Diumenge 31 Maig, 2020

Josep Maria Benet i Jornet, figura clau del teatre i la televisió contemporanis

Considerat un dels renovadors del teatre català, la seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis

Més llegits

L’home que es feia passar per metge va signar una defunció per covid-19 a l’Hospital de Martorell

L'home detingut el 8 d'abril i empresonat després per fer-se passar per metge va signar la defunció d'una víctima...

La CUP insta a nacionalitzar Nissan per salvar els llocs de treball

El diputat de la CUP al Parlament Vidal Aragonès ha reclamat al Govern que mantingui els llocs de treball...

George Floyd i les flames del oprimits

George Floyd no va tornar a sa casa i tota la seua ciutat va decidir que ja n’hi havia...

Filmin, amb 2.300 títols en català, augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15%

La pandèmia del coronavirus ha enganxat els catalans davant les pantalles. Així ho constaten les dades de totes les...

Experts estimen que hi haurà un augment de separacions i divorcis després del confinament

Experts han alertat que l'anomenat 'efecte setembre' que s'experimenta després de períodes vacacionals a l'estiu, Nadal i fins i...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet s’ha mort als 79 anys després de cinc anys de patir Alzheimer i ha estat un dels dramaturgs clau del teatre i la televisió contemporània catalans.

Benet i Jornet (Barcelona, 1940) es va donar a conèixer amb ‘Una vella, coneguda olor’ (1964), obra que havia rebut el premi Josep Maria de Segarra el 1963, i el 1970 va publicar conjuntament ‘Fantasia per a un auxiliar administratiu’ i ‘Cançons perdudes’.

El seu teatre realista va continuar amb ‘Berenàveu a les fosques’ (1972), ‘Quan la ràdio parlava de Franco’ (1979) i ‘Revolta de bruixes’ (1977), i també va conrear el teatre infantil amb ‘Supertot’ (1975), ‘Helena a l’illa del baró Zodíac’ (1975) i ‘El somni de Bagdad’ (1977), entre d’altres.

El 1989 va estrenar ‘Ai, carai!’ al Teatre Lliure, i ‘Desig’, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat, i va continuar amb obres com ‘E. R.’, que es va estrenar al Teatre Lliure (1994) i que Ventura Pons va portar al cinema; ‘Olors’, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000); ‘Això, a un fill, no se li fa’ (Teatreneu, 2002); ‘L’habitació del nen’ (Teatre Lliure, 2003); ‘Salamandra’ (TNC, 2005); ‘Dones que ballen’ (2010), i ‘Com dir-ho?’ (2013), entre d’altres.

A més a més, va ser guionista de les primeres telenovel·les que va produir Televisió de Catalunya (TVC): ‘Poble Nou’, 1993-94; ‘Rosa’, 1995-96; ‘Nissaga de poder’, 1996-98; ‘Laberint d’ombres’, 1998-00; ‘Nissaga, l’herència’, 1999; ‘El cor de la ciutat’, 2000-2009, i ‘Ventdelplà’, 2005-2010.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Teatre (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013) i la Medalla d’Honor de la SGAE (2015).

- Publicitat-

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Països aïllats, hospitals transformats i dificultats dels donants: els reptes del trasplantament de medul·la en pandèmia

Els trasplantaments de medul·la de donants que no són familiars van caure un 69% a l'Estat a l'abril, quan se'n van fer 11 (36...

Filmin, amb 2.300 títols en català, augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15%

La pandèmia del coronavirus ha enganxat els catalans davant les pantalles. Així ho constaten les dades de totes les plataformes de visionat en línia....

ERC situa al juliol la pròxima reunió de la taula de diàleg

El coordinador nacional d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha defensat l'acord del seu partit amb el PSOE que facilitarà la sisena pròrroga...

Els millors de la setmana

Guerra de sexes: nova narrativa de les crisis financeres Tenint en compte el mite de la dona imposat per Simone de Beauvoir en El segon...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca