Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

La fotògrafa feminista Meri Sanz, coneguda també pel seu alter ego Melartphotos, desmitifica aquells imaginaris que la societat ens exigeix assolir per agradar(-nos). Per aquest motiu, els seus projectes són un clar exemple d’art activista.

Fa ventilar consciències per tal de respirar introspecció, confiança, acceptació, superació, en una paraula: (auto)estima, tant cap a dins com cap a les persones. Un viatge d’exploració que intentarem resseguir, descobrint què hi ha, aquest cop, sota la seva pell:

Quina consideres que és la teva primera obra?

Com a primera obra, no sabria dir-te, fa 5 anys que faig fotografies, i no sabria dir en quin moment considero que x foto ja és ”una obra”. Però si hagués de dir, el primer projecte del qual estic orgullosa i aposto per ell al 100% és el meu projecte ”El mapa de la piel”, un projecte que parla sobre les malalties de la pell i les cicatrius a partir de fotografia i testimonis de més de 20 persones. Aquest projecte s’està actualment exposant per diferents punts de Catalunya, i més que ser la meva primera i gran obra, per mi ja és com un fill.

La teva cita preferida? De qui és?

Si hagués d’escollir una cita com la cita que em defineix més en aquesta vida, i sobretot com artista seria ”take your broken heart and make it into art” de l’actriu Carrie Fisher (La princesa Leia en Star Wars) que bàsicament diu ”agafa el teu cor trencat i transforma’l en art” i això és el que sento que porto fent des que vaig començar a fotografiar. Vaig començar a fer fotos després d’una etapa molt dura per a mi, on vaig patir assetjament escolar, i la fotografia i la meva voluntat, em van salvar. Podia descarregar el meu dolor i evadir-me fotografiant. Per això aquesta és la meva cita preferida.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Depèn del color, normalment els bons records els visualitzo molt clars i blancs, amb tons pastel, amb calma. Els records dolents els visualitzo com una autèntica pel·lícula de terror, amb tons negres i molt foscos.

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

L’escena cinematogràfica que més m’ha marcat en la meva vida, i que després de veure-la va haver un abans i un després en la meva vida és de la pel·lícula ”Black Swan”, ”El cisne negro” en castellà. Protagonitzada per les actrius Natalie Portman i Mila Kunis, on troben una escena de sexe entre dues dones. Quan era més jove, mai havia vist a dues dones fent-se petons, i al tenir indicis que m’agradaven les dones i els homes i que ningú parles de la bisexualitat pensava que jo era extranya, que no estava bé. Veure aquesta escena, i sentir papallones a l’estómac em va fer adonar-me al 100% que m’agraden les dones i que no estava sola, ni que jo era algú estrany per sentir-ho.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

Jo crec, que si tinc algun objectiu a la vida com a persona és ser feliç, estimar als altres i estimar-me a mi mateixa. Però si hagués de dir un sentit a la meva faceta com artista seria poder ajudar als altres amb el meu art. Quan algú m’envia un missatge, o em veuen pel carrer i em diuen que el meu projecte ”El mapa de la piel” els hi ha ajudat a ser millors persones i empatitzar, a veure que no estan sols, que hi ha més gent com ells… Jo ja sento que he deixat una petjada al món, que tinc un objectiu. Fer que ningú que es creui pel meu camí i el meu projecte, torni a sentir que és diferent, o que està sol. El meu projecte neix el dolor més gran que he patit, la pell atòpica, de la soledat que vaig sentir molt de temps, de l’assetjament per tenir una pell diferent… Si puc aconseguir que algú, encara que sigui una persona, se senti millor, canviï algun aspecte de la seva vida i millori, tot el meu treball i esforç haurà valgut la pena.

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

Jo crec que si hi hagués una apocalipsi, primer, jo no sobreviuria hahaha. Però si hagués d’escollir algú per recrear una societat, sense dubte escolliria a Emma Watson, perquè em sembla una personalitat famosa amb moltíssima consciència de les problemàtiques socials actuals, i perquè l’adoro des que va fer d’Hermione en Harry Potter.

Tria una característica que admiris de la humanitat

Sense dubte la característica que més admiro de la humanitat és justament la nostra humanitat, la nostra capacitat d’ajudar als altres sense demanar res a canvi, la solidaritat de l’ésser humà bàsicament.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

Escolliria o ”Man! I Feel Like A Woman” de Shania Twain, o ”Mamma mia” de ABBA.

Ens comparteixes una mania curiosa?

Sóc una obsessionada per fer llistes de tasques a fer, sobretot aquests dies de confinament em faig una llista per anar guixant el que vaig fent i sentir-me productiva. Si no acabo la llista cada dia, em sento fatal amb mi mateixa.

Què penses del nudisme?

Per a mi el nudisme és una alliberació del cos i la ment. No sóc capaç de concebre a l’ésser humà sense nudisme, sense la forma primitiva del nostre ésser, de com naixem. Per això em fa tanta pena que el nudisme sigui tant censurant en les xarxes i en la vida quotidiana, quan és l’essència del nostre naixement, no naixem amb bufanda i mitjons, naixem despullats.