El nostre convidat és Josep Lluís Burguera Pérez (València, 1951). És Llicenciat en Ciències de la Informació, en Imatge visual i auditiva i en Teologia. Salesià i, actualment rector a Las Palmas de Gran Canaria. 

En aquests dies, més que en altres èpoques de la meua vida, he “invertit en comunicació” des del meu confinament i ara em sent més feliç. Enviar per les xarxes socials un breu missatge, una frase, una imatge, una emoticona d’ànim o de força, s’ha convertit per a mi en munició contra la por, la soledat, l’angoixa o l’aïllament. És una altra manera de tendir la mà que no requereix llavar-li-la amb sabó d’hospital, ni posar-se mascareta o guants de làtex. 

El mateix es pot afirmar del telèfon: una bona trucada a temps o inesperada pot fer arribar-hi alleujament, confiança, amistat i afecte a persones a les quals potser no estàvem dedicant la deguda atenció en el normal dia a dia, però ara sí que la necessiten.

Tot tornant al nostre actuar en les xarxes socials, perquè la comunicació que generem en aquests moments siga de qualitat, necessitem ser fidels a alguns factors que la condicionen decisivament; el més important, al meu parer, és el de l’autenticitat.

La nostra comunicació en aquest temps de crisi -i també quan aquesta acabe- serà autèntica en la mesura què reflectisca el nostre propi jo en cada missatge, on un expresse el que és, allò que sent o el que desitja per a l’altra persona o per al grup. Aquesta condició requereix una bona dosi de sinceritat i confiança a parts iguals.

I la nostra comunicació serà de qualitat si, abans de difondre informacions en les nostres xarxes o en simples trucades telefòniques, les verifiquem en la mesura de les nostres possibilitats per a assegurar-nos que provenen d’institucions o particulars solvents i no del primer ximple que s’invente fake news: és a dir, una informació falsa amb aparença de veracitat, generada per a confondre i, generalment, per a sembrar zitzània. 

El papa Francesc ha dedicat tot el missatge per a la Jornada de les Comunicacions Socials de l’any passat just a aquest assumpte de tan trista actualitat: les falses notícies amb aparença de vertaderes. També el cinema i algunes sèries i documentals de qualitat han abordat el tema: com no esmentar ara la recent sèrie La veu més alta, emesa fa ben poc per una coneguda plataforma estatal; en els seus set capítols assistim atònits als mètodes per a liderar el mercat de les notícies i de la opinió pública nord-americana a base de fake news i la construcció d’un relat de la informació on el servei a la veritat o els principis del bon periodisme semblen coses del passat. 

Fer un bon ús del telèfon, d’internet i de les xarxes socials en aquest moment dur de la pandèmia és comunicació de la bona; continuem intentant-la, sent conscients que ens hi juguem molt en això. 

Per a cadascun de nosaltres es tracta per tant d’intentar aquesta comunicació de qualitat en tot moment, però especialment en el telèfon, internet i les xarxes socials, perquè quan passe aquest mal que ens afligeix, la nostra pròpia acció comunicativa siga de més qualitat.