Sabina Escrig és diputada autonòmica del PSPV-PSOE i Portaveu Adjunta del Grup Socialista a Corts Valencianes.
Mai es pot entendre la mort, la que ve sigil·losa, sense esperar, la que amb la foscor del desconeixement escala la incomprensió i arrabassa la vida sense un adéu estimat i amb les mans fredes i ermitanes. Per això no hi ha paraules que puguen reconfortar i alleujar a les famílies que han patit l’adéu sense adéu. Sé que les paraules queden buides, però en aquesta pandèmia sense abraçades ni besos, han sigut i són les transmissores de les emocions i el vehicle de l’estima. Per això aprofite aquestes xicotetes lletres lligades amb humilitat per donar estima i una forta abraçada als qui han patit la pèrdua d’una persona volguda.
I com la mort, aquesta pandèmia va aplegar de sobte, oculta baix el desconeixement del conjunt del països, ningú sabia les conseqüències reals que anaven a vindre, i tot i això vam ser el país que amb menys infectats i amb menys persones difuntes vam declarar i assumir l’estat d’alarma; i no, no és una excusa, ni justificació, ni dispensa, és una dada més d’una crisi amb canvis mundials als que haurem d’acostumar-nos: “la nova normalitat”.
Tal vegada els falsos profetes, els cridaners apocalíptics, els fabricants de faules, els de les fotografies manipulades, els del populisme de corbata, orinals i calamars, al gener tenien la solució però ni la van dir ni la van aplicar allà on governen, per això és vergonyós que per un punyat de vots i per aplegar a governar es reme a contracorrent, perjudicant al conjunt de la societat; No. Així no, ara és hora de la unitat i de lluitar contra una pandèmia global que ni té ideologia ni sap de fronteres, i quan vinga el dia després serà el moment de les reflexions, de les valoracions, de demanar responsabilitats, però ara és el temps d’una carrera d’equip per a obtindré la victòria que ens porte a la millor de les metes, acabar amb aquesta pandèmia. La pena és haver de lluitar contra un virus microscòpic i, a més a més, contra les mentides i les faules dels enemics de la veritat i de la pau social.
I, mentre uns tramen una xarxa de falsedats, altres, des dels governs responsables, han posat mesures per a alleugerar les conseqüències sobrevingudes per la crisi de la COVID-19, i el nostre Govern del Botànic ha sigut capdavanter amb mesures sanitàries, econòmiques i socials per a donar tranquil·litat, afavorir, acompanyar, recolzar, donar suport, assistir, incentivar i alleugerar el pes de la pandèmia al conjunt de la societat valenciana. La fortalesa d’un govern es demostra quan es gestiona per a tota la societat, sense oblidar-se de ningú, i el Botànic és garantia de present i de futur al País Valencià (podria enumerar totes les mesures del nostre govern, però seria etern; hui em quede amb els dinou avions amb material sanitari).
Des de l’opac i traslluït del confinament he vist com la nostra societat és responsable i lluitadora, per això sé que la nostra gran família valenciana està preparada per a la reconstrucció perquè som una terra plena d’oportunitats, de talent, d’emprenedorisme, de persones que davant les dificultats es fan més grans i aporten el seu talent per a que la comunitat prospere. No hi ha cap dubte que el futur és nostre i hem d’aprofitar les dificultats per a créixer com a societat, i per a sobreeixir hem d’aprendre de les lliçons de vida que ens ha portat la pandèmia.
Tal i com ens va traslladar el nostre president Ximo Puig, hem d’aprofitar els aprenentatges per a la reconstrucció, reconeixent i amb la fermesa de que hem de tindre uns serveis públics forts i amb capacitat de previsió i reacció ràpida davant qualsevol adversitat, que el nostre benestar individual depèn del benestar del conjunt de la societat, que és clau la protecció social. Que no podem dependre de les importacions i d’un únic mercat en qüestions que són estratègiques per a la nostra seguretat sanitària o alimentària, que és més el que ens uneix que lo que ens separa, i que la nostra casa, el planeta, ens ha parlat i ens envia senyals per a tindre cura d’ella.
I després de l’après reconstruirem la nostra societat i ho farem amb els reptes per al futur: reptes per al turisme, per a l’ocupació, pels nostres sectors productius, pel futur del sector agroalimentari primordial i estratègic per a la nostra terra. També amb els reptes que tenim a Europa i fer més Europa, i dir adéu al fanatisme que sols porta divisió i confrontació. No hem d’oblidar que el futur s’escriu amb els joves i les joves, que la ciència, la innovació i la investigació han d’estar en els primers llocs de l’índex de la reconstrucció, i que les persones són el centre de totes les polítiques. Ningú ha de quedar-se enrere.
I, com que parlem de reptes i futur m’agradaria recordar que hem de tindre cura de tots els i les professionals, treballadors i treballadores que han estat donant cada segon del dia per nosaltres: herois i heroïnes que han rebut els aplaudiments des d’uns balcons plens d’estima i esperança. Ells i elles han estat al present i són també futur, per això els aplaudiments no han d’acabar en cançons i cartells. Han de continuar amb les mesures de reforç dels servicis públics, així creixerem amb garanties per a totes i tots. Estimats lectors i estimades lectores d’un Mirall que és la veu de paraules, històries, reflexions, emocions, opinions i notícies, vos demane confiança, comprensió, precaució, cura i no tindre por a la por, i vos desitge molt d’ànim, esperança, resiliència, reconstrucció i futur.
Nosaltres intentarem estar a l’altura.
PD: Qui té esperança no té por