Respiradors, codi i mapes: Reflexions a l’entorn dels comuns digitals
On són els comuns al món digital i per què ens serveixen? Doncs bàsicament a tot arreu i per pràcticament tot. Un article de la Viquipèdia em dona informació per escriure les meves columnes. Un músic escolta música a Youtube o Soundcloud i s’inspira pel seu proper tema. Un informàtic agafa codi de Github o resol els seus problemes a Stackoverflow… i així amb tantes altres coses. De Marc Bosch
Dies de treballar pel present i repensar el futur del país
El meu dia a dia com a diputada confinada segurament no és gaire diferent del de moltes persones que també ho estan. Combino les meves responsabilitats com a diputada amb les de mare de dues mainades i he comprovat, com molta altra gent, que l’anomenat teletreball sovint és complicat de gestionar amb els fills a casa. Apareixen i desapareixen sovint enmig de les reunions, tot i que poc a poc s’han acabat adaptant al ritme de les videoconferències. De Gemma Geis i Carreras
No tot anirà bé
L’esperit infantil amb el qual el govern de Barcelona anima els seus veïns a resistir xoca amb una realitat ben visible només uns metres més enllà. El nombre de locals del barri del Gòtic que han penjat el cartell de traspàs i lloguer s’ha multiplicat. A vegades penso amb quin nom els historiadors definiran l’època que ens ha tocat viure, i de quina manera explicaran aquesta dèria de donar un missatge positiu fins a l’avorriment encara que tinguis la merda fins al coll. De Joan Solé
Una crisi dissolvent
Tanmateix, a Espanya, com a la major part de nacions estat tradicionals europeus, reconversió d’antics imperis, la radioactivitat del “Nacionalisme Banal” de Michael Billig –és a dir, aquell que només veuen el nacionalisme aliè mentre neguen el propi, i l’eleven a una mena d’ordre natural– ha estat inserit tan profundament en la mentalitat col·lectiva que acaba alterant la visió d’una realitat que els hauria de preocupar. De Xavier Diez
QUIET’S? | Pau Griera Ibáñez
Pau Griera captura l’essència de cada persona connectant amb la seva mirada i la personalitat del seu rostre. Però una vitalitat emana de les seves fotografies mitjançant una edició molt acurada, de tonalitats cormàtiques molt calentes i fortes. Serà semblant a la seva personalitat? De Silvana H. Vázquez