El coronavirus ressuscita el debat sobre la renda universal a Europa

Experts defensen a l'ACN que el més eficaç seria un ingrés per a tothom temporal i ràpid com a pla de xoc per la crisi

El coronavirus ha ressuscitat el debat sobre la renda mínima universal a Europa com a un instrument que podria mitigar les conseqüències socioeconòmiques de la crisi del covid-19. A Espanya la pandèmia ha impulsat el reforç de la renda mínima garantida a escala estatal. “La iniciativa espanyola és una renda garantida que ja tenim aquí”, aclareix Olli Kangas, cap del grup de recerca implicat en l’experiment finès sobre la renda universal. En canvi, tan ell com l’economista d’Oxford Daniel Susskind aposten en declaracions a l’ACN per un ingrés universal que sigui temporal i arribi ràpidament a tots els ciutadans. “Em preocupa que una renda més específica trigui massa temps a arribar”, afirma Susskind.

Publicitat

Totes les comunitats autònomes de l’Estat ja donen unes rendes mínimes d’inserció per a col·lectius amb escassos recursos que de mitjana suposen uns 460 euros al mes per persona. A Catalunya la Renda Garantida és una mica superior, uns 664 euros des de l’abril d’aquest any.

Ara la idea de l’executiu de Pedro Sánchez és complementar-les des de l’administració central fins a un llindar determinat amb una “renda mínima vital”. El govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos aprovarà al maig aquesta mesura, tot i que encara no n’ha donat els detalls.

Ara bé, la “renda mínima vital” no és el mateix que una renda bàsica universal, que es dóna sense cap condició ni requisit, recorda l’investigador de la Universitat de Turku, Olli Kangas.

Susskind tem que la iniciativa espanyola arribi massa tard. “Em preocupa que una renda més específica trigui massa temps a arribar, però si hi ha alguna manera d’implementar-la més ràpidament, llavors seria positiva”, puntualitza aquest defensor de la renda universal per la crisi del covid-19.

Panorama europeu

La renda mínima garantida és un sistema àmpliament implantat a la Unió Europea, però amb nivells diferents de suport per a la població en risc de pobresa. Pioners en aquest camp, els nòrdics tenen els programes més amplis i consolidats, si bé les rendes més generoses es donen a Dinamarca, el Benelux i Àustria amb transferències de gairebé 1.000 euros. A França, Alemanya i Regne Unit hi ha un nivell intermedi d’ajudes que giren entorn els 400 i 500 euros per persona.

El sud i sobretot l’est del continent ha trigat més a posar en marxa rendes mínimes com aquestes, però en els darrers anys han millorat significativament. Kangas assegura que les diferències entre els estats de la UE estan desapareixent i que cada cop les xarxes de seguretat públiques són més similars tant per les condicions com el volum de les ajudes.

“Els països nòrdics ja no són una raresa com ho eren als anys 80′”, afirma Kangas, remarcant que ara els països de l’Europa central tenen “bons sistemes” i al sud hi ha hagut avenços.

Des de finals dels 90′, Portugal té un sistema de renda mínima vinculat a un programa d’inserció i de recerca de feina que proporciona uns 300 euros a persones amb recursos limitats.

A Itàlia tenen una renda mínima des del 2019 per a famílies vulnerables i ara estudien com estendre l’ajuda a més ciutadans per la crisi del covid-19. La “renda ciutadana” impulsada pel Movimento 5 Stelle facilita fins a 789 euros mensuals a aturats o persones que no tenen aquest mínim llindar d’ingressos. La prestació s’ajusta en funció d’aquesta xifra que es considera una línia vermella.

Què és la renda universal?

A diferència de la renda mínima, la universal va destinada a tots els ciutadans, sense condicions ni requisits. Aquest sistema no s’ha posat en pràctica mai a gran escala i només Finlàndia es va atrevir fa uns anys a provar-lo en un petit experiment.

Durant un any el govern finlandès va pagar 560 euros mensuals lliures d’impostos i sense l’obligació de buscar feina o treballar a 2.000 ciutadans. L’experiment va costar 20 milions d’euros a les arques públiques i va fallar a l’hora d’impulsar l’ocupació. Així que les autoritats el va donar per acabat el 2018, malgrat les queixes dels investigadors implicats que volien més temps per obtenir resultats sòlids.

Debat reactivat

La magnitud del xoc econòmic per la pandèmia i els confinaments ha revifat el debat sobre la renda universal com a una eina útil per ajudar els milions de persones que s’han quedat sense feina o sense ingressos. Des del fundador de Facebook Mark Zuckerberg fins al Papa Francesc s’han mostrat favorables a un mecanisme d’aquest tipus.

“Un dels llegats d’aquesta crisi serà que la renda mínima universal es prendrà seriosament”, pronostica Susskind.

L’investigador de la Universitat d’Oxford també ha reivindicat aquesta mesura i, per exemple, proposa que el govern britànic doni 1.000 lliures al mes a tota la població. L’economista defensa que seria una mesura “factible, efectiva i simple” per ajudar els milions de treballadors i petites empreses que necessiten diners ara mateix.

Si bé reconeix que des d’un punt de vista “ètic” no és del tot correcte donar diners també a aquells que no ho necessiten, creu que és “un preu que val la pena pagar” per poder actuar ràpidament en aquesta crisi. Això sí sempre que sigui temporal.

“No crec que sigui una bona eina per navegar en aquesta crisi a mitjà termini, però si és temporal pot donar espai per pensar altres intervencions més acotades”, opina.

Per la seva banda, Kangas també veu la renda mínima universal com una “solució” per aquesta crisi “si es pot implementar ràpidament”. En el seu cas, no veu tant clar que alguns països ho puguin fer i posa com a exemple Finlàndia on creu que es trigaria un any a integrar la iniciativa al seu complex sistema de seguretat social.

Tot i això, admet que fins i tot la seguretat social finesa està saturada ara mateix pel ràpid augment dels aturats i que gestionar totes les peticions d’ajuda trigarà gairebé un any. Per això, planteja la possibilitat de donar diners directament a tots els ciutadans i després obligar a aquells que no els necessiten a retornar-los.

Cost d’una renda universal

El finançament d’aquest tipus d’iniciatives és una de les principals preocupacions de les administracions públiques, especialment d’aquelles amb alts nivells d’endeutament. És el cas d’alguns dels estats més afectats per la pandèmia: Espanya, Itàlia i França.

Susskind defensa que una renda mínima universal temporal suposa “un cost assumible”. Per exemple, diu que si el Regne Unit donés aquestes 1.000 lliures a tots els seus ciutadans, suposaria un cost d’uns 60.000 milions d’euros al mes. “És una xifra menor del que es va gastar per rescatar l’economia el 2007”, apunta.

Tan Susskind com Kangas creuen que els problemes per finançar una xarxa de seguretat tant amplia sorgirien si s’apliqués a llarg termini.

Més enllà del debat d’acadèmics i personalitats influents, cap govern europeu per ara està disposat a impulsar una mesura d’aquest tipus. Davant les pressions de laboristes i socialistes per crear una renda universal, tant el govern conservador de Boris Johnson al Regne Unit com el liberal president francès Emmanuel Macron no creuen que sigui la solució.

- Publicitat-

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

“L’independentisme és un negoci que roba”

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha afirmat aquest dijous que l'independentisme és un "negoci que roba". Durant una intervenció...

Rufián: “Hem obligat el PSOE a una sortida d’esquerres i a no repetir errors del passat”

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha defensat que amb el seu suport als pressupostos generals de l'Estat (PGE), que s'aprovaran aquest dijous...

El voluntariat permet que el 87% de les entitats socials mantinguin els seus projectes

El 80% de les entitats de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) han incorporat persones voluntàries per donar suport presencial o telemàtic durant...

Canadell delegarà les funcions de president de la Cambra si surt escollit a la llista de JxCat per al 14-F

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha explicat aquest dijous al matí que si el pròxim 12 i 13...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca