Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

Pau Griera captura l’essència de cada persona connectant amb la seva mirada i la personalitat del seu rostre. Però una vitalitat emana de les seves fotografies mitjançant una edició molt acurada, de tonalitats cormàtiques molt calentes i fortes. Serà semblant a la seva personalitat?

Quina consideres que és la teva primera obra?

Entenent com a primera obra una de les fotos que em va ajudar a saber on enfocar la meva fotografia, possiblement diria que una que vam improvisar el 2016 pels carrers de València amb una gran amiga meva, la Luisa. Se’ns va ocórrer fer una llarga exposició i utilitzar la típica tira de leds per generar aquests dibuixos a l’aire. La foto va quedar bé però li feia falta bastant mà d’edició, ja que la calidesa dels fanals dels carrers és criminal (poc se’n parla). A dia d’avui estic molt content amb el resultat tot i que sóc massa perfeccionista i canviaria coses.

La teva cita preferida? De qui és?

No sé si entra en la categoria de cites però és una frase d’una cançó d’un dels meus artistes preferits. “No matter where life takes me, find me with a smile”. És de Mac Miller i no puc estar-hi més d’acord. No la llegeixo com la típica frase positivista, sinó com una interpretació de les diferents situacions que genera la vida i de com trobar-ne el què a nivell personal et fa feliç.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Els records més recents els veig amb els colors reals però és curiós que els que són positius, i a mesura que passa el temps, es fusionen amb tons més càlids i els que no ho són tant amb colors més freds.

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

Sens dubte quan Simba intenta despertar a Mufasa. Entre la música i Simba dient “Papá, despierta, tenemos que volver a casa”… uf que dur tot de debò.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

Des del meu punt de vista, la vida és un estat que es forma quan les circumstàncies són les adequades. Partint d’això, la vida no té cap sentit com a tal i és aquí on entra cadascú: La vida té el sentit que tu li vulguis donar. També s’ha de tenir en compte que les emocions són momentànies i que si per exemple el teu sentit de la vida és ser feliç, no entenguis aquest estat com si fos la cima d’una muntanya. Cadascú troba constantment la felicitat a diferents llocs i és amb això amb el que un s’ha de quedar. Si hagués de dir un objectiu, diria que se’m recordés.

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

Elon Musk. Probablement ho faria tot ell però mira, l’ajudaria.

Tria una característica que admiris de la humanitat
La creativitat. La capacitat de recrear-se, innovar, avançar. És increïble perquè mai acaba, mai ens trobarem amb el que es deia fa temps “si es que està to inventao”.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

Ufffff si començo no acabo. Tinc una playlist amb el millor pop espanyol dels 2000s que es diu “VAMO A CANTA” i em manté viu: La Oreja de Van Gogh, Melendi, Estopa, Bisbal, Fito, Amaral, El Canto del Loco, etc. De les decisions més difícils de la meva vida, però dic aquesta:

Ens comparteixes una mania curiosa?

Ostres, aquí em pilleu. No tinc gairebé cap mania i així pensant-hi potser et diria que mentre practico relacions sexuals, paro sovint per beure aigua. Ens hem d’hidratar gent.

Què penses del nudisme?

Trobo que no hi ha res més natural que el nudisme. Quant a espais públics, només el contemplo a llocs on sigui permès. S’ha d’entendre i respectar que hi ha gent que no ho tolera. És com tenir un gos i no portar-lo lligat a llocs on hi ha més gent; a tope amb la llibertat de l’animal, però respecta que hi ha gent que no li agradi i li molesti (plot twist: m’encanten els gossos).