Tothom vol ser ric, no per l’afany d’acumulació que es suposa. Si no per la llibertat de la por que comporta. Aquests dies es pot comprovar més que mai. De la mateixa manera que les masses es mostren atònites davant d’un govern espanyol superat per les circumstàncies, el Govern es mostra atònit davant del sofriment general. Totes les mesures que el govern ha executat endeuten el ciutadà. Però no per comprar les mercaderies que necessitarà demà, sinó per pagar al rendista que vol els diners avui.

Els nostres governants han decidit que tot allò que no es pugui pagar ara, es pagui demà. Demostrant així que la riquesa que els treballadors han generat no se’ls hi pot tornar en forma de tranquil·litat, sinó que han de seguir venent el seu treball. I si no poden fer avui, han de vendre el treball de demà.

Karl Marx explica com el combatent del capitalisme ha de propiciar les contradiccions del sistema. Ara mateix la qüestió és obvia per qualsevol. Els beneficis de les rendes dels grans propietaris fa que la vida del treballador sigui millor? Què tingui més llibertat de la por?

L’esquerra que governa ha volgut afavorir el rendista per davant del treballador, contraient el consum ara i fent-lo impossible en el futur. Així la riquesa s’acumularà en mans de rendistes que només voldran ser els més rics del cementiri. Amb la situació descrita quin capitalista vol votar a partits tradicionalment neoliberals si ja té el Gobierno más progresista de la història?

Aquesta situació ens fa respondre a la pregunta del títol afirmativament. No hi ha futur, ja que en cada oportunitat de demostrar que la col·lectivització dels beneficis de l’economia és cabdal perquè la gent no torni a les penúries del segle XIX. Ens fa veure que “quan els de dalt s’ajunten els de baix pateixen”. Sense pietat.

On han quedat les paraules de Franklin Delano Roosevelt que el 1941 en l’hora més fosca deia: “després de la destrucció total de la tirania nazi, esperem veure establir una pau que permeti a totes les nacions viure amb seguretat a l’interior de les seves pròpies fronteres i que garanteixi a tots els homes de tots els països una existència lliure sense por ni pobresa” a la famosa carta de l’Atlàntic?

Fora del govern de la Generalitat, però no de les seves administracions, algú està pensant en un futur on no tinguem por a la pobresa ni a la malaltia? No, hom incentiva la por amb les mesures reals que es prenen; militarització, endeutament econòmic, afavoriment dels rendistes contra els productors. Manteniment de l’oligarquia, etc.

El problema, doncs, és que no sabem que ens espera després de la plaga, ja que en lloc d’actuar com per exemple Canadà aquí l’exèrcit ha vist l’oportunitat de justificar algunes medalles. L’administració de l’Estat intenta no ser estafada per comerciants fenicis, les picabaralles entre les diferents faccions postfranquistes de l’Estat continuen i ningú és capaç de mirar dos minuts a càmera i assegurar que hi ha futur, que d’aquesta en sortim i que cap sacrifici serà envà.

Per això cada dia que passa, cada minut, ens quedem sense futur per culpa de la incompetència manifesta d’uns, tots patirem una de les convalescències més llargues de la història. Per aquest motiu, no ens queda altre que organitzar-nos en cooperatives i col·lectivitzar tots els beneficis de les finances dels últims deu anys per tal d’assegurar el subministrament local i no deixar a ningú desemparat. No deixar a ningú enmig de la por i la pobresa, ja que són els dos genets que ens neguen el futur.