Des de Mirall València seguim amb el propòsit de fer-vos la quarantena més suportable proposant opcions de consum cultural des de casa, ja siguen podcasts, llibres o pel·lícules. Avui vos portem una selecció de sis sèries que podeu trobar a la plataforma Netflix.
1. GLOW
A principis dels anys 80 un productor esbojarrat amb diners i visions de dones ocupant més minuts a la pantalla encarrega a Sam Salvya, un director de cine vingut a menys, que pose en marxa un show de wrestling (lluita lliure) protagonitzat per dones. A l’equip s’ajunten unes 15 “lluitadores” amb trajectòries vitals ben diverses: una actriu reeixida i una fracassada, la filla d’una estrella del wrestling a qui son pare prohibeix seguir la tradició familiar o xiques que senzillament necessiten el treball. El repartiment coral de personatges interessants amenitza la primera temporada, el principi del viatge. A partir de la segona temporada vorem una estabilització de l’espectacle i de les relacions entre els personatges al mateix temps que s’introdueix el tema del rol de les dones en la direcció d’un espectacle de dones fet per a homes i, de moment, dirigit per homes.
2. White Gold
Les aventures de tres comercials sense escrúpols a Essex (Regne Unit). La instal·lació durant els anys 80 de finestres d’alumini blanc a les cases angleses va generar un flux d’ingressos tan gran que el material va passar a conèixer-se com a or blanc. La sèrie ens porta rere els passos de tres comercials que aprofiten l’onada per a omplir-se les butxaques sense massa escrúpols però amb un humor british irresistible. Vincent Swan és el líder carismàtic guapo i cínic que treballa amb dos secundaris que el complementen: el cínic sense carisma ni bellesa i el comercial que és massa bona persona per ser comercial.
3. Community
Netflix tot just acaba d’adquirir aquesta sitcom nord-americana que des de 2009 arrossega milers de fans baix el lema #SixSeasonsAndAMovie. Amb aparença de comèdia blanca universitària, prompte els aparentment estereotipats personatges començaran a despullar les seues contradiccions i els nostres somriures mentre acumulen crèdits per tal de sortir tan abans com siga possible del community college (universitat pública, per a pobres). Una sèrie farcida de referències cinematogràfiques i capítols especials dedicats a pel·lícules o gèneres concrets.
4. Mad Men
https://www.youtube.com/watch?v=DDabDobbyT0
Un clàssic. La sèrie ens endinsa en els gratacels de Madison Avenue durant els anys 60. Ens mostra les decisions executives, artístiques, polítiques i personals d’uns homes que es troben al cim de la ciutat de Nova York: els publicistes. El protagonista, Don Draper, un home d’empresa amb ànima d’artista que gaudeix de tots els luxes que l’envolten amb la por sempre present que un passat que el persegueix ho ensorre tot. Un home afeccionat a tots els plaers, especialment els que li ofereixen les dones. Un personatge que ha arribat a ser molt odiat per com les tracta. Mentre avancen les temporades i veiem un Don que segueix acumulant cadàvers sentimentals mentre busca la pau interior, també veiem les dones avançar mentalment i social en aquest món tan eminentment masculí. L’exemple n’és Peggy, que comença com a secretària a l’agència de publicitat i acaba com a directora d’art. La sèrie és un plaer estètic on tot el món fuma en tot moment.
5. Derry Girls
Comèdia de temàtica adolescent amb el conflicte a Irlanda del Nord com a teló de fons. Diàlegs àgils, situacions surrealistes (tots es riuen de l’accent londinenc del cosí d’una de les protagonistes) i personatges memorables com la monja que dirigeix l’escola. Política, nostàlgia i música dels noranta.
6. After Life
Tony és un periodista d’un petit periòdic local d’un poblet d’Anglaterra que acaba de perdre prematurament la seua dona per càncer. La sèrie de Ricky Gervais ens fica a la pell d’aquest personatge que travessa una forta depressió, es passa el dia tancat a casa bevent, coquetejant amb les drogues i mirant vídeos de la seua dona. El que té a fora no ajuda molt, però serà a través de la reconnexió amb la gent propera i nous coneguts (la becària plena d’il·lusió, una prostituta o una senyora amb qui comparteix confidències al cementiri) que Tony li prendrà de nou el pols a la vida. És una sèrie de canvi de mentalitat, és una sèrie que pot paréixer dura però que deixa un regust final d’esperança i fe en la humanitat. El millor d’aquesta dramèdia són les escenes en què Tony i el fotògraf cobreixen les històries per al periòdic. Un exemple: un home els crida perquè a la paret de cassa li han aparegut taques d’humitat amb la forma de la cara de x persona coneguda. Tony reporta aquest transcendent fet amb una tristor irònica als ulls. Quan està a punt de marxar, el protagonista de la notícia li comenta, com qui no vol la cosa, que el carrer està perillós i que l’altre dia van assaltar la seua dona colpejant-la amb un martell. Tony mira al cel com demanant explicacions sobre per què ell ha d’escriure sobre i per a gent a qui li pareix més important una taca d’humitat que un assalt amb martell.
