Espanya, el mal exemple

A ningú se li escapa que la gestió realitzada pel Gobierno en aquesta crisi sanitària és nefasta. Tan sols cal obrir la premsa internacional i veure que els articles que li regalen la premsa arreu d’Europa es posa les mans al cap per la gestió que s’ha realitzat. I més després de veure l’evolució que hi havia hagut en un país proper com Itàlia. Però Espanya ho havia de superar, s’havia de ficar al capdavant de tot i empitjorar encara més les corbes de contagi, destacar com al país que ha tingut més víctimes per habitant del COVID19. Però no només això, després s’ha de sentir el Gobierno desqualificant al President de la Generalitat i els experts, per acabar fent allò que ells proposaven. O algun ministre afirmant que la gent gran hauria de donar les gràcies per poder viure el que viuen, gràcies a que viuen en un país com Espanya.

La veritat és que no és quelcom que agafi de nou. En multitud les crisi que ha hagut d’afrontar Espanya, s’han hagut de viure moments de vergonya. Tots recordem els exemples dels atemptats de l’11M de Madrid i les acusacions del sr. Acebes cap a ETA, malgrat que hi havia indicis suficients per descartar-ne l’autoria, però és clar, hi havien unes eleccions. Recordem també totes aquestes falses promeses socialistes de no tirar endavant una llei de memòria històrica per recordar i retirar multitud de fosses i persones que van ser enterrades als marges de les carreteres. Podem recordar gestions com les del Prestige, o la més recent que vam haver de viure a Catalunya, amb la persecució cap a la democràcia com la vam viure amb les pallisses als votants l’1 d’octubre per part de les policies espanyoles, o el posterior judici en el que els alts tribunals espanyols se n’encarregaven de jutjar tal com ells volien, és a dir, d’acord amb el seu sentiment d’afectivitat cap a la pàtria espanyola, vulnerant tants drets com fos possible per així satisfer els seus desitjos.

Però en tot això tenen com aliats sempre els seus mitjans, encarregats de vendre les notícies que interessa al poble, perquè aquest no desperti. En el fons, ja els va bé que la gent estigui més preocupada en odiar o témer a aquells que pensem, parlem o opinem diferent. Això els desvia dels problemes reals de l’Estat. Un estat que no té cap vergonya en ignorar sentències del TC quan han de pagar indemnitzacions multimilionàries a persones com Florentino Pérez pel cas Castor. Un estat que no té cap problema en ser el que incompleix més resolucions aprovades pel parlament de la Unió Europea. Un estat que no té cap problema en destinar recursos per a construir infraestructures com el corredor mediterrani per a fer línies d’alta velocitat a pobles en el que no hi puja ni una sola persona. O és que ja s’ha oblidat el fracàs de la línia d’Alta Velocitat entre Toledo i Conca? I aquells aeroports deficitaris que s’han hagut de tancar?

Potser els espanyols s’haurien de plantejar el motiu pel qual hi ha països de la Unió Europea que no volen arribar a l’acord que es busca, per exemple, des d’Espanya per superar la crisi. Molts d’ells són conscients de l’actitud temerària d’Espanya, i de tots aquests fiascos. Alemanya no presumeix de tenir la xarxa de trens d’alta velocitat més extensa d’Europa. Però Espanya està disposada en destacar en alguna cosa, encara que allò els porti a la ruïna, encara que sigui per ser el país amb més aturats de la Unió Europea, encara que sigui dels països amb més fracàs escolar…

Aquesta crisi només és una més en la que es mostren les deficiències de l’estat en la gestió de les crisis. Però el poble seguirà distret mentre tingui entreteniment. Seguirà enganyat mentre existeixin els mitjans de comunicació encarregats de maquillar-ho tot i només mostrar allò que els interessa. És la millor manera perquè els de sempre segueixin al poder sense qüestionar-ho, malgrat ho vulguin maquillar d’un fals progressisme.

Només cal veure la situació on aquells partits més “republicans” s’agenollen davant un monarca que és on és perquè a un dictador li va semblar que havia d’estar al capdavant el seu progenitor. Allò que ho deixaven lligat i ben lligat, fins a dia d’avui.Canviarà alguna cosa aquesta crisi i reaccionarà la gent, o Espanya seguira essent aquest mal exemple de democràcia?

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca