El valor de la informació en temps de corona

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Molts ciutadans espanyols compleixen religiosament el ritu d’aplaudir tots els dies al seu balcó a les huit de la vesprada. En aquests aplaudiments, en un principi s’agraïa la seua tasca a tots els metges, metgesses, infermers i infermeres. Després, s’afegiren a la llista venedors i venedores dels supermercats, escombraires, policies, repartidors, cuidadors de residències, farmacèutics…Però, on queden els periodistes que informen cada dia i la tasca dels quals es considera essencial?

Miguel Agost, periodista d’El Periódico Mediterráneo, opina que estan “totalment infravalorats”. “Està clar que no podem comparar el nostre al treball que fan els sanitaris i no és necessari que ens hagen d’aplaudir com a ells. Però mai es reconeixerà l’excel·lent treball que estan fent la majoria de mitjans”, afirma el redactor.

“Mai es reconeixerà el treball de la majoria de mitjans durant la pandèmia”

Són molts els motius pels quals la imatge de la professió ha sigut embrutada i infravalorada. Des d’Unió de Periodistes Valencians porten més de 30 anys defensant el gremi. Antoni Rubio, membre de l’executiva de l’associació, opina que els professionals de la premsa haurien de fer autocrítica i reconèixer el paper negatiu que juguen les males praxis d’alguns mitjans i  determinats tipus de periodisme. “La barreja de periodisme i espectacle lleva rigorositat i contribueix a crear una mala imatge. Encara que l’objectivitat completa no existisca, —assegura Rubio— el fet de no poder aconseguir l’objectivitat absoluta no implica perdre el rigor”. Segons ell, molts mitjans i professionals de la comunicació s’han malacostumat a perdre el rigor.

Les eines de treball d’un periodista

Entre les veus del sector que denuncien la mala imatge que tenen els periodistes es troba l’Associació de Premsa de Madrid (APM). En el seu informe anual de la professió periodística del 2019 mostren que el 70% de la societat espanyola pensa que els mitjans contribueixen a la desinformació. Estableix com a principals causes de la mala imatge a la premsa groga i el sensacionalisme, seguides de la falta de rigor i de qualitat en la informació. Aquesta enquesta també confirma que el 81% dels mateixos professionals opinen que la societat té una opinió negativa dels mitjans de comunicació.

Un altre repte que afronta el periodisme —segons Luis Palacio, director de l’informe de l’APM— és la precarietat en què es desenvolupa gran part de la professió. Remarca, també, com a principals problemes la mala retribució, la precària situació econòmica, la poca rigorositat i la mancança d’independència dels mitjans en què treballen.

“El que li ha ocorregut a La Veu, malauradament, no és un cas aïllat”

Salva Almenar, ex director del diari La Veu, ha viscut en la seua pròpia pell les conseqüències del poc suport econòmic que reben alguns mitjans independents. Des de l’1 de gener està aturat, ja que el seu periòdic online va haver de tancar: “El que li ha ocorregut a La Veu, malauradament, no és un cas aïllat. Tots els mitjans estan passant moltíssimes complicacions i la crisi del coronavirus les ha agreujades”. Almenar veu que la solució a la falta de liquiditat econòmica provocada per la crisi resideix en que els projectes periodístics no depenguen tant de la publicitat, sinó dels subscriptors. Que el periodisme estiga més “en mans de la societat i no del capital”. Des del començament de la pandèmia es dedica a informar de les xifres i compareixences a la Comunitat Valenciana des del seu compte de Twitter, afirma que ha convertit en el seu “propi mitjà de comunicació”.

Salva Almenar a la seu de La Veu del País Valencià / La veu.

Antoni Rubio també opina que el periodisme és “clarament” un dels sectors més afectats per esta crisi: “Al cap i a la fi, la majoria de mitjans de comunicació viuen d’elements com la publicitat, i quan hi ha una crisi econòmica, on primer retallen les empreses és en publicitat. Aleshores, ens afecta directament”. Fonts oficials del Govern Central confirmen que els treballadors espanyols afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació durant la pandèmia ascendeixen a uns quatre milions, tot i que acabaran convertint-se en molts més. Miguel Agost és un dels milers de periodistes afectats. En el periòdic on treballa, El Mediterráneo, han fet un ERTO a tota la plantilla. Aquesta situació s’allargarà durant tres mesos, des de principis d’abril fins la fi de juny. El periodista espera que açò siga una “solució temporal” i que “aquest sacrifici” supose que en uns mesos puguen tornar a la normalitat.

- Publicitat -

“Els mitjans pateixen directament als períodes de crisi per la reducció de la despesa en publicitat”

Antoni Rubio no es mostra, però, tan positiu davant la situació de acomiadaments. Ell opina que l’onada d’ERTOs no serà una cosa temporal: “Si els membres (de la Unió de Periodistes) tinguèrem la constatació de que és un període puntual, en què d’ací 3 o 4 mesos la cosa torna a la normalitat, doncs bé. El problema és que sospitem que tots aquests ERTOs s’acabaran convertint en un nou allau d’EROs i d’acomiadaments”. Davant d’aquesta incertesa, la pròpia executiva d’Unió de Periodistes ha presentat a la Generalitat un pla d’ajudes que puga pal·liar les pèrdues econòmiques. Aquestes posen el focus al manteniment dels llocs de treball e inclòs a la creació i contractació de nous periodistes. Mónica Oltra, com a portaveu del Consell va explicitar en roda de premsa que estudiarien les mesures proposades.

Un altre gran problema que manifesta el gremi dels periodistes és la pressió a la que estan sotmesos pels mitjans per als que treballen. Segons Luis Palacio de l’APM, aquest últim any ha baixat el nombre dels periodistes que manifesten haver patit alguna mena de pressió per a canviar parts significatives del seu treball. Amb tot, un poc menys de la meitat dels enquestats afirma haver sigut pressionat “en moltes ocasions”. I, és que, com diu Antoni Rubio “més que qui té la informació, controla el poder (com deia el filòsof Hobbes); qui controla la informació, té el poder”. A més a més, opina que, per desgràcia, un dels problemes que té esta professió és que moltes vegades el periodista, el que té la informació, es troba per damunt amb una sèrie d’interessos polítics i, sobretot, econòmics que impedeixen que es puga exercir el periodisme amb tota la llibertat amb què s’hauria d’exercir.

“La informació que realment dona poder és la que algú no vol que es sàpiga”, assegura Almenar. La informació és una de les ferramentes d’apoderament ciutadà més grans que tenim, junt amb l’educació. Una ferramenta bàsica per a no convertir-nos en una societat alienada, submisa i sotmesa. És per això que els periodistes fan una tasca essencial, malauradament no ben reconeguda en un moment que els mitjans són imprescindibles per a la ciutadania i la democràcia.

“La informació que realment dona poder és la que algú no vol que es sàpiga”

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca