançant una subscripció popular per defensar-se dels prussians. El 18 de març esclata la revolta i 100.000 veïns (funcionaris, soldats lleials al Govern i ciutadans conservadors) fugen a Versalles. Es convoquen eleccions i el dia 28 es constitueix oficialment la Comuna.

Tot i que les polítiques oficials seran de caire més reformista que revolucionari (no es confisquen les reserves del Banc Central de París), l’actuació de comités obrers als barris sí que implica l’autogestió de fàbriques i negocis abandonats pels propietaris. La Comuna de París és reivindicada per comunistes i anarquistes com la primera presa de L’Estat per part del poble a Occident. Però l’evolució política d’aquesta queda interrompuda el 2 d’abril amb el contraatac del Govern establert a Versalles.

La realitat s’imposarà per la força d’un exèrcit regular francés que a les darreries de maig inicia l’ofensiva final. És aquí on arranca la narració d’Hervé Le Corre, a través de qui viurem la desesperada defensa d’una ciutat i uns ideals. Els communards estan disposats a morir per la revolució. Saben, de fet, que moriran ja que ells a penes poden considerar-se una milícia mal armada que espera darrere d’ingènues barricades l’arribada de l’exèrcit professional. Però els és igual, es sacrifiquen pel símbol que suposarà la Comuna per a les generacions esdevenidores. Els versallesos (burgesos, gent que defensa l’antic ordre i soldats que fan callar els dubtes ideològics a canvi d’un salari amb què alimentar a la seua família) estan disposats a arrasar París, a sotmetre-la a un foc purificador que desterre les idees revolucionàries, a executar tant els seus defensors com a les seues infermeres; no hi ha pietat amb qui haja col·laborat amb la Comuna, París serà seua o no serà.

La tragèdia ideològica es plasma molt bé a Sota les flames ficant-nos a la pell de diferents personatges que viuen el setge: un fotògraf pioner del porno que aprofita el caos per a segrestar xiques amb l’ajuda d’un veterà de guerra que té claríssim que el prioritari és la seua supervivència i que mira amb condescendència els idealistes; un policia que no era policia però que assumeix el càrrec davant la marxa de part del Cos quan esclata la revolució i que es pren com una qüestió d’honor ciutadà perseguir el fotògraf i el seu brutal company d’atrocitats; un trio de camarades que lluiten pam a pam la ciutat i una infermera que viu en les seues pròpies carns tots els horrors de la guerra.

La novel·la té una mescla efectiva de thriller policíac i relat bèl·lic alhora que ens fa un retrat de l’ambient idealista que flotava als cors dels parisencs. Gonçal López-Pampló, editor de Bromera, va assegurar que aquesta publicació era “una aposta en el sentit literal de l’expressió”. Crec que el risc ha valgut la pena, que el llibre conjumina rigor històric, personatges creïbles i un sentimentalisme revolucionari que és bo trobar també a altres llocs que no siguen la nostra exhausta Guerra Civil. L’única pega serien les excessives descripcions del camp de batalla amb què l’autor ens envaeix. Una detalladíssima exposició d’escenaris que tots tenim al cap (explosions, fum, foc, mutilacions, ràfegues de metralladora, etc.) i que es despatxaria amb quatre plans al cinema, ací obliga a la lectura en diagonal. Encara que tot depén de gustos, de trobar-li el punt a la prosa exuberant i bastant gore de Le Corre. També crec que si coneixes els carrers de París, el llibre es gaudeix molt més.

- Publicitat -

Mirall és possible gràcies al suport dels seus subscriptors i mecenes. Amb només 2€/mes podem enfortir aquesta aposta periodística sense embuts.

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Xoc Generalitat-Moncloa per qui gestiona l’ingrés mínim vital

La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies ha reclamat al Govern central la transferència de la gestió de l'ingrés mínim vital com han...

La fiscalia contra Forn: recorre l’aplicació de l’article 100.2

La fiscalia ha recorregut a l'Audiència de Barcelona l'aplicació de l'article 100.2 a l'exconseller Joaquim Forn, en la línia del que està fent amb...

Un terç dels casos de discriminació a Barcelona són per racisme, i una quarta part, per LGTBI-fòbia

Un terç dels casos de discriminació a Barcelona (33%) són per racisme, i una quarta part (25%), per LGTBI-fòbia, sent també aquestes últimes les...

Rull “tornaria a defensar” la declaració d’independència de 2017

El conseller legítim de la Generalitat Josep Rull ha considerat que la legislatura no està políticament esgotada donada la crisi sanitària actual que, al...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca