El Tribunal de Comptes de la Unió Europea alerta que el manteniment “insuficient” de les carreteres a Espanya pot posar en risc la xarxa. En un darrer informe sobre les ajudes de la UE per construir aquestes infraestructures, els auditors europeus constaten que entre el 2008 i el 2017 el pressupost de l’Estat per mantenir les carreteres es va reduir un 50% a causa del pagament d’uns 300 milions d’euros a les concessionàries de les autopistes sense peatges físics. Espanya ha rebut uns 390 milions d’euros de fons europeus en els últims sis anys per fer carreteres, una xifra que se suma als més de 3.000 milions d’euros que va obtenir entre el 2007 i el 2013 per aquestes infraestructures.
El Tribunal de Comptes lamenta que la construcció de noves carreteres promocionada per la UE no hagi anat acompanyada d’un finançament estatal que les mantingui.
L’Estat dedicava uns 1.000 milions d’euros per mantenir carreteres el 2007, però deu anys després només hi destinava la meitat, uns 500 milions d’euros.
Tot i que els auditors europeus reconeixen que l’estat de les carreteres espanyoles és “en general bo”, avisen que les restriccions pressupostàries estan retardant algunes tasques de manteniment. Així, recorden el risc d’accidents i d’un augment de la congestió si empitjora el seu estat.
El Tribunal de Comptes veu problemàtic que els estats membre de la UE no estiguin obligats a informar a Brussel·les sobre els seus plans de manteniment i que, per tant, no hi hagi una anàlisi exhaustiva de l’estat general de la infraestructura.
D’altra banda, els auditors celebren que Espanya hagi finalitzat el 100% dels nous corredors vials finançats per la UE, mentre que els altres països analitzats a l’informe (Polònia, Bulgària, Txèquia) encara no els han acabat. Les autoritats espanyoles asseguren que gràcies als nous trams s’ha millorat el servei, la velocitat dels desplaçaments i la seguretat viària.
Conclusions generals
Els auditors europeus conclouen que el finançament i les mesures de la Comissió Europea han contribuït positivament a ampliar la xarxa d’autopistes i a reduir els temps de desplaçament dels viatgers a Europa. Tanmateix, lamenten que la majoria d’estats de l’Europa de l’est i central presenten retards en la construcció de les noves carreteres i es queixen del manteniment insuficient en general als estats analitzats.