Els millors de la setmana

El fast food del sexe

La mateixa dinàmica es repeteix una vegada i una altra amb qualsevol ingredient que el sistema afegeix al seu caldo d’esclavitud consumista. Llavors, qui ens ven el satisfyer i per què? Darrere de tota llibertat que ens ven el capitalisme, hi ha un home blanc amb corbata disposat a guanyar diners a costa de les nostres ganes de trencar les cadenes. Per Helena Bertran Callao

Recorda de quina pasta està fet l’altre

En els últims dies hem vist com gran part de les empreses del nostre Estat volen fer fora els treballadors mentre duri el confinament, demostrant una vegada més que la riquesa no és per a qui l’aconsegueix, si no per qui la posseeix. Alhora que també es demostra una vegada més que el nostre sistema sí que pot deixar desemparats als treballadors. Però també és evident que els mateixos treballadors estan poc organitzats i les estructures obreres d’abans (cooperatives, centres, habitatges) no existeixen ni se les espera. Per Joan Vila i Boix.

L’esclavitud no es va abolir, només s’ha posat en nòmina

En conseqüència es va iniciar la croada del treball: “separar el que la gent feia del que considerava digne de ser fet, del que tenia sentit fer” (ibidem:21). Per una banda, la moral de la dignitat del treball va esdevenir un dret de vida amb el qual sostenir-se i per l’altra, calia anul·lar els desocupats degradant-los: “més temptadora o, almenys, menys insuportables els semblava la sort del treballador pobre” (ibidem:27). I amb l’auge del consum, l’últim front fou la quantitat salarial: “ja no importava el millor, només comptava el més” (ibidem:40). Per Silvana H. Vázquez

La tempesta perfecta

Si hi ha una constant històrica és que les societats demanen seguretats i que aquells individus i col·lectius que són al timó en una situació d’emergència siguin capaços d’inspirar confiança. De vegades la tempesta és incontrolable i les naus són ingovernables. De vegades les circumstàncies són de mal administrar. Les societats poden patir, tanmateix tenen més possibilitats de sortir-se’n –i de prendre decisions encertades amb major probabilitat– si aquells triats per menar les regnes són raonables, actuen racionalment, expliquen la veritat des del primer moment, i prediquen amb l’exemple a l’hora d’exigir sacrificis. Per Xavier Diez

L’origen d’un nou futur polític?

Desconec fins quan seguirem confinats, sobretot amb la negligent gestió del govern de l’Estat i la seva tendència a improvisar. Però tinc la certesa que aquest període que ens colpeja és el preludi del qüestionament dels valors socials amb els quals hem conviscut aquests darrers anys: la deshumanització de l’economia, la confrontació política i el menyspreu d’uns serveis públics i de qualitat que avui mantenen en vida els qui estimem. Per Joan Solé

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca