És un calorós dia de juny a la ciutat de València. Després de passar el matí llegint Twitter comence a reflexionar en torn una qüestió: hi està l’afició del València Club de Fubtol estigmatitzada? Al poc de temps tinc la sort de conèixer alguns integrants de la Colla Blanc-i-Negra. Els veig amb samarretes que resen la frase “estima el VCF, rebutja el racisme” i no puc evitar apropar-me a xarrar una estona amb ells. Després de la conversa, els pregunte si podrien ajudar-nos a reunir un grup de colles del València CF per reflexionar al voltant del significat de SER del València. Uns dies després, allà ens trobàvem, front el temple Mestalla amb la Colla Blanc-i-Negra, el col·lectiu Útimes vesprades a Mestalla i la Penya Valencianista LGTBI (PRIMERA PART ACÍ).

Aleshores, vosaltres creieu que la gent que discrimina o que la gent que professa càntics masclistes, racistes o que vagen contra la integritat de les persones directament han d’estar fora dels estadis?

LGTBI: Nosotros no somos quién para limitar el acceso al estadio a nadie.

Últimes Vesprades a Mestalla: He anat, per exemple, esta temporada passada a Cornellà, he estat en Donosti, he anat amb la meua samarreta del València, i la meua reflexió és que vaig a vore futbol. He estat en molts camps a Bilbao, a Madrid…jo vaig al futbol, jo no vaig a una guerra. Vull anar i si al costat tinc a un del Barça o Madrid, bé, doncs bon dia i bona vesprada i au, crec que això és el més interessant del futbol, que afortunadament cada vegada estos grupuscles intolerants són més minoritaris. És més, moltes vegades quan es parla de la massa, la massa ha fet tallar a eixos intolerants, vull dir, això és també una cosa que s’ha que dir.

Me decís que sólo sois aficionados, pero como peñistas tenéis un cierto poder.

LGTBI: Claro, pero que la gente no entre al estadio ya no depende de nosotros.

Colla Blanc-i-Negra: Tenim una realitat: hi ha una massa que està criticant això i hi ha una minoria que està actuant de manera irrespectuosa o violenta. Després veus el ressò social que tenen les accions violentes i et poses trist. En som molts estem criticant això.

Clar, però a la final hi havia molta gent a Barcelona dient que l’afició del València, generalitzant, havia cridat el famós «Puta Barça Puta Catalunya»

Colla Blanc-i-Negra: Però és que jo també me’n recorde una vegada que vaig anar a vore el València a Barcelona al Camp Nou. Jo anava amb la meua bufanda del València i en el metro camí de l’estadi començaren a dir «valencianos, yonkis y gitanos». No sé fins a qui  punt això és evitable.

Últimes Vesprades a Mestalla: la mala educació per desgràcia està generalitzada. Hi haurà gent també que tindrà una certa sensibilitat i, potser, quan sent l’himne d’un lloc i la gent xiula també pot dir: “ostres, és una falta de respecte”, vull dir ací que l’educació evidentment, hauria d’estar per davant de tot.

LGTBI: Depende también de las personas que te encuentres, porque hay gente también que el día que vinieron los del Arsenal los estigmatizó mucho, y nosotros estuvimos aquí al lado en el bar de la afición con la peña del Arsenal LGTBI y estuvimos hablando tranquilamente. De hecho, compartimos un montón de información, nos hablaban de lo que ellos hacían y de verdad que daba gusto hablar con ellos. Al día siguiente, a pesar de que ellos habían ganado nos fuimos de cena con ellos y no tuvimos ningún problema. Es un ejemplo de que se puede hacer de otra manera.

Colla Blanc-i-Negra: Nosaltres tenim prou d’amistat amb la gent de la Tòtil del Llevant o de la penya Cèltic Submarí del Vila-real i hem tingut un molt bon rotllo i ens quedem sobretot amb una frase que ens varen dir els del Cèltic Submarí: “Són 90 minuts de rivalitat i tota una vida d’amistat”. I, el que deia el company, la mala educació i les males formes sempre van a existir en el futbol, el que passa és que crec que la sensibilitat està canviant un poc en tota la societat de l’Estat espanyol i allò que abans era normal o comú en el carrer ara està canviant. El que hem de ficar no és una línia roja: és posar directament el trellat i el sentit comú per damunt de tot. La gent que discrimina i és violenta no té cabuda a l’estadi, però ja no a soles a l’estadi de Mestalla, sinó a cap estadi.

LGTBI: En esta sociedad, yo creo que estos asuntos ya están fuera o deberían estar fuera. Por ejemplo, estuve hablando con la peña LGTBI del Arsenal y me contaron que, en el estadio, el propio club decidió poner la bandera LGTBI sin hablar con la peña LGTBI del club, porque “era lo normal”. Eso me marcó mucho y le dije “joder, sí que estáis evolucionados ahí”, a lo que me respondió que la Premier es la que apoya esto y si a ti te apoyan desde arriba te dan ayudas y esto redunda en visibilidad para el club y visibilidad para ellos. Y tiene una importancia y una significación muy grande, y las repercusiones que estas conductas pueden generar son enormes.

Últimes Vesprades a Mestalla: El que han de fer és visibilitzar eixes accions, més enllà no està en les nostres mans.

LGTBI: Y que todo esto lo denuncien.

Colla Blanc-i-Negra: Tot va lligat al fil del pensament del futbol modern. Està en auge el “odio al futbol moderno”. Et diuen des del club que volen fer les coses amb normalitat i després trobes que hi ha gent per exemple que no vol que el futbol femení tinga cabuda dins del futbol espanyol. Però és que no només és això: ara et canvien el format de la Supercopa per decret-llei, te l’envien no sabem a on d’Aràbia Saudita o ves a saber on i, després, et diuen que perquè el Barça havia de jugar un amistós o li fan la cacicada al Sevilla de fer la Supercopa en Tànger. Al final, el futbol hauria de ser per a l’aficionat. El València CF ho està fent prou bé amb el passe total, que premia la fidelitat de l’aficionat amb una reducció de preu, però desafortunadament veus després per exemple que en el partit front a l’Arsenal, els preus de les entrades per a la gent que no poden pagar per ser socis i volen animar el seu equip eren caríssims.

Últimes Vesprades a Mestalla:  Jo puc entendre eixa política de preus, però si vols fidelitzar a una massa de 40 mil has de ficar uns preus que siguen més econòmics.

Colla Blanc-i-Negra: La gent, la pròpia massa, l’afició des de fa anys ho veu com una despesa i hauríem de ser «com una religió», perquè tu sents açò o no ho sents, no hi ha res a fer. A mi me fa molta gràcia quan diuen “es que mi equipo me tiene que ilusionar”. Perdona? Per a mi la il·lusió és anar a vore el meu equip jugue qui jugue…com si estem en Segona o Tercera divisió.

Últimes Vesprades a Mestalla: Sí, hi ha 35.000 fidels ara i l’any pròxim hi hauria molta gent que voldria tindre el passe. Quan guanyem la gent s’apunta al carro. Les dues temporades que quedarem els dotzens, eixos són el València, eixos trenta dos mil fidels.

És com la política quan es guanya la gent es puja al carro dels partits, no? O prima la qüestió econòmica?

LGTBI: Yo sigo siendo pobre y no puedo permitirme el pase, voy cuando me dejan el pase.

Colla Blanc-i-Negra: Enguany tot i que volgueres no podries perquè no hi ha lloc disponible.

Últimes Vesprades a Mestalla: Pensar en un estadi per a setanta mil ànimes en l’època de Juan Soler… això era una il·lusió.

Colla Blanc-i-Negra: Potser se’ns quedaria gran, però és que també tal vegada l’aficionat hauria de prendre consciència del que és la cultura de club. Si li preguntes el que saben de la història del València et diran Kempes, però no hi ha un rerefons allí. Fa un temps vaig tornar a fer el tour de Mestalla i hi havia a soles una medalla xicoteta de Vicente Peris. Que l’aficionat base no sàpiga qui és, que no hi haja cap representació de Luis Colina o de Cubells (com a tècnic i directiu). Eixe buit que hi havia fins fa poc sobre Rodríguez Tortajada, des de fa 15 anys es coneix, però és que abans hi havia un forat en la història.

Últimes Vesprades a Mestalla: Sobre Rodríguez Tortajada vaig fer jo el dossier per a restituir-lo al club, no diré el nom de l’expresident però quan li plantegí el tema la primera vegada em digué que ell mirava pel futur, que el passat no li semblava interessant. Eixa ha sigut una màxima que per desgràcia ha estat present en el club.

Colla Blanc-i-Negra: desgraciadament com a reflex de la societat valenciana.

Últimes Vesprades a Mestalla: Evidentment el  fet de no tindre referents és dur. Quan jo vaig fer la tesi doctoral sobre l’esport a la Guerra Civil vaig cridar la porta als dos grans clubs que hi ha en esta ciutat: la resposta era “d’això no hi ha res: s’ho va portar la riuada”. Doncs bé, afortunadament no s’ho ha emportat. De fet existeix l’acta constitucional i això és un tresor. Jo he estat en contacte amb gent del Barça i ells no tenen l’acta constitucional, però nosaltres sí la tenim i és una joia que tenim i és un patrimoni. El Barça agafa com a referència un anunci de Gamper al periòdic on demanaven jugadors per formar l’equip i això ho agafen com a acta constitucional, i ací tenim un patrimoni històric cultural i artístic.

Que també és part del llegat que té València com a ciutat, no?

Últimes Vesprades a Mestalla: Clar! Max Aub cita l’ambient de Mestalla i del VCF (i estem parlant dels anys 30). El que vull dir és que no es pot entendre esta ciutat sense este club i això per a molta gent serà ridícul, però forma part del nostre ADN, del nostre patrimoni.

Colla Blanc-i-Negra: Arran del que dius, en el tour han tret el primer campionat regional de València que és de l’any 23 si no m’equivoque i hi ha una xapeta baix de la copa tenia una numeració: quatre-cents i poc. I és que clar, de quan abans la seu estava a l’Avinguda d’Aragó totes les copes que dels campionats regionals o subcampionats del Generalísimo no sabem on estan, o no volen dir-lo. Possiblement les tindran en un magatzem agafant pols, agafant rovell o no sé com estarà. A nivell patrimonial el club ha patit un espoli, la bandera fundacional afortunadament va re-aparèixer.

Com veieu el València CF al futur?

Últimes Vesprades a Mestalla: Sincerament, m´agradaria que no tinguera amo, però crec que això, conforme està el futbol modern crec que ja és una utopia, però evidentment, m’agradaria que tornara a ser dels socis, dels seus aficionats. Però, com ja he dit, açò segurament serà una utopia. Almenys, si hem de tindre un amo que siga algú a qui li agrade el futbol; que no veja el club únicament com una manera d’especular, de guanyar diners o de fer trapicheos amb jugadors. Que li agrade el futbol, que sàpiga el que és el club i el que representa per a molts de nosaltres. Simplement això.

Colla Blanc-i-Negra: Òbviament estem d’acord en el que diuen els companys d’Últimes Vesprades a Mestalla, açò és el més important, que a la direcció del club estiguen persones amb trellat, amb coneixement del món del futbol i del club en particular. Afegiríem a estos desitjos d’un bon futur per al club que la llibertat estiga present a les graderies de Mestalla, això és, que cap persona o col·lectiu done o lleve carnets de bon valencianista segons el seu propi criteri excloent; el València CF sempre ha sigut un club transversal com la societat, no pot ser condicionat per cap ideologia i menys les excloents. Desitgem que cap valencianista siga assenyalat per la seua forma de viure este sentiment valencianista, sempre que es respecten les obvies normes de respecte, que van contra el racisme, la xenofòbia i qualsevol altre tipus de discriminació. També ens agradaria un club conscient de la necessitat de respectar i fomentar el valencià, la llengua pròpia de molts aficionats, i que permeta un normal ús del valencià a tots els àmbits de relació amb els seus aficionats. Ens agradaria que es respectara la igualtat lingüística i que cada aficionat poguera escollir la seua llengua per rebre informació i comunicar-se amb el club, siga el valencià, el castellà o l’anglés.