Dies de treballar pel present i repensar el futur del país

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El meu dia a dia com a diputada confinada segurament no és gaire diferent del de moltes persones que també ho estan. Combino les meves responsabilitats com a diputada amb les de mare de dues mainades i he comprovat, com molta altra gent, que l’anomenat teletreball sovint és complicat de gestionar amb els fills a casa. Apareixen i desapareixen sovint enmig de les reunions, tot i que poc a poc s’han acabat adaptant al ritme de les videoconferències.

Conjugo hores de feina i família, però sí que és cert que la família ha passat a ocupar bona part de la gestió dia a dia i de les preocupacions, també. Amb els nens fem les activitats de l’escola (els he explicat els demostratius i els possessius, però no em prenen seriosament, tot i que per les converses que he tingut altres pares i mares, a ells també els passa, no sóc l’única!). Aquests dies de confinament intento vetllar per la seva estabilitat emocional i aprofito les estones que estan més receptius per parlar dels neguits i les pors que tenen. M’he bolcat en fer-los riure.

També estic preocupada pels pares i per la meva àvia, de 93 anys, que fa uns mesos viu en una residència, Els Cirerers, que està neta de Covid-19. El doctor del CAP de Sarrià de Ter i l’equip de la residència han fet una feina que mai no els podrem agrair prou. Hi parlo tres cops per setmana i continua alegre, pintant i llegint el diari cada dia.

La meva germana és una treballadora essencial, treballa en una gran empresa de distribució de l’Alt Empordà. M’explica com han gestionat el teletreball i les mesures de seguretat. N’estic orgullosa.

A nivell de casa, els maldecaps per la manca de liquiditat de les pimes, el pagament de les quotes dels autònoms i la denegació de crèdits ICO, sumat a l’exigència del pagament dels crèdits ja concedits és una radiografia que malauradament succeeix a moltíssimes llars i no es dóna una resposta eficaç.

A banda de la família, comparteixo trobades amb investigadors i investigadores que són amics i m’expliquen des dels seus àmbits científics, tecnològic i de comunicació les transformacions i els reptes que la Covid-19 ens ha generat.

I el repte és compaginar aquesta part familiar i social amb les meves responsabilitats al Parlament. Mantinc contacte permanent amb entitats, associacions, alcaldes, regidors, metges i metgesses, per conèixer, per captar crítiques i reflexions sobre l’acció de Govern, què s’està fent bé i què no. La crítica va amb el sou i t’ajuda a créixer i no viure en un fals món on després et incapaç de donar respostes.

- Publicitat -

Pel que fa a la gestió interna del Grup parlamentari, es regeix principalment a base de videoconferències. No són cap novetat, tampoc, perquè fa més de dos anys que ens hem de relacionar així amb l’exili. Sense rutines i a qualsevol hora mantenim reunions de treball amb el grup parlamentari. Estem realitzant treballs específics de cada àmbit per tenir radiografiada la situació en tots els àmbits, ja sigui la cultura, l’educació, les pimes, la gent gran o les necessitats del sector sanitari. Derivar propostes i crítiques de l’àmbit sanitari, d’entitats socials o econòmiques, d’empreses o de ciutadans al Govern de la Generalitat a qualsevol hora, és constant. Val a dir, que el Govern sempre ho agraeix, mira i n’és receptiu.

Un dels punts en què hem pogut aprofundir més aquests dies de confinament és en la manera com es pot actualitzar el Parlament de Catalunya en un context de pandèmia. I això, com hem vist, passa per incorporar les noves tecnologies. S’han fet comissions telemàtiques i un ple en què la majoria dels diputats de Junts per Catalunya vam votar de manera telemàtica. Certament va ser una sessió estranya i trista per les circumstàncies que ens van portar a fer aquest ple amb només 21 diputats i diputades, però va ser un pas endavant en la modernització de la institució. Aquest és un tema que m’interpel·la per responsabilitat. En períodes excepcionals es tendeix a la limitació de drets fonamentals, i sabem per experiència, que costa molt guanyar-los i molt difícil recuperar-los. El Parlament de Catalunya ha d’estar actiu, en funcionament, la sobirania del Parlament no pot estar confinada, ha de donar exemple com la resta de la ciutadania, entitats i associacions han fet.

El confinament també dona temps per pensar en el futur. I més concretament, en com afrontar els reptes de futur que aquesta epidèmia ens aboca. Em preocupen el danys psicosocials que es produiran en aquesta crisi, en els professionals sanitaris, a la ciutadania, també, caldrà examinar-ho bé. Personalment, em pertoca fer el seguiment sobre les polítiques en recerca i lluita contra la covid19. Cal un major reconeixement a la recerca i investigació del nostre país. És ara o mai. Aquesta és una política de país, diria que d’Estat, que he reclamat des del primer dia que estic al Parlament. Cal una major dotació pressupostària pública perquè el coneixement, la recerca, les universitats és i serà política absolutament social.

Pensant en el futur també s’han posat més encara, si no era evident, quins són els límits del nostre estat autonòmic. Els anhels del federalisme no existeixen, i la recentralització sanitària ha estat inútil i ineficaç. Hem vist com estats de dimensió reduïda han pogut prendre les decisions de manera àgil i aquest no ha estat el cas del Govern espanyol. N’esperava més d’un govern progressista en un context de crisi sanitària que ja ha esdevingut una crisi social i econòmica.

Caldrà analitzar amb rigor quines són les polítiques públiques sanitàries, socials i econòmiques que caldrà prioritzar per tal de connectar Catalunya amb aquest món nou que neix després de la Covid-19. Un món que no pot defugir la lluita contra el canvi climàtic, un món que ha de garantir drets i llibertats, un món que connectat al coneixement, un món on les garanties democràtiques i la ciutadania apoderada seran un baluard per a qualsevol estat.

Catalunya té la capacitat per fer front aquest món nou, sens dubte, on la intel·ligència col·lectiva i la solidaritat dels catalans i catalanes seran valors que ens permetran sortir d’aquesta crisi i connectar-nos al món del post Covid-19.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca