El director científic del programa per a l’Atenció Integral a les Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa, Xavier Gómez-Batiste, ha defensat sobre el final de la vida dels pacients amb coronavirus: “Encara que el contagi s’ha d’evitar, l’efecte devastador de la mort en solitari també ha d’evitar-se”.
En una entrevista d’Europa Press, ha lamentat l’impacte ètic d’aquesta crisi sanitària en la gestió de la mort, que posa sobre la taula debats com si un familiar pot estar present o no: “Nosaltres promovem que sí, amb mesures de protecció. És inhumà morir sol”, i ha reivindicat que hi pugui ser un familiar present –que accepti el possible risc de contagi–.
“Pensem que s’hauria de permetre, encara que és una decisió ètico-clínica complicada”, i ha destacat que el col·lapse i escassetat de recursos del sistema sanitari no permet un seguiment constant dels pacients, la qual cosa deixa les famílies en la incertesa i el sofriment.
Aquest març, la Fundació La Caixa ha posat a la disposició dels afectats 230 professionals per cobrir l’atenció psicosocial a les unitats afectades pel virus, en coordinació amb 129 hospitals de tota Espanya amb 133 unitats de suport domiciliari.
“MOLTA INCERTESA”
“Ara, de manera brusca, agafes la infecció amb molta incertesa”, ha descrit Gómez-Batiste, que lamenta a més que aquests pacients han d’allunyar-se físicament de les seves persones estimades i viure el procés en solitari, únicament amb contacte telemàtic.
A l’altre costat estan els familiars, que no estan presents i no poden cuidar els seus familiars: “Necessitem cuidar, acomiadar-nos, abraçar-nos i estar presents, estar tota la família d’una manera col·lectiva, entendre què passa”, a més que no es poden practicar rituals funeraris.
Ritus funeraris
A part de recomanar l’acompanyament familiar en el darrer moment –encara que sigui de forma delegada a través de la representació d’un familiar–, Xavier Gómez-Batiste aconsella actes de “reconeixement i record” pòstums, donant cabuda a rituals funeraris, necessaris per a la gestió del duel.
Gómez-Batiste (director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, Observatori Qualy i Institut Català d’Oncologia) ha pronosticat que, a mitjà termini, els efectes sobre els professionals, familiars i malalts recuperats “seran devastadors”; per exemple, amb quadres d’estrès postraumàtic.
Ha destacat que fins al moment, el sistema de salut i la societat treballava en les condicions per morir en pau i viure el procés d’una malaltia de manera progressiva: “Aquesta pandèmia, en sis setmanes, irromp de manera brusca i brutal, i trenca tots aquests mecanismes de manera absolutament intensa”.
Document sobre residències
“Tot el que teníem preparat per donar resposta està tensionado i amb moltes dificultats”, segun ell, i ha constatat que el sistema sanitari està col·lapsat i això mateix succeeix a milers de persones al mateix moment: tot això dificulta la presa de decisions clíniques en la vigilància intensiva i pal·liatius.
Per facilitar la presa de decisions que ara es dirimeixen “de forma ràpida i intensa”, Gómez-Batiste i experts de la Universitat de Vic (Uvic), la Càtedra de Cures Pal·liatives, l’Institut Català d’Oncologia i la Càtedra de Bioètica – Fundació Grifols han elaborat un document de consells sobre decisions ètiques i clíniques en residències.
Empatia i compassió telemàtiques
Davant aquesta situació i amb els mitjans telemàtics a l’abastXavier Gómez-Batiste ha reivindicat que “fins i tot en moments difícils es poden practicar l’empatia i la compassió”, també sense estar presents: ha animat a comunicar telemàticament una abraçada, preguntar com es troba l’altra persona i oferir ajuda.
“Estem vivint una situació d’estrès. L’optimista és que estem veient respostes molt boniques, positives i compromeses de gent competent i comprensiva que està donant el millor de si”, ha afirmat Gómez-Vas batre, que remarca que és un moment per a la compassió, la solidaritat i el suport.