Josep Maria Benet i Jornet, figura clau del teatre i la televisió contemporanis

Considerat un dels renovadors del teatre català, la seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet s’ha mort als 79 anys després de cinc anys de patir Alzheimer i ha estat un dels dramaturgs clau del teatre i la televisió contemporània catalans.

Publicitat

Benet i Jornet (Barcelona, 1940) es va donar a conèixer amb ‘Una vella, coneguda olor’ (1964), obra que havia rebut el premi Josep Maria de Segarra el 1963, i el 1970 va publicar conjuntament ‘Fantasia per a un auxiliar administratiu’ i ‘Cançons perdudes’.

El seu teatre realista va continuar amb ‘Berenàveu a les fosques’ (1972), ‘Quan la ràdio parlava de Franco’ (1979) i ‘Revolta de bruixes’ (1977), i també va conrear el teatre infantil amb ‘Supertot’ (1975), ‘Helena a l’illa del baró Zodíac’ (1975) i ‘El somni de Bagdad’ (1977), entre d’altres.

El 1989 va estrenar ‘Ai, carai!’ al Teatre Lliure, i ‘Desig’, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat, i va continuar amb obres com ‘E. R.’, que es va estrenar al Teatre Lliure (1994) i que Ventura Pons va portar al cinema; ‘Olors’, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000); ‘Això, a un fill, no se li fa’ (Teatreneu, 2002); ‘L’habitació del nen’ (Teatre Lliure, 2003); ‘Salamandra’ (TNC, 2005); ‘Dones que ballen’ (2010), i ‘Com dir-ho?’ (2013), entre d’altres.

A més a més, va ser guionista de les primeres telenovel·les que va produir Televisió de Catalunya (TVC): ‘Poble Nou’, 1993-94; ‘Rosa’, 1995-96; ‘Nissaga de poder’, 1996-98; ‘Laberint d’ombres’, 1998-00; ‘Nissaga, l’herència’, 1999; ‘El cor de la ciutat’, 2000-2009, i ‘Ventdelplà’, 2005-2010.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Teatre (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013) i la Medalla d’Honor de la SGAE (2015).

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes